Pseudociència: diferència entre les revisions

Alguns autors afins al relativisme epistèmic o l'anomenat «programa fort» (o «estàndard») de la sociologia de la ciència ([[Barry Barnes]], Steve Shapin i David Bloor), l'Escola de París, ([[Bruno Latour]] i [[Michael Callon]]), el grup de Bath, (Harry Collins i Steven Yearley), el grup de nord-americans i la seva "''Etnometodologia'' ", (Harold Garfinkel i Michael Lynch), posen en dubte que sigui possible diferenciar amb rigor i objectivitat el límit que demarca la "ciència" de la "pseudociència", donant suport en alguns casos posicions obertament contràries a determinades concepcions del que és ciència i criticant el mètode científic. Aquestes posicions relativistes van ser contestades pels científics [[Alan Sokal]] i [[Jean Bricmont]] al seu llibre ''Impostures intel·lectuals'' (1997), el qual, al seu torn, va rebre contrarèpliques. Alguns crítics de la pseudociència consideren algunes o totes les formes de pseudociència com a passatemps inofensius. D'altres, com [[Richard Feynman]], [[Richard Dawkins]], [[Carl Sagan]]<ref>{{ref-publicació |autor=Sagan, C|article=Does Truth Matter? Science, Pseudoscience, and Civilization|publicació=Skeptical Inquirer|exemplar=1996 Mar-Abr; 20 (2), pàgs: 9|pmid=|issn=0194-6730
|url=https://www.csicop.org/si/show/does_truth_matter_science_pseudoscience_and_civilization| llengua=anglès|consulta= 24 desembre 2017}}</ref> i [[Mario Bunge]], consideren que totes les formes de pseudociència són nocives, provoquin, o no, danys immediats als seus seguidors. Aquests crítics, generalment, consideren que la defensa de la pseudociència pot succeir per diverses raons, que van des de la simple candidesa sobre la naturalesa de la ciència i el mètode científic, fins a un engany deliberat per beneficis econòmics o polítics. No és apropiat tractar de pseudociencia qualsevol cos sistemàtic de creences només per no considerar veraços els seus postulats, sinó que només té sentit fer-ho quan des de la disciplina en qüestió es proclama sense fonament el seu caràcter científic.