Madain: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula geografia política}} |
m Bot:Desambiguació assistida: Al-Mansur - Canviant enllaç(os) per Al-Mansur (abbàssida) |
||
Línia 15:
Un dels primers governador fou [[Salman al-Farisi]] (+ [[656]]). Sad ibn Masud fou governador del 656 al 660 i el [[657]] va rebutjar un atac [[kharigita]]. Un altre governador, Simak, va impedir al kharigita al-Mustawrid de passar de la banda oriental a l'occidental. La ciutat va seguir a Kufa en la seba tendència religiosa, i fou un centre [[Alides|alida]]. El [[687]] la ciutat fou saquejada pels [[azraquites]] (kharigites extremistes). Shabib la va ocupar temporalment el [[696]]. Al segle VIII els xiïtes de Madain eren considerats extremistes (''ghulati''). Allí es va fundar la secta Harithiyya que afirmava que qualsevol coneixedor de l'islam podia actuar lliurement i que va donar suport a l'aixecament alida del [[744]].
Després del [[754]] [[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]] va residir temporalment a Madain (a al-Rumiyya) i en aquest lloc fou executat [[Abu Muslim]] el 754. El [[762]] el califa va decidir la fundació de Bagdad a 30 km al nord-oest. El ''cathòlikos'', l'exiliarca i bona part de la població foren obligats a traslladar-se a la nova ciutat. El Palau Blanc fou parcialment demolit per al-Mansur i encara que el [[755]] va ordenar la seva restauració, va restar en ruïnes fins que [[al-Mustakfi]] (902-908) va ordenar vers el [[903]] acabar la demolició. Els materials van servir per fer un palau a [[Bagdad]].
Al segle IX va agafar un caràcter de ciutat agrícola. Al segle X al-Rumiyya va quedar abandona però la resta de poblacions a la riba oriental van restar com a barris de Bagdad. En aquest segle X hi apareixen els extremistes alides anomenats Ishakiyya. Als segles XII i XIII encara subsistia una població petita a la riba oriental i un poble de [[xiïtes]] [[imamites]] a la riba occidental que era l'antic Behrasir que va existir fins al segle XV.
| |||