Viquipèdia

Mèxic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 62:
Durant els segles [[segle X|X]] i [[segle XI|XI]], el centre de Mèxic fou dominat per la civilització de Tollan-Xicocotitlan, més coneguda com a [[Tula]], la capital dels [[tolteques]]. A Tula aparegueren els primers guerrers professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers àguila, els [[guerrers jaguar]] o els guerrers coiot. Hi ha proves que els tolteques practicaren els sacrificis humans.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/tolte.html Los Toltecas]. El Período Preclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat establí vincles importants amb altres regions de Mesoamèrica, en especial amb la [[península del Yucatán]], on es trobava la ciutat maia de [[Chichén Itzá]]. Els [[civilització maia|maies]], per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilització des del 100 aC, que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que incloïen l'ús d'arcs de mènsula i la pintura de frescos, així com la construcció d'observatoris. Les tècniques agrícoles dels maies foren molt avançades, així com el seu coneixement matemàtic i astronòmic. Els astrònoms maies desenvoluparen el que seria el calendari més acurat del món d'aleshores.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27350/Mexico Classic Period]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>
[[Fitxer:Palenque Overview.jpg|thumb|dreta|250px|Ruïnes [[Civilització maia|maies]] de [[Palenque]], a [[Chiapas]] (sud-est de Mèxic)]]
Els [[mexiques]], posteriorment coneguts com a ''[[asteques|]]''asteques'']], foren l'última tribu [[nahua]] a emigrar del nord a Mesoamèrica. Després d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu déu, [[Huitzilopochtli]], fundaren el [[1325]] la ciutat de [[México-Tenochtitlán]] (avui dia la [[ciutat de Mèxic]]), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una àguila devorant una serp sobre un cactus —el senyal del seu déu—, imatge que es representa en la [[bandera de Mèxic]]. Els asteques s'aliaren amb els senyorius veïns de Texcoco i Tacuba, aliança que seria coneguda com la [[Triple Aliança (Mèxic)|''Triple Aliança'']]. Posteriorment, conqueriren el centre de Mèxic, i el seu imperi s'estengué des de les costes del Pacífic de l'estat actual de [[Guerrero (estat)|Guerrero]], part d'[[estat d'Oaxaca|Oaxaca]], fins al [[Soconusco]], sobre la frontera de l'actual [[Guatemala]]. Només els [[purèpetxes]], els [[tlaxcalteques]] i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/aztecas.html Los Astecas]. Período Postclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administració de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa originària i local, que només havia de retre comptes —i els tributs— als governants de Tenochtitlan.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/imperio.html La Organización del Imperio Azteca]. Los Aztecas. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat prosperà molt ràpidament, i amb una població de més de 200.000, es va convertir en una de les ciutats més poblades del món d'aleshores.
 
El final de l'imperi fou ràpid, abrupte i inesperat, i la regió patiria una transformació política i religiosa radical per l'[[Conquesta espanyola de l'Imperi asteca|arribada dels espanyols]]. Els [[conquistador]]s arribaren a les costes de Mèxic el [[1519]] i a poc a poc començaren a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundància d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les notícies de la seva arribada i moviment foren portades al [[huey tlatoani]] [[Moctezuma Xocoyotzin]] o Moctezuma II, que els convidà a visitar Tenochtitlan. Els asteques, sorpresos per les diferències físiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat pel déu [[Quetzalcóatl]] (i algú d'ells, potser, el déu mateix), i al començament no els resistiren. Quan fou evident que no eren déus, s'hi oposaren. Després de ser derrotats en la batalla coneguda com ''la Nit Trista'', els conquistadors, finalment assetjaren la capital de l'imperi, Tenochtitlan, en una autèntica batalla amfíbia —la ciutat es trobava en una illa enmig del [[llac de Texcoco]]— i van conquistar-la el [[13 d'agost]] de 1521 amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus que havien estat subjugades pels asteques i que en volien la llibertat. La ciutat fou destruïda gairebé completament. Aquest esdeveniment es recorda com el "dolorós naixement del poble mestís que ara és Mèxic".<ref>Inscripció d'un monument de la Plaça de Tlatelolco</ref>
Línia 71:
Les primeres dècades del domini espanyol foren devastadores per a les poblacions indígenes. Les guerres, l'esclavatge dels sobrevivents, i les pandèmies de les malalties desconegudes al [[Nou Món]] i portades pels conqueridors —que serien decisives en llurs victòries— mataren prop del 90% de la població originària de Mesoamèrica.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588455_3/Mesoamerica.html Mesoamerica]. Encyclopedia Encarta. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref><ref>[http://www.famsi.org/reports/00066/section08.htm Ethnicity, Caste, and Rulership in Mixquiahuala, México]. FAMSI. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref><ref>Dow, JW (1999). [http://personalwebs.oakland.edu/~dow/personal/papers/meso/ca_of_ma.html The Cultural Anthropology of Middle Middle America]. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>
 
Els espanyols exploraren i colonitzaren, al llarg dels segles XVI i XVII les regions al nord i al sud de Mesoamèrica, des de [[Califòrnia]] i [[Utah]] fins a [[Costa Rica]]. El territori, batejat com la ''[[Nova Espanya|]]''Nova Espanya'']], fou administrat com a [[virregnat]]. Amb el descobriment de nombroses mines de [[plata]], així com el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, i l'arribada de nombrosos immigrants de la [[península Ibèrica]], la Nova Espanya prosperà econòmicament, fins a convertir-se en la possessió més poblada i més rica de l'[[imperi Espanyol|Imperi espanyol]], amb 6 milions d'habitants, tot just abans de la seva independència.<ref>Fernández, María Luisa. (1993). [http://universalia.usb.ve/anteriores/universalia10/esplendor.html Esplendor artistico del Virreinato de la Nueva España (Mexico)]. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> De la Nova Espanya depenien les administracions de [[Centreamèrica]], [[Cuba]] i les illes del Carib, [[Veneçuela]] per un període, i les [[Filipines]].<ref>[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761586380/Virreinato_de_Nueva_Espa%C3%B1a.html Nueva España]. ''Enciclopedia Encarta''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>
 
La invasió napoleònica d'Espanya, el [[1808]], i la destitució del rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], i la inestabilitat política de la metròpoli, foren propícies a les revoltes i les demandes d'autonomia de les colònies espanyoles a Amèrica. Tot i que s'organitzaren diverses juntes a les ciutats principals dels virregnats d'Amèrica, les juntes de Mèxic, a diferència de les altres, no declararen l'autonomia, ja que la població peninsular i criolla, la burgesia, el clericat i els terratinents es beneficaven de l'estat de les coses. No obstant això, el [[16 de setembre]], [[1810]], el mossèn [[Miguel Hidalgo y Costilla]] promulgà el "Crit de Dolores", demanant la igualtat de les ètnies i la redistribució de la terra, dia que se celebra en l'actualitat com el començament de la [[independència de Mèxic]]. La insurrecció, en essència una revolta popular, fou derrotada ràpidament, i Hidalgo fou decapitat. Altres guerrillers es revoltaren com ara [[José María Morelos]] i [[Vicente Guerrero]]. Amb el retorn de Ferran VII al tron d'Espanya, les tropes espanyoles s'enfortiren i derrotaren la rebel·lió de Morelos, afusellat el 1815. Les forces guerrilleres, cada vegada més dèbils, es replegaren a les muntanyes.
Línia 79:
=== Mèxic independent ===
[[Fitxer:Map of Mexico including Yucatan and Upper California 1847.jpg|thumb|dreta|250px|La federació mexicana el [[1847]]]]
El [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]], al qual s'afegiren les intendències de Yucatán i Guatemala, fou efímer. Ferran VII no acceptà el tron de l'imperi, ja que el govern espanyol desconeixia la independència de Mèxic; i cap altre príncep europeu no gosà prendre'n el tron. Per una suposada invitació del parlament mexicà en nom del poble, Agustín de Iturbide fou coronat com a emperador de Mèxic el [[1822|1822.]]. No obstant això, tan bon punt la independència s'havia assolit, les diferències entre els republicans —liberals— i els monàrquics —conservadors— s'accentuaren. El 31 d'octubre de 1822, l'emperador dissolgué el Congrés, la qual cosa provocà la revolta victoriosa dels republicans. El [[1824]], es redactà una constitució, i Mèxic es convertí en una [[república federal]], amb el nom dels ''Estats Units Mexicans''. Les províncies i intendències es convertiren en estats constituents de la federació o territoris, llevat de la [[Capitania General de Guatemala]], que se'n separà, per formar un estat independent, les [[Províncies Unides d'Amèrica Central]].
 
Les primeres dècades de la república foren molt inestables, amb lluites de poder entre els federalistes i els centralistes, i una economia devastada per la guerra. El [[1836]], els centralistes arribaren al poder. Els centralistes reemplaçaren la constitució federal per una sèrie de lleis centrals, per la qual cosa, diversos estats es revoltaren, com ara [[Texas]], [[Yucatán]], [[Zacatecas]] i [[Nuevo León]], que amenaçaven de declarar la independència fins que no es restaurés el federalisme. Texas, habitat majoritàriament per immigrants angloparlants, aconseguí independitzar-se el [[1836]] i fou annexat pels Estats Units el [[1845]]. Pocs anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials de [[Texas]], els [[Estats Units]] envaïren Mèxic en la Guerra d'[[Intervenció Nord-americana a Mèxic|Intervenció nord-americana]], a la fi de la qual prengueren gairebé la meitat del territori mexicà, corresponent als actuals estats de [[Califòrnia]], [[Arizona]], [[Nou Mèxic]], [[Colorado]], [[Nevada]] i algunes seccions d'[[Utah]] i [[Wyoming]], en el vergonyós [[tractat de Guadalupe-Hidalgo]].
 
La decepció amb el retorn de Santa Anna a la presidència i un segon breu règim inconstitucional, produí un aixecament armat conegut com la ''Revolució d'Ayutla'' després de la qual es promulgaren una sèrie de reformes liberals i una nova constitució federal el [[1857]]. Aquestes lleis, conegudes posteriorment com les ''Lleis de Reforma'', feien una separació d'Església i estat, i afectà els interessos dels conservadors i del clericat, la qual cosa produí una guerra civil, coneguda com la ''[[Guerra de Reforma|]]''Guerra de Reforma'']], que acabaria amb la victòria dels liberals. Amb una economia en bancarrota per les guerres anteriors, el govern declarà la cessació temporal dels pagaments del deute extern; el [[Regne Unit]], [[Espanya]] i [[França]] amenaçaren d'envair Mèxic, fins que no tornés a fer-ne els pagaments. El Regne Unit i Espanya es retiraren, però Napoleó III ja tenia altres plans. El [[1863]], el país fou [[intervenció francesa a Mèxic|envaït per França]], que volia establir l'arxiduc [[Maximilià I de Mèxic|Ferran Maximilià d'Habsburg]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Díaz López |nom=Lilia |títol=Versión francesa de México: 1864-1867 |url= http://books.google.cat/books?id=UJECAAAAMAAJ&q=maximiliano+10+abril+1864&dq=maximiliano+10+abril+1864&hl=ca&sa=X&ei=czQbUrrzDYKd7Qbi0YCQAw&ved=0CGUQ6AEwBzgK |llengua= castellà | editorial=Colegio de México |data=1967 |pàgines=201 |isbn=}}</ref> com a emperador de Mèxic amb el suport del clergat catòlic i els conservadors mexicans. Aquest govern, que ressuscitava l'Imperi mexicà, no va ser reconegut pel govern republicà exiliat al nord i encapçalat per [[Benito Juárez]]. Després de tres anys de lluita, i amb la retirada del suport francès al govern de Maximilià, Juárez sortí victoriós i restaurà el govern republicà el [[1867]].
 
[[Fitxer:Toma de Juarez.jpg|thumb|dreta|250px|Fotografia de la revolució, 1911]]
Línia 92:
Amb la unió de les faccions revolucionàries, Mèxic assolí l'estabilitat política i social per emprendre el camí del creixement econòmic; de fet, el període de 1930 a 1970, marcat pel desenvolupament econòmic, és conegut pels historiadors com el [[Miracle Mexicà|''Miracle mexicà'']]. El Partit Nacional Revolucionari es transformà en el Partit de la Revolució Mexicana durant el govern de [[Lázaro Cárdenas]], que aconseguiria el suport dels sindicats obrers i agrícoles en donar-los veu dins el partit mateix. El [[1938]], Cárdenas nacionalitzà la indústria petroliera.
 
Després de la derrota de la [[Segona República Espanyola|Segona República espanyola]] en la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], Mèxic obrí les portes als refugiats i exiliats, entre els quals un gran nombre de catalans, que tingueren un paper molt important en la vida econòmica, i en les cultures i les arts mexicanes.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0248805 Mèxic. L'hegemonia del PRI]. ''Enciclopèdia Catalana''. Data d'accés: 4 d'abril de 2008</ref> El [[1968]] ocorregué, poc abans de la inauguració dels [[Jocs Olímpics]] d'estiu a la [[ciutat de Mèxic]], un gran moviment estudiantil, com ja havia ocorregut en moltes altres ciutats del món. La revolta estudiantil sofrí la brutal repressió de l'exèrcit coneguda com la ''[[Massacre de Tlatelolco|]]''Massacre de Tlatelolco'']], el 2 d'octubre.
 
[[Fitxer:EZLN insurgents in Mexico.png|thumb|dreta|250px|Insurgents de l'[[Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional]] en el [[1998]]]]
Línia 183:
==== Catalunya i Mèxic ====
[[Fitxer:Colmex007.JPG|thumb|dreta|250px|[[El Colegio de México]], espai de trobada per als intel·lectuals republicans exiliats]]
Les relacions entre Catalunya i Mèxic es van enfortir a partir de la [[Guerra Civil espanyola]]. El 10 de novembre de 1938 el govern mexicà publicà en el ''Diari Oficial de la Federació'' que rebria sense límit tots els nacionals d'una llista de països. S'estima que més de la meitat de tots els exiliats catalans al continent americà s'establiren a Mèxic.<ref name=revista>[http://www.gencat.cat/catalonianews/cast/catnews_cast02/02_cast.pdf Admiración Mutua] Catalonia News. Octobre de 2006</ref> El president mexicà [[Lázaro Cárdenas del Río]] no sols va obrir les portes als exiliats catalans, el govern va atorgar la [[nacionalitat mexicana]] com a protecció sense límits a tots els exiliats només trepitjar territori mexicà.<ref name=medalla>[http://www.gencat.cat/diari/5457/09244046.htm Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5457 - 03/09/2009</ref> Amb l'arribada de les tropes [[nazi]]s a França, el govern mexicà va anunciar a la seva contrapart francesa que els exiliats republicans en territori francès rebrien la protecció de la bandera de Mèxic. Els exiliats catalans no sols van rebre l'acolliment sinó la llibertat i el suport actiu per a la producció científica i intel·lectual de la comunitat.<ref name=medalla/> El govern va fundar el ''[[Colegio de México|]]''Colegio de México'']], amb el propòsit d'oferir als intel·lectuals republicans un espai de trobada. Les lletres catalanes van ser impulsades pels catalans exiliats des de Mèxic amb la publicació de revistes com ara ''[[Quaderns de l'exili|]]''Quaderns, de l'exili'']], [[Full català|]]''Full, català'']], [[El poble català|]]''El, poblela català'']], la [[Revista dels catalans d'Amèrica|]]''Revista dels catalans d'Amèrica'']], ''Lletres'' i ''Catalunya''. Mèxic va acollir grans noms de la literatura catalana, com ara [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vallverdú i Aixalà |nom=Josep |títol=Josep Carner i Puig-Oriol : semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el Ple per Josep Vallverdú i Aixalà el dia 18 de desembre de 2006 |url= http://books.google.cat/books?id=7TDzwj4qoEUC&pg=PA10&dq=Josep+Carner+m%C3%A8xic&hl=ca&sa=X&ei=kaY0UsjjIPOI7AaV94CwDA&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Josep%20Carner%20m%C3%A8xic&f=false |llengua= | editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2008 |pàgines=10 |isbn=847283963X}}</ref> [[Agustí Bartra]], [[Anna Murià]], [[Avel·lí Artís-Gener|Avel·lí Artís-Gener Tisner]] i [[Pere Calders]]. Als anys quaranta, Mèxic es va convertir en la capital de l'edició de llibres i revistes en llengua catalana.<ref name=medalla/>
 
Mèxic va ser l'únic estat a reconèixer el govern republicà després de la Guerra Civil espanyola,<ref name=medalla/> amb conseqüències importants per a Catalunya. El 1954 va ser a l'ambaixada republicana a Mèxic que [[Josep Tarradellas]] va ser nomenat president de la [[Generalitat de Catalunya]] a l'exili; per la qual cosa, [[José Montilla]] va considerar que "la mateixa existència nacional institucional de Catalunya va sobreviure en l'aixopluc mexicà."<ref name=medalla/> En reconeixement a l'acolliment dels catalans, el poble de Mèxic va rebre la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]] el 2009.
Línia 343:
}}</ref> La llei atorga l'estatus de llengua nacional a totes les llengües ameríndies que es parlen al territori mexicà sense importar-ne el nombre de parlants—algunes d'elles no arriben als 100 parlants— i sense importar-ne l'origen. Així doncs, es reconeixen les llengües dels indígenes desplaçats dels [[Estats Units]] —com ara els [[kickapoo]]— i dels [[pobles indígenes refugiats]] de [[Guatemala]].
 
L'[[anglès]] s'utilitza àmpliament en els negocis, i per la majoria dels immigrants estatunidencs que resideixen a Mèxic (l'1% de la població total), especialment als estats de la [[Baixa Califòrnia]], [[Baixa Califòrnia Sud]], [[Nuevo León]], [[Guanajuato]] i el [[ciutat de Mèxic|Districte Federal]]. A més de l'anglès, destaquen el [[vènet]], parlat per la comunitat de [[Chipilo]] a l'[[estat de Puebla|estat de Puebla,]],<ref>Montagner, Eduardo (2001). [http://www.orbilat.com/Languages/Venetan/Dialects/Chipilo.html El dialecto véneto de Chipilo]. Orbis Latinus. Data d'accés: 22 d'abril de 2008</ref> el [[plautdietsch]] en les diverses comunitats [[mennonites]] dels estats de [[Estat de Chihuahua|Chihuahua]] i [[estat de Durango|Durango]],<ref>Lagarda, Ignacio (2006) [http://www.monografias.com/trabajos11/menonit/menonit.shtml Historia de los Menonitas de Cuauhtemoc, Chihuahua, México]. Monografías.com. Data d'accés: 22 d'abril de 2008</ref> i en menor proporció el [[francès]], [[alemany]], [[xinès]], [[hebreu]] i [[àrab]], també [[català]], [[basc]] i [[gallec]] dels refugiats de la [[Guerra Civil espanyola]]. Tot i que algunes d'aquestes llengües s'hi han parlat per més d'un segle i que el nombre de parlants d'algunes llengües estrangeres supera el nombre de parlants d'algunes llengües indígenes, cap d'elles és reconeguda oficialment.
 
=== Religió ===
Línia 363:
La universitat pública més gran i prestigiosa de Mèxic, amb més de 200.000 alumnes, és la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] (UNAM), i la més antiga d'[[Amèrica]], fundada el [[1551]]. Els tres premis Nobels del país i la majoria dels presidents de l'època moderna hi van estudiar. La UNAM realitza el 50% de la recerca científica del país. Va ser catalogada en la posició 74 a escala mundial,<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/nacion/144076.html Rector: urgente, aumentar acceso a universidades] El Universal</ref> i en la primera posició de totes les universitats de parla castellana i portuguesa. La segona universitat pública més important és l'[[Instituto Politécnico Nacional]] (IPN).
 
La universitat privada més prestigiosa és el [[Tecnològic de Monterrey]], amb la setena posició al rànquing del ''[[Wall Street Journal|]]''Wall Street Journal'']] per a les escoles de negocis del món.<ref>{{format ref}} http://online.wsj.com/public/resources/documents/MB_06_Scoreboard.pdf</ref> Opera en tot el país amb trenta-dos campus satèl·lits. Altres universitats privades són l'[[Institut Tecnològic Autònom de Mèxic]], la [[Universitat de les Amèriques]] i la [[Universitat Iberoamericana]].
 
=== Ciència i tecnologia ===
Línia 383:
 
=== Gastronomia ===
De fa més de 3.000 anys els elements més importants de la dieta mexicana han estat el [[blat de moro]], les [[mongeta|mongetes]], els [[pebrot]]s picants o [[xili]]s, el [[tomàquet]] i el [[carbassó]].<ref name="food">Long LT i Vargas LA (2005). Food Culture in Mexico. Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-32431-X</ref> Tot i així, el menjar mexicà, com el coneixem en l'actualitat, es va formar amb la fusió d'elements europeus portats pels colonitzadors espanyols i els autòctons.<ref name=food/> El blat de moro continua sent l'element més important de la dieta mexicana, sovint presentant en forma de ''[[tortilla]]'', un tipus de pa pla i prim elaborat amb una massa tractada amb una substància alcalina com ara la [[calç]]. Quan hom hi posa algun tipus de carn (vedella, pollastre o porc), es crea un ''[[taco|]]''taco'']], potser un dels elements més coneguts del menjar mexicà a l'exterior. Els mexicans també creen salses amb diferents xilis en l'elaboració de guisats o sopes. Altres elements importants són l'[[arròs]], l'[[alvocat]] i la [[xocolata]] —aquesta última originària de Mèxic. Quant a les begudes, són molt comunes les ''aguas frescas''<ref name=britannica/> (literalment, "aigües fresques"), begudes de diferents sabors com ara la [[rosa de Jamaica]], l'[[orxata]] d'arròs, el [[tamarinde]], a més de la tradicional [[llimonada]].
 
En la creació de plats elaborats, la cuina mexicana mostra una gran varietat regional. A [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], es van originar el ''[[mole poblano]]'' —una salsa espessa feta amb molts tipus de xilis i pebrots, [[ametller]], [[sèsam]] i altres llavors, espècies i [[cacau]]—, que se serveix amb pollastre, així com els ''[[chiles en nogada]]'', un pebrot ''poblano'' (picant) farcit amb diferents tipus de carn i diferents tipus de fruita i coberts amb [[nogada]] i llavors de [[magrana]]. De [[Yucatán]] és la ''[[cochinita pibil]]'', carn de porc rostida lentament marinada en suc cítric i [[arxiota]], envoltat per una fulla de [[plàtan (arbre)|plàtan]]. A l'[[Altiplà Mexicà]] es va originar la [[barbacoa (Mèxic)|barbacoa]] —tradicional de l'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]]— que a Mèxic es refereix al mètode de fer un pou d'1,5 metres de profunditat omplert amb pedres calentes on es posa corder o cabrit marinat en pebrots i espècies, amb fulles de [[maguei]], i després es cobreix tot amb fusta o carbó. Altres plats típics són el ''[[pozole]]'' i les ''[[enchiladas]]''.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Mèxic»