Revolució Cubana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs |
#QQ17 correcció |
||
Línia 25:
[[Fidel Castro]]<br />[[Ernesto Guevara]]<br />[[Raul Castro]]<br />[[Camilo Cienfuegos]]
|general2= [[Fulgencio Batista]]
|}}
La '''Revolució cubana''' designa el moviment contra el govern del dictador [[Fulgencio Batista]] pel [[Moviment 26 de Juliol]] i l'establiment del nou govern [[cubà]] liderat per [[Fidel Castro]] a començaments de l'any [[1959]]. La revolució s'inicià amb l'assalt de la Caserna Moncada el [[26 de juliol]] de l'any [[1953]], i finalitzà l'[[1 de gener]] de [[1959]], quan Batista fuig del [[Cuba|país]], i les ciutats de [[Santa Clara (Cuba)|Santa Clara]] i [[Santiago de Cuba]] van ser preses pels rebels, aquests liderats per Fidel Castro.
Linha 57 ⟶ 33:
El [[10 de març]] de [[1952]], Ricardo Hernan Martínez Barreto, que ja havia governat Cuba entre els anys [[1934]] i [[1944]], desencadenà un [[cop d'estat]] que va fer caure el govern de Carlos Prío Socarrás, president corrupte de la República neocolonial ([[1902]]-1959 etapa en la qual Cuba deixà de ser [[Colonialisme|colònia]] d'[[Espanya]] i va passar a un control total per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]). Així, [[Fulgencio Batista|Batista]] invalidà les eleccions que s'acostaven, on havia de resultar clar guanyador el Partit del Poble Cubà. Un jove advocat s'oposà al cop militar: [[Fidel Castro|Fidel Castro Ruz]]. Convençut que el cop privava de tota possibilitat de lluita política, [[Fidel Castro|Castro]] creà, juntament amb Abel Santamaría i d'altres, una organització clandestina de joves estudiants i treballadors, molts d'ells provinents de les files del Partit del Poble Cubà i [[Assalt a la caserna Moncada|assalten la segona fortalesa militar de Cuba]], la Caserna Moncada, el 26 de juliol de [[1953]], a la ciutat de [[Santiago de Cuba]], i la caserna Carlos Manuel de Céspedes a Bayamo, tots dos a la part oriental de l'illa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Christenson |nom=Ron |títol=Political Trials in History: From Antiquity to the Present |url= https://books.google.cat/books?id=wBdOvs2THGEC&pg=PA60&dq=moncada+castro+1953&hl=ca&sa=X&ei=9uGqVLufJoGtUbT7gbAL&ved=0CFoQ6AEwCA#v=onepage&q=moncada%20castro%201953&f=false |llengua=anglès | editorial=Transaction Publishers |data= |pàgines=60-61 |isbn=1412831253}}</ref>
Després de 22 mesos de presó a l'Illa de
[[Fitxer:Raulche2.jpg|dreta|thumb|220px|[[Raúl Castro]] (esquerra), amb [[Ernesto "Che" Guevara]], a la seua fortalesa a Sierra de Cristal, Provincia de Oriente, Cuba, 1958.]]
En l'[[exili]], aquest moviment firma pactes amb altres forces que propugnen la lluita armada com a única via per enderrocar el dictador: el Directori Revolucionari, liderat per José Antonio Echevarría, i compost per joves estudiants de la Universitat de l'[[La Havana|Havana]], i grups de l'orient del país liderats per Frank País. La travessia es va fer en dures condicions, la capacitat del vaixell era de 20 persones i tanmateix n'hi havia 82.
Linha 69 ⟶ 44:
Els expedicionaris sofreixen una derrota inicial a Alegria de Piadós que causa la dispersió dels 82 combatents, dels quals només n'arriben a la serralada de la Serra Mestra uns vint. Tanmateix, el gener de [[1957]] la guerrilla realitza les seues primeres accions (El Combat de La Plata), amb ple èxit.
Durant tot l'any 1957 la guerrilla creix i s'enforteix, malgrat les accions ofensives de l'exèrcit enemic. S'expandeix a tot el territori oriental a través de noves columnes guerrilleres i fronts, al mateix temps que creix també el combat a les ciutats, dut a terme principalment pels estudiants. Així mateix s'incrementa la repressió de la dictadura, que compta amb el ple suport dels Estats Units. El [[5 de setembre]], a la base naval de Cienfuegos
El [[1958]], es convoca la Vaga General Revolucionària del [[9 d'abril]], que mal planificada, és sufocada pel govern, que, setmanes després, convençut de la debilitat de les forces revolucionàries, inicia una ofensiva general a
L'ofensiva és derrotada en batalles com la d'El Jigue i Santo Domingo, on aconsegueixen assetjar, destruir i
Una vegada al centre de l'illa, aquestes columnes, després de reunificar les forces guerrilleres del Directori Revolucionari i el Partit Socialista Popular, comencen una campanya on prenen tots els poblats i destrueixen importants forces enemigues. A l'orient, mentrestant, les forces rebels envolten les principals ciutats.
Linha 80 ⟶ 55:
== Col·lapse soviètic ==
Al col·lapsar la [[Unió Soviètica]] el [[1991]] molts assenyalaven l'imminent col·lapse del govern cubà. Se sostenia que, davant del triomf del [[capitalisme]], la democràcia formal, l'absolut bloqueig econòmic i el subsegüent deteriorament de les condicions de vida de la població cubana, seria inevitable una revolta popular. No obstant això les previsions no es van complir.
== Període Especial ==
Es coneix com Període Especial l'etapa de la història cubana després del col·lapse soviètic. Encara que [[Fidel Castro]] ha dit que és una irresponsabilitat afirmar que aquest període hagi acabat. Però alhora reconeix que està sent deixat enrere.
En realitat el Període Especial va començar l'1 de setembre de [[1990]], amb un ferri control dels aliments, que van ser racionats gairebé en la seva totalitat per evitar una fam major. No obstant això, els aliments bàsics sempre han estat racionats per garant el subministrament a tota la població des dels primers temps del govern revolucionari a través d'una llibreta de productes alimentaris subsidiats.
La pèrdua del 85% del mercat exterior amb la caiguda del bloc socialista combinada amb el bloqueig econòmic per part dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] va portar el país a una profunda crisi. Tot i així, el govern cubà va decidir portar a terme els XI Jocs Panamericans de
Entre [[1992]] i [[1994]] el pressupost nacional es va reduir a menys de 2000 milions de dòlars anuals, un nombre impensable per a una nació d'11 milions d'habitants. No obstant això, malgrat la fam i l'escassetat, el règim es va mantenir en el poder gràcies a la confiança i al suport majoritari de la població. Però inevitablement va començar l'aparició de malalties relacionades amb la malnutrició. Entre elles es trobaven neuropaties per avitaminosi com la neuritis òptica.
Linha 95 ⟶ 68:
Des dels Estats Units es vaticinava la fi imminent de la Revolució Cubana gràcies la crisi humanitària per brots de noves malalties i penúries que havien de portar a la desesperació ciutadana. A causa del bloqueig nord-americà era pràcticament impossible adquirir els medicaments necessaris a l'estranger, fins i tot la del tractament d'afeccions infantils. El govern cubà es va veure obligat a prendre mesures urgents com la producció intensiva de suplements nutricionals, les tauletes popularment conegudes a l'illa amb els noms comercials de Multivit o Nutriforte.
El govern, davant la caiguda econòmica, va autoritzar un reduït sector privat anomenat «treball per compte propi», l'únic que podia
Paral·lelament, el 1993, es va legalitzar la tinença i ús de divises convertibles en particular el dòlar. Aquesta va venir a sumar-se a mesures com les Cases de l'Or i les Botigues Recaudadora de Divises que amb altres, van aconseguir una espectacular millora de la taxa de canvi de la moneda nacional. Tanmateix, els salaris dels treballadors es mantenen en nivells irreals, totalment divorciats dels preus i les necessitats més peremptòries de les famílies cubanes. A més, va portar juntament amb l'obertura al turisme, un augment vertiginós de la prostitució a Cuba i el proxenetisme, entre altres mals, i va augmentar la [[desigualtat econòmica]]de la població.
Linha 103 ⟶ 76:
El Govern va prendre mesures per desenvolupar i aixecar d'aquesta crisi el país. Entre les mesures es trobava l'augment de la inversió del capital estranger, les botigues de divises (en USD) i l'augment de la producció agrícola a través dels mercats agrícoles, també controlats per intermediaris.
Per evitar els conflictes monetaris es va augmentar l'ús del pes convertible fins a fer-se el principal mitjà de les botigues (aquelles que no són per moneda nacional). A més s'ha augmentat el nombre d'indústries, produccions i en general l'economia, tot i que encara ofereix grans reptes. La indústria sucrera, en altre temps font principal de divises, és ara el tercer continuació (amb perspectives de disminuir novament), precedit pel turisme i la indústria niquelífera. La macroeconomia ha millorat ostensiblement, però encara les economies familiars tenen un ingrés inferiors al poder adquisitiu elemental per poder comprar aliments que permetin una dieta adequada, però aquesta dificultat és alleujada en alguna mesura per la targeta d'abastament per la qual la família cubana rep aliments a preus enormement subsidiats. Algunes altres necessitats primàries són satisfetes en alguna mesura per negocis petits permesos dins de l'illa que milloren els ingressos per
Com va passar a tots els països Comunistes, especialment al final de la [[Segona Guerra Mundial]], el govern cubà va limitar la sortida dels nacionals de [[Cuba a l'exterior]], amb fortes regulacions, que es justifiquen en les enormes inversions que fa el govern en l'educació dels ciutadans, i evitant de certa manera el robatori de cervells i la fuga de capital humà. De tota manera això genera tota mena de malestar, sent denunciat en els fòrums internacionals com una violació dels [[Drets Humans]]. També ha produït un fenomen social en el qual es busca l'emigració per vies legals com el matrimoni amb estrangers o el treball fora del país mantenint-se al servei de l'estat cubà. En els últims anys, amb el renéixer de les forces d'esquerra a [[Amèrica Llatina]], la [[Revolució Cubana]] ha incrementat el seu paper de direcció i suport, gairebé desaparegut en la [[Dècada dels 1990|dècada dels 90]]. Actualment el govern cubà desenvolupa les relacions de tota mena (econòmiques, polítiques, militars i socials) amb el govern d'[[Hugo Chávez]] de [[Veneçuela]] i amb el govern del líder cocalero [[Evo Morales]] a [[Bolívia]], així com amb el govern de [[Cristina Fernández de Kichner]] a [[Argentina]], amb Correa a l'[[Equador]] i Ortega a [[Nicaragua]].
Linha 116 ⟶ 89:
== Referències ==
{{commonscat}}▼
{{referències}}
{{Guerra freda}}
▲{{commonscat}}
{{ORDENA:Cubana}}
|