Ferdinando Paër: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot normalitza ISBN
Línia 56:
El 1812 passà a [[París]] on fou director de l'[[Opéra-Comique]] i després va substituir [[Spontini]] al [[Théâtre des Italiens]], que sota la seva guia és peça important de la vida musical parisenca i va afavorir la infiltració de l'òpera italiana a la capital francesa.<ref name="Alier història" /> Aquest lloc el va conservar durant la [[Restauració francesa]], rebent també els càrrecs de compositor de cambra del rei i director de l'orquestra privada del duc d'Orleans. Molt amic del professor de corn [[Giovanni Puzzi]], el qual era fill de Parma com ell, el recomanà a Napoleó per al seu seguici musical.
 
El 1823 es va retirar de l'òpera italiana per deixar el seu lloc a Rossini. És en aquesta època en què dóna lliçons de composició a [[Gustavo Carulli]] i a un jove [[Franz Liszt]], a [[Adolphe Vogel]] i a l'anglesa [[Elizabeth Weichsell Billington]].<ref name="SARPE v. I">* Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 156. (IBSN {{ISBN|84-7291-226-4}})</ref> El 1831, Paër va ser elegit membre de l'Acadèmia, i el 1832 va ser designat director de la seva orquestra pel rei [[Lluís Felip I de França]].
 
Les òperes de Paër, així com les de [[Józef Ksawery Elsner]] i [[Johann Simon Mayr]], d'un estil emfàtic i grandiloqüent van caure en l'oblit i pràcticament avui dia no s'interpreten.<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 19, pàg. 851-52'' (ISBN 84-239-4519-7)</ref>