Primera Guerra Judeo-romana: diferència entre les revisions

Els jueus rebutjaren les forces de [[Cesti Gal]] a la [[Batalla de Beth-Horon (66)|batalla de Beth-Horon]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Josep |nom=Flavi |enllaçautor=Flavi Josep |cognom2=Whiston (trad.) |nom2=William |títol=The Wars of the Jews; or the history of the destruction of Jerusalem |url= http://www.gutenberg.org/files/2850/2850-h/2850-h.htm#22HCH0019 |llengua=anglès | editorial=Project Gutenberg EBook |data= |pàgines=2.19.9 |isbn=}}</ref> i l'obligaren retirar-se. Seguidament, l'emperador Neró encarregà la campanya al general [[Vespasià]], un dels més experimentats de Roma, que concentrà quatre legions (la [[Legió V Macedònica]], la [[Legió X Fretensis]], la [[Legió XII Fulminata]] i la [[Legió XV Apollinaris]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Levick |nom=Barbara |títol=Vespasian |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=1999 |pàgines=p. 116–119 |isbn=0-415-16618-7}}</ref> seixanta mil homes, aproximadament<ref>Paul Johnson, ''op.cit''. p. 205.</ref>) a Judea i en el [[68]] va esclafar la resistència jueva al nord. El líder [[zelota]] del nord, [[Joan de Giscala]], i el [[sicari]] [[Simó ben Giora]], pogueren escapar a Jerusalem. En l'any [[69]] Vespasià fou nomenat emperador de Roma, deixant al seu fill [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Tit]], de vint-i-nou anys, al càrrec del setge i presa de Jerusalem, capital de la província de Judea.

 

 

==Setge i la caiguda de Massada ==