Jacinto Octavio Picon Bouchet: diferència entre les revisions

Fill d'un magistrat de l'Audiència de Madrid, va estudiar dret a França i a Madrid, on es va doctorar. Home d'ideals republicans, va tenir un escó de diputat per Madrid. Va treballar en el Ministeri d'Ultramar, hi va renunciar en iniciar-se la [[Restauració borbònica|Restauració]]. Va treballar com a corresponsal literari en ''L'Imparcial'', on va enviar cròniques sobre l'[[Exposició Universal de París (1878)|Exposició Universal de París]] en 1878, després va col·laborar a ''El Correo'', òrgan polític de [[Sagasta]] i a ''[[La Ilustración Española y Americana]]''. Va romandre a París fins tardor de 1880. La seva tasca periodística es projectà també a ''La Europa'', ''El Progreso'' y en ''[[Los Madriles (revista)|Los Madriles]]'',<ref name=valis>[http://books.google.es/books?id=Kviw_QkAftQC&pg=PA20&dq=%22los+Madriles%22+revista&hl=es&sa=X&ei=uLGPUaPeO4_H7AbhpYGQCw&ved=0CDkQ6AEwATgK#v=onepage&q=%22los%20Madriles%22%20revista&f=false Valis, Noel M. (1991) ''Jacinto Octavio Picón, novelista'', p. 20. Anthropos Editorial] En Google Books. Consultat el 15 de maig de 2014.</ref> i va col·laborar a ''[[La Revista de España]]'', ''El Cuento Semanal'', ''Los Contemporáneos'', ''La Esfera'' i moltes altres publicacions. ''Lázaro, casi una novela'' (1882), va ser la seva primera narració extensa, sobre la crisi d'un jove sacerdot. Després se succeïren les novel·les ''La hijastra del amor'' (1884), ''Juan Vulgar'' (1885), ''El enemigo'' (1887), ''La honrada'' (1890), ''Dulce y Sabrosa'' (1891), ''Sacramento'' (1910), ''Juanita Tenorio'' (1910) i ''Sacramento'' (1914), la seva última novel·la. En 1884 va ser escollit secretari primer de la secció de literatura de l'Ateneo de Madrid. En 1900 va ingressar en l'Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre el polític gadità [[Emilio Castelar]] al que va contestar [[Juan Valera y Alcalá Galiano|Juan Valera]]. En 1902 va ingressar en l'Acadèmia de Belles arts, on va pronunciar un discurs sobre l'escassetat del nu en l'art espanyol. A les [[eleccions generals espanyoles de 1903]] va ser escollit, al costat de [[Joaquín Costa]] i [[Nicolás Salmerón]], diputat republicà per Madrid. Va ser Vicepresident del Patronat del [[Museu del Prado]] i Bibliotecari i secretari perpetu de l'Acadèmia de la Llengua. El Govern de França li va atorgar la [[Legió d'Honor]] en grau de comanador.