Estats Units d'Amèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Desfets els canvis en la revisió 1940291 de 84.126.23.147 desfiguració |
||
Línia 217:
Segons el darrer cens, al país hi havia 31 grups ètnics amb més d'un milió de membres. Segons la categorització del govern federal en base a raça, la majoria dels nord-americans (80,4%) són blancs. La majoria d'aquests són d'ascendència europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'[[Orient Pròxim]] i el nord de l'[[Àfrica]]). En excloure, però, els blancs d'origen hispànic (és a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del món), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La població no-hispana dels Estats Units està disminuint proporcionalment atesa la immigració i la taxa més alta de reproducció de les altres minories racials. Si aquesta tendència continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es reduirà i només seran majoria relativa el 2040 o 2050.
Els principals pobles o nacions d'ascendència ètnica dels ciutadans nord-americans són [[Alemanya]], seguit de [[Mèxic]], [[Irlanda]], [[Anglaterra]], [[Itàlia]], i [[Escandinàvia]]. Els afroamericans, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la població, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la població és [[amerindi nord-americà|ameríndia]] i nadiua d'Alaska, és a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el [[2005]] en reserves. Les tribus més nombroses són els [[cherokee]] (729.553), [[navaho]] (298.197), [[choctaw]] (158.774), [[sioux]] (153.360), [[chippewa]] (149.669), [[apatxe]] (96.833), [[blackfoot]] (85.750), [[Confederació iroquesa|iroquesos]] (80.882), [[pueblo]] (74.085), [[creek]] (71.310), [[lumbee]] (57.868), [[chickasaw]] (38.351), [[seminola]] (27.431), [[potawatomi]] (25.595), [[yaqui]] (22.412), [[tlingit]]-[[haida]] (22.365), [[pàpago]] (20.087), [[comanxe]] (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), [[xeièn]] (18.204), [[lenape]] (16.341) i [[osage]] (15.897).
[[Image:Pisgah.jpg|thumb|Església de [[Carolina del Nord]]]]
La tendència demogràfica actual inclou la immigració de llatinoamericans al sud-oest, una regió que ja és la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mèxic conformen el 66% de tots els hispans i són el segon grup migratori més important des de la fundació dels Estats Units, al darrera dels alemanys. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de [[Mèxic]]. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcció d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del país veí.
Línia 231:
*[[Nova York]]-Northern New Jersey (18,3 milions)
*[[Los Angeles]]-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
*[[Chicago]]-Naperville-Joliet (9,0 milions)
*[[Filadèlfia]]-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
| |||