Immanuel Kant: diferència entre les revisions

 

=== Darrers anys i mort ===

Kant va publicar una segona edició de la ''Crítica de la raó pura'' el 1787, revisant en profunditat les primeres parts del llibre. La majoria de les seves obres posteriors es van centrar en altres àrees de la filosofia. Va continuar desenvolupant la seva filosofia [[moral]], especialment en ''Kritik der praktischen Vernunft'' ('Crítica de la raó pràctica'), el 1788, coneguda com la ''segona Crítica''; i també ''Metaphysik der Sitten'' ('La metafísica dels costums'), del 1797. ''Kritik der Urteilskraft'' ('Crítica del judici'), la tercera ''Crítica'', escrita l'any 1790, aplicava el sistema kantià a l'[[estètica]] i la [[teleologia]]. També va escriure diversos assaigs una mica populars sobre història, religió, política i altres temes. Aquestes obres van ser ben rebudes pels contemporanis de Kant i van confirmar la seva posició preeminent en la filosofia del segle XVIII. Hi havia diverses revistes dedicades únicament a defensar i criticar la filosofia kantiana. Però, malgrat el seu èxit, les tendències filosòfiques es movien en una altra direcció. Molts dels deixebles més importants de Kant (incloent-hi [[Reinhold]], Beck i [[Johann Gottlieb Fichte]]) transformaren la posició kantiana en formes d'idealisme cada vegada més radicals. Això va marcar l'aparició de l'[[idealisme]] alemany. Kant es va oposar a aquests desenvolupaments i va denunciar públicament Fichte en una carta oberta, el 1799.<ref name = "Fichte">{{ref-web|url=http://www.korpora.org/Kant/aa12/370.html |títol=Open letter by Kant denouncing Fichte's Philosophy (in German) |editor=Korpora.org |data= |consulta=24-07-2009}}</ref> Va ser un dels seus últims actes filosòfics. La salut de Kant, delicada des de feia molt de temps, va empitjorar, i va morir a Königsberg el 12 de febrer del 1804, murmurant la paraula «Es ist gut» («està bé») abans d'expirar.<ref>Karl Vorländer, ''Immanuel Kant. Der Mann und das Werk'', Hamburg: Meiner, 1992, p. II 332</ref> La seva inacabada obra final, el fragmentat ''Opus Postumum'', va ser (com el seu títol suggereix) publicada pòstumament.

 

=== Llegendes i reconeixement ===

Han sorgit una varietat de creences populars pel que fa a la vida de Kant. Sovint s'afirma, per exemple, que Kant va madurar tardanament, que només es va convertir en un filòsof important als seus cinquanta i tants anys després de rebutjar els seus punts de vista anteriors. Encara que és cert que Kant va escriure les seves millors obres relativament tard, hi ha una tendència a infravalorar el valor de les seves obres anteriors. Els estudis recents sobre Kant han dedicat més atenció a aquests escrits "pre-Crítica" i s'ha reconegut una certa continuïtat amb les seves obres madures.

 

 

== El pensament de Kant ==

=== Influències ===

Kant va integrar en el seu pensament les aportacions de nombrosos filòsofs anteriors, fent sovint una síntesi de corrents contraposats com el [[racionalisme (filosofia)|racionalisme]] i l'[[empirisme]], entre d'altres.

 

=== Obres destacades ===

* ''Història general de la naturalesa i teoria del cel'' (''Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels'', 1755)

* Primera edició de la ''[[Crítica de la raó pura]]'' (1781)<ref>{{ref-web|autor=Immanuel Kant |url=http://etext.library.adelaide.edu.au/k/kant/immanuel/k16p/ |títol=The Critique of Pure Reason |editor=Etext.library.adelaide.edu.au |data= |consulta=2009-07-24}}</ref> (''Kritik der reinen Vernunft'')<ref>{{ref-web|autor=Immanuel Kant |url=http://gutenberg.spiegel.de/kant/krva/krva.htm |títol=Projekt Gutenberg-DE - SPIEGEL ONLINE - Nachrichten - Kultur |editor=Gutenberg.spiegel.de |data=2009-07-20 |consulta=2009-07-24}}</ref>

 

A banda de dividir els judicis en aquestes classificacions, Kant en aquesta obra estudia les condicions perquè puguin formar-se aquests judicis. I aquí realitza una síntesi entre empiristes i racionalistes, perquè afirma que, fins i tot, per a realitzar afirmacions sobre la realitat amb els sentits cal la intervenció de conceptes racionals, ''a priori'', i per tant es complementen. En efecte, per a poder copsar les dades que provenen de la [[percepció]] calen unes categories mentals, que actuen a manera d'esquema de comprensió i catalogació d'aquestes dades. Per exemple, per a poder veure una taula i a sobre un bolígraf s'ha de posseir el concepte previ d'espai, de límit i de quantitat, per tal de concebre objectes separats.

 

== Vegeu també ==

* [[Antropologia filosòfica]].

* [[Adan Zabellewicz]].

 

== Enllaços externs ==

* [http://www.ub.es/histofilosofia/gmayos/ilustracioXVIII.htm Dossier Kant de Gonçal Mayos] (UB) i [http://www.ub.es/histofilosofia/gmayos/PDF/Escrits_sobre_Teodicea.pdf Comentari de la polèmica sobre teodicea de Kant i Leibniz].

* [http://filosofiamedievalmoderna.suite101.net/article.cfm/el_imperativo_categorico_kantiano Article sobre l'Imperatiu Categòric de José Vicente Mestre Chust a suite101(castellà)].

{{Autoritat}}

{{1000 Biografies}}

 

[[Categoria:Filòsofs de l'ètica]]

[[Categoria:Filòsofs del dret]]