Hedus: diferència entre les revisions

Els '''hedus'''{{efn|L'[[etnònim]] llatinitzat d'aquest grup, ''Aedui'', dóna versions diferents segons la llengua, la majoria d'elles convertint el diftong ''"Ae"'' en "''E''": francès ''"'''éduens'''"'', castellà ''"'''heduos'''"'', portuguès ''"'''éduos'''"'', italià ''"'''edui'''"'' o alemany ''"'''haeduer'''"''. Malgrat que en alguns textos catalans moderns apareix recollit com a "'''aduins'''", la traducció catalana del ''De Bello Gallico'' de [[Joaquim Icart i Leonila|Joaquim Icart]] (1974) opta per la forma "'''hedus'''".<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre I, XXXI.3|pag=102}}</ref>}} (llatí ''Aedui'', ''Haedui'' o ''Hedui'') foren un poble [[gals|gal]] originat en una branca dels [[sèquans]] dels que estaven separats a l'est pel riu Arar ([[Saona]]). Tenien per veïns a l'oest els [[bitúriges]], al nord-est els [[lingons]] i al sud els [[segusianssegusiaves]]. La seva capital fou [[Bribacte]] (avui [[Comtat d'Autun|Autun]]), una altra ciutat era [[Novodunum]].

En temps de [[Juli Cèsar]] eren sotmesos als sèquans i es van declarar amics de Roma i el seu cap Divitacus va anar a Roma a demanar assistència al senat per assolir la independència, però no foren atesos. Cèsar però els va restaurar la llibertat ([[58 aC]]) sota el cap [[Vergobret]]us, elegit per períodes d'un any pels sacerdots, i que a més era jutge suprem. Els [[segusianssegusiaves]], els [[ambivarets]] (al nord) i els [[aulercs]] o aulmecis van ser posats sota la seva dependència. Cèsar va permetre l'establiment al seu territori d'un grup de [[Bois]], que s'establiren a la ciutat de [[Gergovia]] de localització desconeguda però que cal no confondre amb la Gergovia dels arverns.