Revisió del 02:29, 25 feb 2008 modifica Xtv (discussió \| contribucions) 10.582 edits m passat, que és mort ← Edició anterior		Revisió del 02:33, 25 feb 2008 modifica desfés Xtv (discussió \| contribucions) 10.582 edits m passat, que és mort, i retocs Edició següent →
Línia 6: Al [[1947]] va publicar el seu primer àlbum en francès, ''Le mystère du vieux château-fort'', amb guió de John van Looveren. A revistes flamenques va publicar diverses historietes, como ''Monneke en Johnekke'', ''Janneke en Stanneke'', ''De Leeuw van Vlaanderen'', ''De Koene Edelman'', ''Tijl Uilenspiegel'' o ''Het Leven van J.B. de la Salle''. Va treballar tant per la revista Tintín (''Bouboule et Noiraud'', ''Professeur Troc'', ''Barelli'', etc) como per la seva equivalent flamenca, ''Kuifje'' (''De Leeuw van Vlaanderen'', ''De Kerels van Vlaanderen'', etc). A [[1950]] va entrar a treballar als Estudis Hergé, on es va convertir en el seu primer ajudant, supervisant els decorats d'alguns àlbums de Tintín, com [[L'illa negra]] o [[Objectiu: la Lluna]]. Va participar també a la producció de les versions als dibuixos animats de d'[[El ~~temple~~Temple del ~~sol~~Sol]] i [[Tintín ~~i el~~al llac dels taurons]]. La seva petjada és evident a obres com [[Tintín i els ~~pícaros~~«Pícaros»]], on es va encarregar de gran part treball gràfic. Tot i això mai va voler signar cap dels àlbums de Tintín. Entre [[1951]] i [[1956]] va produir noves series, com ''Nonkel Zigomar'', ''Snoe en Snolleke'', etc. A ''1959'' va crear per la revista Tintín '' Pirates d'Eau Douce'', i a 1970 va dibuixar l'episodi ''Le Repaire du Loup'' de la serie ''Lefranc'', creada per Jacques Martin. Mort Hergé, al ''1983'', va voler completar l'àlbum incomplert ''[[Tintín i l'Art -Alfa'']], però Fanny, vidua del creador de Tintín, va decidir que el àlbum fos publicat amb els esbossos d'Hergé. Al [[1989]], va completar la segona part de Les tres fórmules del profesor Sato, aventura de Blake i Mortimer que [[Edgar Pierre Jacobs]] no va finalitza en morir al [[1987]]. Aquest mateix any fou nombrat director artístic d'Edicions de Lombard, i desde llavors va presidir també el consell d'administració del CBBD (Centre Belge de la Bande Dessinée), a Brusel·les. Va morir el [[1992]], i el seu darrer album fou acabat pel seu fill, el tambié dibuixant Johan de Moor. Algunes de les obres més destacades de Bob de Moor són:

Bob de Moor: diferència entre les revisions