Regnat d'Isabel II d'Espanya: diferència entre les revisions

Durant el regnat de [[Felip V de Castella]] s'havia establert l'exclusió de les dones en la línia successòria mitjançant l'anomenada [[Llei Sàlica]]. Aquesta norma havia estat revocada el [[1789]] per [[Carles IV de Castella]] mitjançant un decret que no va arribar a promulgar. El [[1830]], mitjançant la Pragmàtica Sanció, [[Ferran VII de Castella]] el va elevar al rang de llei, però això no va ser obstacle perquè el seu germà [[Carles Maria Isidre de Borbó]] reclamés els seus drets a la [[Corona d'Espanya]]. Ferran VII havia previst la controvèrsia que s'endevinava i, volent el tron per a la seva filla primogènita, va nomenar regent a la seva esposa Maria Cristina i va desterrar al seu germà Carles. Abans de morir la futura regent havia aconseguit separar els militars partidaris de Carles dels llocs prominents de l'exèrcit i s'havia garantit el suport dels [[liberals]] a l'exili, així com el de França i Anglaterra. No obstant això Carles es va autoproclamar rei l'1 octubre de 1833 amb el nom de Carles V, comptant amb el suport de la corona portuguesa i el silenci còmplice d'Àustria, Prússia i Rússia. Les tropes espanyoles van envair Portugal en un intent de castigar el suport al carlisme però amb la mediació d'Anglaterra Carles es va haver d'exiliar a Gran Bretanya, d'on escaparia en 1834 per presentar-se a Navarra per cabdellar la [[Primera Guerra Carlina]]. Paral·lelament a Europa s'estaven produint importants canvis. El rei [[Guillem IV del Regne Unit]] inicià profundes reformes liberals i el Parlament britànic esdevingué el veritable motor polític de la vida política del país. Després de la derrota d'Espanya a la batalla de Trafalgar l'extensió del que serà poc més tard l'Imperi britànic inicia el seu camí, sobretot a partir de 1837 amb l'ascens al tron de la reina [[Victòria I del Regne Unit]]. Al continent, dissolta la Santa Aliança des del 1830, la revolució liberal havia derrocat l'absolutisme provocant la caiguda de [[Carles X de França]] i establint una [[monarquia constitucional]] en la persona de [[Lluís Felip I de França]], sota el mandat del qual s'impulsaria la revolució industrial i la burgesia prengué les regnes de l'economia nacional. L'[[absolutisme]] havia quedat relegat a Prússia, Rússia i Àustria, si bé ja es donaven els impulsos d'unificació amb la [[Unió Duanera del Nord d'Alemanya]] alimentada pels liberals. [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]] es va trobar un país on les forces vives semblaven unànimement decidides a superar el període [[absolutisme|absolutista]], i reconegueren en la regent l'autoritat legítima per a dur-ho a terme al capdavant de la [[Corona d'Espanya]].