Conca de Barberà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Miquel Roca - Canviant enllaç(os) per Miquel Roca i Junyent |
Cap resum de modificació |
||
Línia 43:
[[Fitxer:ConcaDeBarberà.jpg|thumb|Vista parcial de la '''Conca de Barberà'''. En primer terme, [[Solivella]]; en segon, [[Montblanc]] i, al fons, les [[muntanyes de Prades]].]]
A la comarca es tenen dades que indiquen poblaments des del [[neolític]], així hi ha tot un seguit de coves als vessants nord de les Muntanyes de Prades amb pintures rupestres. Les del terme de [[Montblanc]] han estat declarades [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] com a part de l'[[Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica]], i es poden visitar reproduccions, a mida natural, de les pintures al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre.<ref>{{format ref}} http://www.mac.es/ruta_art_rupestre/montblanc.htm</ref>
===La feudalització de la Conca. Segles XI-XIII===
Les restes d'arquitectura militar romànica conservades a la Conca són testimoni patrimonial de la feudalització exercida sobre el territori andalusí de la [[Marca Superior]]. Aquest procés que començà el segle X al [[Penedès]] i a [[l'Anoia]], continuà els segles XI-XII a la Conca de Barberà. Al llarg d'aquells dos segles, el [[castell termenat]] fou l'element que articulà la integració d'aquests territoris als comtats de Barcelona i Osona-Manresa. Hi ha restes, més o menys importants de les fortificacions bastides per l’aristocràcia feudal a [[Castell de Santa Perpètua de Gaià|Santa Perpètua de Gaià]], [[Castell de Prenafeta|Prenafeta]], [[Castell de Santa Coloma de Queralt|Santa Coloma de Queralt]], [[Castell d'Aguiló|Aguiló]], [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)|Barberà]], [[Castell de Passanant|Passanant]], [[Castell de Torlanda|Torlanda]], [[Castell de Glorieta|Glorieta]], [[Castell de la Sala de Comalats|la Sala de Comalats]], [[Castell de Vallespinosa|Vallespinosa]] o [[Castell de les Piles|les Piles]]. Totes presenten un model arquitectònic semblant: un recinte murat que envolta i protegeix una torre mestra (o de l'homenatge) de planta rodona, una cisterna, una capella i diverses construccions d’habitació i magatzem. Tot construït segons tècniques arquitectòniques i solucions poliorcètiques similars, amb les variacions pròpies de la cronologia i la funcionalitat específica.
Seguí la fundació per part d'un feudal o del rei de les principals poblacions: els Gurb-Queralt funden [[Santa Coloma de Queralt|Santa Coloma]]; el rei, [[Montblanc]] i [[Sarral]]. En ambdós casos, l'ordenació feudal o real té un paral·lel en l'arquitectura castral: recintes murallats protegeixen una urbanització amb edificis més o menys importants a l'interior.
En aquest moment, també es veurà afectada l'arquitectura castral, ja que la planta rodona de les torres del segle XI, donarà pas a la planta quadrada del segle XIII. Tanmateix, la novetat de més entitat fou la reformulació del concepte de torre residencial; ara s’uniran en una estructura única la torre mestra i la sala o aula residencial. L’exemple per excel·lència es troba al [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)|castell de Barberà]].
<ref>Marina MIQUEL VIVES (2008), “Els castells feudals, segles X-XII”, dins J. Fuguet / C. Plaza (coord.), ''Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art'', Consell Comarcal de la Conca de Barberà; Cossetània, Ed., Valls, p. 20-39.</ref>
[[File:Castell Sta Perpetua IMG 9289.JPG|thumb|Castell Sta Perpetua de Gaià]][[File:Castillo. Santa Coloma - 1.jpg|thumb|Castell de Santa Coloma de Queralt]]
====La participació dels ordes militars (XII-XIII)====
[[File:Castell de Barberà (Barberà de la Conca) - 1.jpg|thumb|Castell de Barberà de la Conca. Vist des de llevant.]]
Una part important del procés de feudalització de la Conca correspon a la intervenció dels ordes religiosomilitars del [[Orde del Temple|Temple]] i de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital de Sant Joan de Jerusalem]].
Entre 1131 i 1133, els comtes d'Urgell i de Barcelona van donar al Temple el castell de Barberà. Seguiren l'exemple els principals feudals colonitzadors: els Queralt–Timor, els Montargull, els Cervera i els Aguiló. Vers els anys setanta, el Temple organitzà una comanda al castell de Barberà, que en pocs anys aplegà un important patrimoni a la Conca i al Camp; per tal d' administrar-lo millor organitzà comandes filials o sotscomandes a [[Comandes catalanes de l'orde del Temple|l’Espluga]], a [[Comanda de Vallfogona|Vallfogona]] i a [[Comandes catalanes de l'orde del Temple|la Mesó del Rourell]]. Van pertànyer a la comanda els pobles de [[Barberà de la Conca|Barberà]], [[Pira]], [[Ollers (Barberà de la Conca)|Ollers]], [[El Pinetell de Barberà|el Pinetell]], [[l'Espluga de Francolí|l’Espluga de Francolí Sobirana]], [[Montbrió de la Marca|Montbrió]], [[Vallfogona de Riucorb|Vallfogona]], [[Albió (Llorac)|Albió]], [[Llorac|Montargull]] i [[La Masó|la Mesó]] (aquest a l'Alt Camp).
Molt aviat, en la segona dècada del segle XII, l’orde de l’Hospital rebia donacions a la Conca. Els principals benefactors eren més o menys els mateixos que havien afavorit el Temple: els Cervera, els Aguiló, els Queralt. Sembla que en les primeres dècades del segle XII, l’Hospital va tenir una casa a Cervera (encara no comanda), que controlà les esglésies de la Cirera i Llorac, que els foren donades el 1113. La comanda fou organitzada pels vols de l’any 1172 i administrà les possessions rebudes a la Conca: [[Llorac]], [[La Cirera (Llorac)|la Cirera]], [[Rauric]], [[Belltall]], [[Castell de Segura|Segura]], [[Castell de Passanant|Passanant]], [[Castell de Glorieta|Glorieta]], [[Castell de la Sala de Comalats|la Sala]], [[Montfred (Talavera)|Montfred]], [[Biure de Gaià|Biure]], [[Vallverd de Queralt|Vallverd]], el [[mas del Cogul]] i [[l'Espluga de Francolí]] Jussana. Els santjoanistes reberen l’Espluga l’any 1266 i fou aleshores quan decidiren instal·lar-hi una comanda per tal de descongestionar la comanda de Cervera.
[[File:Castell de Biure (Les Piles) - 3.jpg|thumb|left|Castell de Biure de Gaià]]
Si bé se suposa que els templers i els hospitalers, a la Conca com arreu, dugueren a terme les tasques de defensa, caritat i colonització que els foren encomanades, el cert és que allò que més els interessà fou l’explotació del territori per aconseguir el màxim de beneficis per ajudar la seva causa a Terra Santa. Així doncs, Temple i Hospital actuaren de senyors feudals i propiciaren una arquitectura adequada a les seves necessitats i funcions. Per a la defensa havien rebut castells que, quan eren destinats a ser seu de comanda (cas de [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)|Barberà]] i [[Castell de Vallfogona de Riucorb|Vallfogona]], per al Temple; i [[Castell de l'Espluga|l’Espluga]] i [[Castell de Biure|Biure]], per a l’Hospital), ampliaren i adequaren segons la funció conventual i administrativa del patrimoni, i quan eren castells menors d’una població del seu senyoriu (tots els altres: Pira, Montbrió, Llorac, Passanant, la Sala, Glorieta...), adequaren o modernitzaren per a la funció agropecuària i residencial d’un administrador.
[[File:Biure 1977.jpg|thumb|left|Biure de Gaià amb l'església i el castell al fons, any 1977]]
En un altre sentit, el Temple i l’Hospital col·laboraren amb els bisbes en la tasca colonitzadora ajudant a la construcció d’esglésies (de vegades –cas de Biure– n’assoliren el patronatge). Fou també important la tasca que exerciren en el vessant de l’arquitectura industrial (molins, fargues, forns...), que explotaven en monopoli. El mateix es pot dir dels ponts que controlaren, i dels masos i masies que bastiren arreu del país per explotar millor els recursos del camp. Paral·lelament a les funcions militars, colonitzadores i estrictament econòmiques, el Temple i l'Hospital van dur a terme tasques caritatives i hospitalàries; amb aquest objectiu construïren o administraren hostals o hospitals en llocs estratègics dels camins principals del pelegrinatge. De vegades eren simples hospitals de caritat adscrits al comú d’una vila (cas de l’Espluga), d’altres eren hostal i santuari marià, situats en camins importants i servits per comunitats de donats (d’aquest tipus sembla que eren Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma, i Santa Maria de Passanant).
És molta i variada l’arquitectura que auspiciaren el Temple i l’Hospital a les seves comandes. Amb tot, cal advertir que aquestes construccions, llevat d’algun aspecte dels castells que foren seu de comanda, en res es diferencien de les que es poden trobar en qualsevol altre senyoriu religiós o laic.
<ref>Joan FUGUET SANS (2008), “L'arquitectura dels Ordes Militars, segles XII-XIII”, dins J. Fuguet / C. Plaza (coord.), ''Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art'', Consell Comarcal de la Conca de Barberà; Cossetània, Ed., Valls, p. 40-51.</ref>
| |||