Pseudociència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 85:
Molts filòsofs han tractat de resoldre el problema de la demarcació en els següents termes: una declaració es constitueix com a coneixement si suficient gent la creu amb prou força. Però la història del pensament ens mostra que moltes persones estaven totalment compromeses amb les creences absurdes. Els científics, d'altra banda, són molt escèptics fins i tot de les seves millors teories. La teoria de [[Newton]] és la ciència teòrica més poderosa que s'ha produït, però el mateix Newton mai va creure que els cossos s'atreuen entre si a distància.
Les línies de demarcació entre la ciència i la pseudociència són controvertides i difícils de determinar analíticament, fins i tot després de més d'un segle de diàleg entre filòsofs de la ciència i els científics en diversos camps, i malgrat alguns acords bàsics sobre els fonaments de la metodologia científica. El concepte de pseudociència es basa en l'enteniment que la metodologia científica s'ha tergiversat o s'ha mal aplicat respecte a una teoria donada, però molts filòsofs de la ciència sostenen que els diferents tipus de mètodes es duen a terme en el seu cas a través de camps diferents i èpoques diferents de la història humana. Segons Lakatos, la unitat típica descriptiva dels grans èxits científics no és una hipòtesi aïllada sinó "''una poderosa solució de problemes de maquinària, la qual, amb l'ajuda de tècniques matemàtiques sofisticades, digereix les anomalies i fins i tot les converteix en evidència positiva''". En el difús camp dels límits de la ciència és molt important utilitzar acuradament els conceptes i les definicions. No és el mateix pseudociència que ciència mal feta, que ciència que no dona resultats, que ciència fraudulenta o que intentar fer ciència d'allò que la comunitat científica no pot encara explicar.<ref>{{ref-publicació |autor=Colquhoun, D|article=How to get good science|publicació= Physiology News |exemplar=2007; 69, pp: 12–14|pmid=|issn= 1476-7996 |pmc=|url=https://www.researchgate.net/publication/287772256_How_to_get_good_science|llengua=anglès|consulta= 4 gener 2018}}</ref>
Per [[Karl Popper|Popper]], la pseudociència utilitza la inducció per generar teories, i només fan experiments per buscar veritats. Per Popper, la falsabilitat és el que determina l'estatus científic d'una [[teoria]]. Adoptant un enfocament històric, [[Thomas Kuhn]] va observar que els científics no segueixen la regla de Popper.
| |||