Giràfids: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Mancava un punt
Etiqueta: editor de codi 2017
m Correccions d'ortografia i format
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 3:
| autoritat = {{Versaleta|[[John Edward Gray|Gray]]}} ([[1821]])
}}
Els '''giràfids''' (Giraffidae) són una família de [[mamífers]] [[remugant]]s [[artiodàctils]] que comparteix un avantpassat comú amb els [[cérvols]] i els [[bòvids]]. Aquesta família, que fou un grup més divers i que s'estengué per [[Euràsia]] i [[Àfrica]], actualment inclou només dos generes vivents, la [[giraffa]] i l'[[ocapi]]. L'habitathàbitat dels dos generes es situa a l'[[Àfrica subsahariana]]: la giraffa viu a la [[sabana]], mentre que l'ocapi sol viure en les [[selva pluvial|selves pluvials]] del [[República Democràtica del Congo|Congo]]. Els dos generes semblen molt diferents a primer cop d'ull, però comparteixen una gran quantitat de trets i característiques com una llengua llarga i fosca, les dents canines lobulades i unes banyes cobertes de pell anomenades [[ossicons]].
 
==Orígens evolutius==
[[File:Shansitherium fuguensis.JPG|thumb|left|''Shansitherium'' i ''Palaeotragus microdon'', dos giràfids del Miocè d'Àsia]]
Els giràfids evolucionaren d'un grup d'unglats uniformes durant l'inici del [[Miocè]], fa gairebé 25 milions d'anys. Formaven part d'una ramificació tardana dels mamífers que també produí els [[bou]]s, els [[bòvids]] i els [[cérvols]] degut a un entorn que anà variant de boscos sub-tropicals poc densos fins a [[praderies]] i [[sabana|sabanes]]. Els giràfids es diversificaren en moltes formes ara extingidesextintes que habitaren grans parts d'Euràsia i inclús d'Àfrica. En aquest últim continent és on habiten avui dia les úniques espècies encara vives. Les espècies més antigues tenien el coll curt i eren de la mida d'un [[cérvol comú]] actual, similars als ocapis moderns.<ref name=grzimek/>
 
Hi ha dos grups principals de giràfids extints: un grup amb els ossos de les extremitats robustos, els [[xivateri]]s, durant el [[plistocè]], i un altre amb ossos llargs i esvelts classificat en diferents subfamilies; ambdós: [[Giraffinae]] i [[Palaeotraginae]] o simplement Giraffinae (amb dues sub-espècies, [[Giraffini]] i [[Palaeotragini]]). Mentre que la ''[[Giraffa]]'' i el ''[[Palaeotragus]]'' s'inclouen sense cap dubte en el segon grup, la ubicació delde l'[[ocapi]] o els [[Mitilanotherium]] està encara en discussió.<ref name=Made>{{Cite journal| last1 = Van der Made | first1 = J.| last2 = Morales | first2 = J.| title = ''Mitilanotherium inexpectatum'' (Giraffidae, Mammalia) from Huélago (Lower Pleistocene; Guadix-Baza Basin, Granada, Spain) - Observations on a Peculiar Biogeographic Pattern| year = 2011 | journal = Estudios Geologicos | volume = 67 | pages = 613–27| doi = 10.3989/egeol.40560.209}}</ref>
 
Els parents extints més pròxims inclouen els [[palaeomerycids]] i els [[climacocerids]]. Molts gèneres d'aquest últim erenforen classificats com a girafes inicialment.
 
El registre fòssil indica que molts altres giràfids prosperaren entre l'era del [[Miocè]] (fa aproximadament 20 milions d'anys) i el passat recent. Un gran grup de giràfids extint, els sivapedes, tingueren ossicons gegants i ramificats, de manera que el seu aspecte hagués estat més aviat el de cérvols gegants en comptes de girafes.
Línia 24:
Els giràfids comparteixen molts trets comuns amb altres remugants. Tenen peülles i canyella, com la majoria de bòvids i un estomac complex amb quatre cambres. No tenen [[Dent incisiva|dents incisives superiors]] ni tampoc [[Dent canina|canins]], substituïdes per un coixinet dur amb forma de corn. Tenen un [[diastema]] especialment llarg entre les dents frontals i les de la galta. Aquestes últimes són [[queixal]]s adaptats per a moldre matèria vegetal d'elevada duresa.<ref name=Pellew>{{Cite book| last = Pellew | first = Robin| title = The Encyclopedia of Mammals | pages = 534–541| editor-last = MacDonald | editor-first = D.| year = 1984 | publisher = Facts on File | location = New York| isbn = 0-87196-871-1}}</ref> Els giràfids tenen una llengua prènsil especialment adaptada per poder agafar millor les plantes.<ref name=kingdon>{{cite book|last1=Kingdon|first1=Jonathan|title=Mammals of Africa.|date=2013|publisher=A. & C. Black|location=London|isbn=978-1-4081-2251-8|pages=95–115|edition=1st}}</ref>
 
Els giràfids extints, els ocapis i les girafes tenen molts trets en comú, incloent-hi un parell de corns coberts de pell, anomenats ossicons, de fins a 15 cm de llargària (a excepció de les femelles de d'ocapi, que no en tenen); una llengua llarga, negra i prènsil; dents canins lobulats; patrons en el pelatge que els serveix de camuflatge; i una esquena inclinada cap enrere. El coll de l'ocapi és llarg en comparació amb altres remugants, però molt menys que el de la girafa. Les girafes, especialment els mascles, són els animals més alts de la terra, els seus corns s'aixequen fins a 5,5 metres d'alçada, mentre que l'ocapi te una alçada a l'espatlla de 1.7 metres.<ref name=grzimek/>
 
==Distribució==
Línia 39:
[[Image:Helladotherium.jpg|thumb|right|Esquelet de ''Helladotherium'', actualment extint.]]
 
* ''[[Birgerbohlinia]]''
* ''[[Bohlinia]]''
* ''[[Bramatherium]]''
* ''[[Canthumeryx]]''
* ''[[Decennatherium]]''
* ''[[Giraffa]]'' incloent-hi la [[Giraffa camelopardis]], única espècie vivent actualment.
* ''[[Giraffokeryx]]''
* ''[[Helladotherium]]''
* ''[[Honanotherium]]''
* ''[[Hydaspitherium]]''
* ''[[Indratherium]]''
* ''[[Injanatherium]]''
* ''[[Macedonitherium]]''
* ''[[Mitilanotherium]]''
* ''[[Okapi|Okapia]]'' inclòs l'[[okapi]] (l'única espècie existent actualment), ''Okapia johnstoni''.
* ''[[Palaeogiraffa]]''
* ''[[Palaeotragus]]''
* ''[[Progiraffa]]''
* ''[[Propalaeomeryx]]''
* ''[[Samotherium]]''
* ''[[Shansitherium]]''
* ''[[Sivatherium]]''
* ''[[Umbrotherium]]''
* ''[[Vishnutherium]]''
* ''[[Zarafa (gènere)|Zarafa]]''
 
==Referències==