Església de Sant Llorenç de Lleida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He afegit alguns contiguts temàtics de l'església.
Línia 18:
 
== Descripció ==
L'església de Sant Llorenç és situada al centre del barri antic de Lleida, entre dues places. És un edifici de tresquatre [[nau (arquitectura)|naus]],: la nau central o la que equivaldria al temple primitiu, és d'estil [[arquitectura romànica|romànicaromànic]], coberta amb volta de canó una mica apuntada, i dividida en tres trams per arcs torals que descansen sobre unes columnes bessones adossades als pilars, amb una estructura molt similar a la de la Seu Vella. Doncs va ser construïda pels escultors i picapedrers que treballaven a ordres del mestre d'obra [[Pere de Coma]], també mestre que va construir la Seu Vella.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-llorenc-de-lleida/284/l_ca|títol=Església de Sant Llorenç de Lleida - Catalonia Sacra|consulta=2017-12-28|nom=Tuatara Aplicacions TIC -|cognom=Micropoint|llengua=catalan}}</ref> Aquesta nau conserva als seus peus, la porta més antiga del temple, que en època medieval, es comunicava amb un antic cementiri.

Sota l'espai del [[presbiteri]] hi ha una cripta, que a partir del segle XVIII, quan els serveis catedralicis foren traslladats a Sant Llorenç, funcionà com a [[baptisteri]]. A mitjan segle XIV li fou afegida la nau lateral del costat nord, mentre que a finals de segle (1399) Berenguer Gallard planejà i edificà la nau de migdia, a la qual hom adossa, els primers anys del segle XV, l'elegant campanar poligonal. Les dues ampliacions realitzades són d'estil gòtic. El portal d'entrada, al qual s'accedeix per una escalinata, és protegit per un pòrtic que recorda el dels Fillols de la Seu.<ref name="ipac" />
 
L'interior guarda diverses obres escultòriques de gran interès, entre les quals destaquen els [[retaule]]s de pedra de Sant Llorenç, de santa Llúcia i de sant Pere, realitzats per membres de l'[[Escola de Lleida]], com Jaume Cascalls o Bartomeu Robió, probablement entre 1360 i 1378 i directament derivats del retaule major de la seu. D'aquest altar major, desaparegut, guarda precisament la imatge de la Mare de Déu. Conserva també el retaule de santa Úrsula i les Onze Mil Verges, atribuït a Jaume Cascalls, així com notables sepulcres, com el de Ramon de Tàrrega (1331).<ref name="ipac"/>
 
El retaule de Sant Llorenç abans esmentat, està situat a la part de l'absis, i és el retaule major del temple. És una obra de pedra policromada datada al segle XIV i de l'autor [[Bartomeu de Robió|Bartomeu Robió]]. Aquest retaule està compost per dotze relleus repartits entre els dos costats i que narren la vida i el martiri de Sant Llorenç.
 
A més a més, dins es conserven diverses obres que formen part del fons del Museu de Lleida, situat a davant de l'església. Algunes d'aquestes obres són: la Mare de Déu de Saidí, la Mare de Déu dels Fillols o Sant Blai d'Algaió, obra realitzada pel pintor [[Jaume Ferrer II|Jaume Ferrer]].