|
onegut amb el nom de ''[[virga]]''. Això es produeix sovint als [[desert]]s càlids i secs, però també allà on la pluja prové de núvols amb poca extensió vertical.
[[Fitxer:22 Regen ubt.jpeg|250px|right|Pluja]]
La '''pluja''' és [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] en forma de gotes d'[[aigua]] [[líquid]]a, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.<ref>{{ref-web|url=http://glossary.ametsoc.org/wiki/Rain|consulta=23 octubre 2013|títol=Glossary of Meteorology|editor=American Meteorological Society}}</ref> El diàmetre de cada gota de pluja pot arribar als 3 mm, i el diàmetre màxim de les gotes unides és de 7 mm.<ref name=plujagencat/>
Les gotes de pluja tenen el seu origen en els [[núvol]]s, formats a partir de la condensació del vapor d'aigua present a l'[[atmosfera]], a causa del refredament [[adiabàtic]] que experimenten les parcel·les d'aire ascendent,<ref>{{ref-web|url=http://glossary.ametsoc.org/wiki/Cloud|consulta=23 octubre 2013|títol=Glossary of Meteorology|editor=American Meteorological Society}}</ref> i cauen per efecte de la [[gravetat]].
Es tracta d'un [[Fenomen meteorològic|meteor]] que forma part del [[cicle de l'aigua]].
== Formació ==
[[Fitxer:Raindrops sizes.svg|thumb|Mida de les gotes d'aigua:<br />
A) Les gotes no tenen la forma amb què s'acostumen a representar.<br />
B) Les gotes molt petites són gairebé esfèriques.<br />
C) La part inferior de les gotes més grans s'aplana a causa de la resistència de l'aire, cosa que els dóna l'aparença d'un panet rodó.<br />
D) Les gotes grans oposen més resistència a l'aire i això les fa inestables. <br />
E) Les gotes molt grans es divideixen a causa de la resistència de l'aire.]]
===Aire humit i condensació===
L'aire de la [[troposfera]] conté vapor d'aigua, la quantitat del qual es pot mesurar en forma de [[proporció de mescla]] (proporció de la massa del vapor d'aigua respecte a la massa d'aire sec).<ref>http://glossary.ametsoc.org/wiki/Mixing_ratio</ref> Una altra manera més comuna de mesurar el vapor d'aigua contingut en l'aire és la [[humitat relativa]]; és a dir, la proporció, en tant per cent, de la quantitat de vapor present a l'atmosfera respecte a la que aquesta pot suportar abans de saturar-se. Quan s'arriba al punt de saturació (100% d'humitat relativa), el vapor d'aigua es [[Condensació|condensa]] en forma d'aigua líquida, formant [[núvol|núvols]] o [[boira]], sempre que hi hagi la presència de [[Nucli de condensació del núvol|nuclis de condensació]] ([[pols (partícules)|pols]], [[pol·len|pòl·lens]], [[aerosol]]s...), unes partícules microscòpiques extraordinàriament abundants a l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]].
El vapor d'aigua que pot contenir l'atmosfera abans de saturar-se depèn, bàsicament, de la [[pressió atmosfèrica]] i de la [[temperatura]]. En general, donada una determinada pressió atmosfèrica, l'aire admet més vapor com més alta és la temperatura. Per tant, un dels camins que pot dur a la saturació de l'aire és el refredament.
L'aire humit es pot refredar amb diversos mecanismes. El més comú és el refredament per ascens: l'aire ascendeix, i quan més s'eleva més disminueix la seva temperatura. Aquesta baixada de temperatura és conseqüència del descens de la [[pressió atmosfèrica]]. Un altre mecanisme de refredament pot ser la barreja d'una massa d'aire càlida i humida amb una de més freda.
L'aire adquireix humitat a partir de diverses fonts, mitjançant l'[[evaporació]] de l'aigua de la superfície dels [[oceans]], [[llac]]s i [[rius]], i de la transpiració de les plantes. L'evaporació de l'aigua té lloc quan es dóna un contrast de [[temperatura]].
===Creixement i evolució de les gotes de pluja===
En un núvol calent, les gotetes augmenten de mida per condensació del vapor d'aigua que les envolta i per [[coalescència (meteorologia)|coalescència]]<ref name="MF-2">
{{ref-web|url = http://comprendre.meteofrance.com/pedagogique/publications/documentation/glossaire/c/c_detail?page_id=2824&document_id=939&portlet_id=19561
|títol = Coalescence
|consulta = 20-12-2009
|obra = Comprendre la météo
|editor = Météo-France
}}</ref> (l'addició d'una o més petites gotes per col·lisió per tal de formar una gota més gran) amb altres gotes. Mentre aquestes gotetes diminutes no mesuren més de 0,006 mm, són sostingudes pels més lleugers moviments ascendents de l'[[aire]]. El seu creixement va formant gotes més grosses fins a arribar un moment, al voltant de 0,5 mm de [[diàmetre]], que els corrents ascendents són incapaços de sostenir-les en suspensió i cauen en forma de pluja.
En un núvol fred, si les gotetes troben nuclis de congelació (que són molt menys habituals que els de condensació), es transformaran en [[cristall]]s de [[gel]]. Aquests cristalls creixeran per condensació, però sobretot per l'[[efecte Bergeron]],<ref name="MF-3">
{{ref-web|url =http://comprendre.meteofrance.com/jsp/site/Portal.jsp?page_id=2852&page_id=238&document_id=1528&portlet_id=1784
|títol = Effet Bergeron
|consulta = 20-12-2009
|obra = Comprendre la météo
|editor = Météo-France
}}</ref> i acabaran caient tot capturant altres flocs més petits per augmentar la seva mida. Quan passen per capes d'aire que són per sobre del punt de congelació, els flocs es [[Fusió (canvi d'estat)|fonen]] i continuen creixent com les gotes dels núvols calents. Les variacions de la [[temperatura]] durant el seu recorregut poden ocasionar altres formes de [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]], com la [[pluja engelant|pluja gelant]] o la [[calamarsa]].
Segons la [[humitat relativa]] de l'aire que es troba sota del núvol, una part de les gotes de pluja poden [[Evaporació|evaporar-se]] abans d'arribar a terra. Quan l'aire és molt sec, la pluja s'evapora completament abans d'arribar a terra i dóna origen al fenomen conegut amb el nom de ''[[virga]]''. Això es produeix sovint als [[desert]]s càlids i secs, però també allà on la pluja prové de núvols amb poca extensió vertical.
===Pluja artificial===
| 