Mao Zedong: diferència entre les revisions

{{Audio|Zh-Mao_Zedong.ogg|'''Mao Zedong'''}}, [[polític]], [[Estadística|estadista]] i [[poeta]] [[Xina|xinès]] (Shaosan, Hunan, [[26 de desembre]] de [[1893]] – [[Pequín]], [[9 de setembre]] de [[1976]]) :

Elel [[1921]] va ser un dels fundadors del [[Partit Comunista de la Xina]]. Va revoltar els pagesos i intentà un aixecament a Hunan, però fracassà. Progressivament imposà els seus criteris a dins el partit, arribanti arribà a cap del moviment comunista el 1935. El [[1949]] després d'una llarga guerra civil proclamà la [[República Popular de la Xina]].

Va ser President del [[Politburó]] del [[Partit Comunista de la Xina]] des del [[1943]] i president del Comitè Central del [[Partit Comunista de la Xina]] des del 1945 fins a la seva mort. Sota aquest lideratge, el Partit Comunista governa [[Xina]] com a resultat de la victòria en la [[guerra civil xinesa|Guerra Civil xinesa]] i en funda la [[República Popular de la Xina]] el [[1949]].

Mao va desenvolupar una branca significada del marxisme-leninisme coneguda com a [[maoisme|maoisme,]], en paral·lel a la ideologia política de l'[[estalinisme]], i mentre estava en el poder va col·lectivitzar l'agricultura durant l'anomenat [[Gran Salt Endavant|''Gran Salt Endavant'']]. Va crear, i més tard trencar, l'aliança amb la [[Unió Soviètica]]. Més endavant va encetar la [[Revolució Cultural]].

A Mao se li reconeix la creació d'una Xina unificada, en pau i sense dominació estrangera per primer cop des de la [[Primera Guerra de l'Opi|Primera Guerra de l'opi]]; al mateix temps és molt criticat pels episodis de gana de 1958–1961 i per la violència que va acompanyar la [[Revolució Cultural]].

Mao Zedong era el major de quatre fills d'una relativament pròspera família de camperols i prestadors. Va nàixer en el llogaret de Shaoshan, ena la regió de Xiangtang, província de d'[[Hunan]]. Els seus ancestres havien emigrat a aquest lloc durant l'època de la [[dinastia Ming]] i s'havien dedicat a l'agricultura per diverses generacions.

Al costat del seu nom original "Zedong", Mao va tenir també un nom de cortesia "RùnzhīRúnzhī" (润之 / 潤之), utilitzat en l'edat adulta per les persones alienes al seu entorn familiar. L'ús dels noms de cortesia cauria, no obstant això, en desús durant el {{segle|XX|s}}, pelper queaixò aquest nom alternatiu de Mao no és massa conegut actualment.

Durant la [[Revolució de Xinhai]] enel [[1911]], que va acabar amb la caiguda de la [[dinastia Qing]] i la proclamació de la nova [[República de la Xina]], va servir en l'exèrcit provincial de d'Hunan. En la [[anys 1910|dècada de 1910]], Mao va tornar a escola,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Feigon |nom=Lee |títol=Mao: A Reinterpretation |any=2002 |editorial=Ivan R. Dee |lloc=Chicago |isbn=1566635225 |pàgines=17 }}</ref> on va mostrar especial dedicació per l'activitat física i per les accions col·lectives.

Després de graduar-se en la Primera Universitat Normal de d'Hunan el [[1918]], Mao va viatjar amb el seu professor de secundària i el seu futur sogre, el professor Yang Changji, a [[Pequín]] durant l'època del [[Moviment del Quatre de Maig]], quan Yang va obtenir una posició en la facultat de la [[Universitat de Pequín]]. Gràcies a les recomanacions de Yang, Mao va obtenir un treball com a assistent en la biblioteca de la universitat. Al mateix temps, es va registrar com a estudiant a temps parcial en la Universitat de Pequín i va assistir a moltes de les xarrades d'erudits de l'època tals com [[Chen Duxiu]], [[Hu Shih]] i [[Qian Xuantong]]. Mentre estudiava, va tenir ocasió de dedicar-se a la lectura, la qual cosa va influir notablement en la seua vida. També a Pequín va contraure matrimoni amb la seua primera esposa, Yang Kaihui, estudianta de la mateixa universitat i filla de Yang Changji.

En lloc d'eixir a l'exterior, com molts dels seus compatriotes radicals van fer en aquella època, Mao va viatjar extensament per la Xina durant els [[anys 1920]],; tornanttornà finalment a Hunan, on va començar a promoure les accions col·lectives i la causa dels drets dels treballadors.

A l'edat de 27 anys, Mao va assistir al Primer Congrés del [[Partit Comunista de la Xina]] el [[23 de juliol]] de [[1921]]. En aquell primer congrés Mao Zedong va dir: “el [[marxisme]] salvarà a la Xina”. Dos anys més tard va ser triat membre del Comitè Central en el Tercer Congrés. Durant algun temps, va treballar a [[Xangai]], on es trobava la seu del Partit Comunista, però després del fracàs del partit a organitzar alsels treballadors i dels problemes que havia comportat l'aliança amb el Partit Nacionalista [[Kuomintang]] (KMT), Mao va quedar desil·lusionat amb el moviment revolucionari i va tornar al seu llogaret de Shaoshan, aparentment retirat de la política. Durant aquest temps, també va desenvolupar una mena de [[neurastènia]], que li causava depressions que serien recurrents de manera ocasional durant la resta de la seua vida. No obstant això, el seu interès per la política va tornar a renàixer després de les violentes rebel·lions de Xangai i [[Guangzhou]] el [[1925]], que van propiciar el moviment "Venjar la Vergonya" per tota Xina.

Per aquells temps, Mao va ser director de l'Institut d'Entrenament a Camperols, organitzat pel Kuomintang. El [[1926]] torna a Hunan i veu que els arbres tenien l'escorça arrancadaarrencada, recordant el que havia conegut durant la seua infància, que els camperols a la Xina menjaven les escorces dels arbres. Sobre la base d'aquella experiència escriu enel 1926 ”Anàlisi"Anàlisi de les classes en la societat Xinesa”xinesa”, i a principis de 1927, l'Informe “sobre“Sobre una investigació del moviment camperol de d'Hunan", en onquè sosté que sense els camperols pobres no hi hauria revolució. Aquest Informeinforme es considera el primer treball important en la teoria [[maoista]].

Des de l'Acadèmia Militar de Whampoa, l'aliança del KMT i el Partit Comunista preparava la lluita armada per a reunificar el país, dividit en zones controlades pels anomenats [[senyors de la guerra|''senyors de la guerra'']].

Mao va escapar al terror que es va desencadenar a la Xina la primavera i estiu de [[1927]], quan el KMT, ja dominat per la figura de [[Chiang Kai-shek]], va trencar l'aliança amb els comunistes. De nou a Hunan, Mao va dirigir l'''Aixecament de la Collita de Tardor'' ena [[Changsha]], amb l'objectiu de prendre el poder i fer de d'Hunan una província independent del Kuomitang. Aquest aixecament va ser derrotat i el mateix Mao va estar a punt de ser afusellat, però va aconseguir escapar dels guàrdies que el portaven al lloc de l'afusellament.

Després de durs combats, Mao i el seu grup guerriller es van refugiar en les muntanyes de [[Jinggang]] al sud-est de la Xina. Temps després se'ls unirien les tropes de [[Zhu De]] i de [[Zhou Enlai]], quique també venien fugint de l'ofensiva del KMT, i crearien la primera base revolucionària en aquella regió, l'embrió d'un nou Estatestat, la [[República Soviètica de la Xina]], de vegades anomenada simplement ''[[soviet de Jiangxi]]'', de la qual va ser triat president. Va ser durant aquest període quan Mao es va casar amb He Zizhen, després que la seua primera esposa, Yang Kaihui, haguera estat assassinada per les forces del [[KMT]].

Mao, amb l'ajut de [[Zhu De]], va organitzar un modest però efectiu exèrcit d'escamot, va portar a terme reformes en l'àmbit rural i va proveir de refugi alsels comunistes que fugien de les purgues que es portaven a terme ena les ciutats. El Partit Comunista va tornar a créixer, l'Exèrcit Roig per aquella època comptava ambtenia unsunes 60.000 homespersones.

Sota la creixent pressió del KMT, que estrenyia el seu setge sobre les forces comunistes, va sorgir una lluita entre els dirigents d'aquestes per prendre el poder. Mao va ser destituït de la seua important posició i reemplaçat per altres dirigents, com [[Zhou Enlai]], més afins a la línia marcada per la Internacional Comunista. Al grup que dirigiria el partit en aquests moments, liderat per [[Wang Ming]] i [[Bo Gu]], se li va conèixer com els [[vint-i-vuit bolxevics|''vint-i-vuit bolxevics'']].

Chiang Kai-shek, que havia afermat el seu poder ena [[Nanjing]], la capital de la República de la Xina, estava determinat a acabar amb el moviment comunista. El Kuomintang va llançar cinc campanyes de cèrcol i anihilament entre 1931 i 1934 sobre els comunistes proveïts en aquella base fronterera. Les quatre primeres van ser-ne rebutjades per l'Exèrcit Roig, amb el suport de la població, aplicant la tàctica militar de la guerra popular d'escamots. Per a Mao Zedong la revolució xinesa va tenirtenia un principi bàsic: la guerra camperola, amb la tàctica d'atraure a l'enemic a les bases roges i aplicar els principis de la guerra d'escamots, que Mao resumia dient “Quan l'enemic avança retrocedim, quan l'enemic acampa l'hostiguem, quan no vol lluitar l'ataquem i quan fuig el perseguim”. Amb aquesta tàctica van mantenir les bases de suport i l'Exèrcit Roig es va proveir d'armes i municions del Kuomitang.

A l'octubre de [[1934]], l'exèrcit del [[Kuomintang]] va avançar amb un milió d'homesde soldats cap a les zones controlades pels comunistes en elal [[soviet de Jiangxi]], en la cinquena campanya de setge i anihilament. En la direcció del Partit Comunista, la línia de Mao va quedar en minoria i va ser acusat de dretanadretà. Es va impulsar, contra les opinions de Mao i de Zhu De, una guerra de posicions, d'exèrcit contra exèrcit. L'Exèrcit Roig va perdre la iniciativa i va ser derrotat, veient-sei es veié obligat a fugir en un periple per la Xina interior que seria conegut com la [[Llarga Marxa|''Llarga Marxa'']].

Al gener de 1935 arriben a la localitat de [[Zunyi]]. Allí es va celebrar una important reunió del Buró Polític ampliat (coneguda com la [[Reunió de Zunyi|''Reunió de Zunyi'']]), on són criticats els greus errors comesos en els últims anys. La línia militar basada en la guerra de posicions, que relegava la tàctica de la guerra d'escamots és criticada i els responsables d'haver-la impulsat són qüestionats. Mao Zedong és designat Capcap Militarmilitar. Va passar a ser predominant la línia maoista, que propugnava que la Revolució Xinesaxinesa anava del camp a la ciutat, i que no seria una revolució obrera com la [[revolucióRevolució russa]].

[[Japó]] havia envaït Xina, ocupantocupà [[Manxúria]] el [[1931]], i la discussió en el sísi eldel Partit Comunista passavaraïa peren quina posició prendre davant la invasió japonesa. El [[1932]] el govern de la “República Soviètica Xinesa” ja li havia declarat la guerra al Japó. Triomfa la línia maoista de marxar cap al nord per a encapçalar la lluita contra la invasió japonesa, establint-sei s'estableix una base comunista ena [[Yan'an]]. Aquell seria el final de la [[Llarga Marxa]], un any després d'iniciada, després de recórrer 12.500 km.<ref name="Zhang">Zhang, Chunhou. Vaughan, C. Edwin. [2002] (2002). Mao Zedong as Poet and Revolutionary Leader: Social and Historical Perspectives. Lexington books. ISBN 0-7391-0406-3. pg 65.</ref> AlEn partir de les muntanyes de Jinggang eren 80.000, dels quals van arribar només la desena part, i Mao conta que el moment més tremend de la seua vida va ser durant aquella Llarga Marxa, quan els comunistes es divideixen i la Internacional Comunista dónadona suport a aquella divisió contra Mao. En assemblea, davant aquells 8.000 homessoldats mal vestits i mal alimentats, Mao afirma: "els que vulguen seguir que seguisquen, hem de seguircontinuar perquè nosaltres anem a obrirobrirem el camí i els que se n'han anat van ahi tornartornaran".

[[Fitxer:Mao1938a.jpg|thumb|250px|Mao enel 1938]]

Durant la Llarga Marxa el Partit Comunista defineix la tàctica de Front Únic Antijaponés, el qual es conformaria el [[1937]], després delde l'"incident de Xi'an" en el qual dos generals del Kuomintang, partidaris del Front Únic, arresten a Chiang Kai-shek amb la intenció d'afusellar-lo. Mao envia a Zhou Enlai com a mediador, quique sosté en nom del Partit Comunista que matar a Chian Kai-Shek en aquell moment afavoria a l'imperialisme japonès. Chiang Kai-shek és alliberat i se signa un programa de 10 punts, que tenia com a centre posar fi a la guerra civil i unir-se per a resistir al Japó, i la condició era que cessaren els atacs a l'Exèrcit Roig i el Partit Comunista.

En aquel moment, Mao afirma que dins del KMT havienhi havia sectors de burgesia nacional, oposada a l'imperialisme, i sectors de burgesia compradora, que se subordinaven a un o altre imperialisme. I que Chiang Kai-shek representava a sectors de burgesia compradora subordinats als imperialismes [[estatunidenc]] i [[Anglaterra|Anglèsanglès]], i per tant oposats a aquells subordinats a l'imperialisme japonès. Així, el Front Únic Antijaponés es va fer amb aquella burgesia amb la qual es va estars'estava en guerra des de 1927 fins a l'incident de Xi'an, i una vegada derrotat l'invasor japonès, els comunistes van haver de tornar a enfrontar-se al Kuomintang.

El [[1944]], Estats Units va enviar una missió diplomàtica anomenada la ''missió Dixie'', per a entrevistar-se amb els comunistes. Segons comenta Edwin Mose en el seu llibre sobre la història de la Xina:

''La majoria dels nord-americans estaven favorablement impressionats amb elspels comunistes, quique semblaven ser menys corruptes, més units i més vigorosos en la seua resistència contra el Japó que el Kuomintang. També van poder constatar que els comunistes eren populars en àmplies àrees de la Xina, particularment en elal nord. Al final, no obstant això, aquest contacte entre els nord-americans i els comunistes xinesos no va produir cap resultat''.

Després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], els Estats Units van seguir protegint a Chiang Kai-shek, ja obertament en guerra contra l'exèrcit comunista de Mao Zedong, rebatejat com a [[Exèrcit Popular d'Alliberament|''Exèrcit Popular d'Alliberament'']] (EPL), en la seua estratègia de derrotar el comunisme on aquest es manifestara. Igualment, la Unió Soviètica va rdonar suport a Mao, si bé l'ajuda militar que van rebre d'aquesta nació mai va ser tan alta com originalmentoriginàriament es creia i constantment es va mantenir molt per sota de les promeses soviètiques.

El [[21 de gener]] de [[1949]], les forces del Kuomintang van patir una derrota massiva a les mans delde l'EPL, i van començar a replegar-se cap al sud. Al llarg de l'any, van anar caent en cadena les ciutats més importants, obligant al KMT a traslladar la capital successivament de Nanjing a [[Wuhan]], Guangzhou, [[Chongqing]] i finalment [[Chengdu]]. El [[10 de desembre]] de 1949, el l'EPL va envoltar a les tropes del KMT ena Chengdu, l'últim baluard de les forces nacionalistes. Chiang Kai-shek i el seu fill [[Chiang Ching-kuo]] van fugir amb avió a [[Taiwan]], on aconseguirien mantenir el règim de la [[República de la Xina]].

[[Fitxer:Mao proclaiming the establishment of the PRC in 1949.jpg|thumb|esquerra|200px|Mao declara la proclamació de la [[República Popular de la Xina]] l'[[1 d'octubre]] del [[1949]] a la [[plaça Tian'anmen]] davant la porta cerimonial de Tian'anmen.]]

La República Popular de la Xina va ser establerta l'[[1 d'octubre]] de 1949. Va ser la culminació de dues dècades de lluita dirigida pel partitPartit Comunista. Durant el període de [[1954]] a [[1959]], Mao va ser Presidentpresident del partit. Va fixar la seua residència a [[Zhongnanhai]], un complex d'edificis proper a la [[Ciutat Prohibida]] de Pequín.

Havent consolidat el seu poder, Mao va iniciar un programa de col·lectivització que va durar fins a l'any [[1958]]. Les terres van ser redistribuïdes, després de ser expropiades a terratinents i lliurades als camperols perquè les conrearen. També es van iniciar grans projectes d'industrialització i la construcció de les d'infraestructures per a facilitar els canvis econòmics i socials que es volien portar a terme. Durant aquest període, Xina va tenir un creixement interanual del PNB d'entre un 4 i un 9%.

Un dels programes iniciats en aquesta època va ser el Moviment de les Cent Flors, també conegut com a [[La campanya de les Cent Flors]], mitjançant el qual Mao indicava la seua suposada voluntat de considerar diferents opinions sobre com la Xina havia de ser governada. DonantPer l'oportunitat que se'ls oferia d'expressar-se, alguns intel·lectuals i liberals xinesos van indicar la seua oposició al règim comunista, arribanti arribaren fins i tot a qüestionar el lideratge de Mao. Açò va ser inicialment tolerat i fins i tot s'arribà a promogutpromoure. No obstant això, als pocs mesos, Mao va revertir aquesta política, fent presos a tots aquells que havien criticat alel seu govern, eni el qual es va cridaranomenant el moviment ''antidretà''. Alguns crítics del règim comunista xinès, com l'escriptora Jung Chang, afirmen que el Moviment de les Cent Flors hauria estat simplement una maniobra per a identificar a aquells individus les opinions dels quals resultaven perilloses per al règim.

Al principi del Gran Salt Avant va parèixer que es produïa un gran èxit en incrementar-se considerablement la producció agrícola i industrial, particularment la indústria de l'acer. No obstant això, Mao i altres líders del partit, en lloc d'acceptar el creixement estable i continu que venien experimentat, van considerar que podrien accelerar el creixement econòmic establint metes irreals. A aquest efecte, van moure un considerable nombre de camperols a les acereries, la qual cosa va acabar sent un desastre. Si bé les quotes de producció d'acer s'arribaven a complir segons les xifres oficials, part de l'acer produït era de molt baixa qualitat, atès queperquè no hi havia suficient matèria primera per a arribar a les metes i s'utilitzaven deixalles de ferro per a assolir la quota establerta.

[[Fitxer:Kissinger Mao.jpg|thumb|rught|Mao, amb [[Henry Kissinger]] i [[Zhou Enlai]] a [[Pequín]] l'any 1972.]]

Per altra banda les relacions sinó-soviètiquessinosoviètiques van començar a deteriorar-se i [[Nikita Khrusxov]] va cancel·lar els acords d'assistència tècnica que havien signat els soviètics. A més a més, es van donar diverses sequeres severes, que van afectar a la producció agrícola, reduint-la considerablement. La combinació de l'establiment de quotes de producció industrial irreals, la retirada de l'assistència tècnica soviètica, les sequeres, el desplaçament d'agricultors a les fàbriques i una economia que tractava de recuperar en deu anys els desastres d'anys de guerra i caos, van ocasionar la fam més gran de la història recent de la Xina.

Si bé existeix controvèrsia sobre el nombre de morts ocasionat per la fam durant el Gran Salt Avant, s'estima que no menys de 30 milions de persones van morir per [[inanició]].

Després de la defunció de [[Stalin]] i la pujada al poder de Khruixòv, les relacions sino-soviètiquessinosoviètiques es van deteriorar considerablement. Es van produir disputes frontereres i desacords en relació alamb el camí que havia de seguir el comunisme, és a dir, si seguir fomentant la revolució o, per contra, mantenir l{{'}}''statu quo''.

Com a resultat del desastre del Gran Salt Endavant i la deterioració de les relacions sino-soviètiquessinosoviètiques, alguns líders xinesos, entre ells [[Liu Shaoqi]] i [[Deng Xiaobing]], van decidir que Mao havia de ser deposat com cap de ld'Estatestat, relegant-lirelegat a una posició merament simbòlica i cerimonial. El [[1959]], Liu Shaoqi va accedir al lloc de Presidentpresident de la República Popular de la Xina, Cap decap ld'Estatestat, mentre que Mao va mantenir la seua posició de Presidentpresident del Partit Comunista. Liu va començar a cercar solucions als problemes de la Xina a través deamb polítiques de caràcter més reformista.

Mao va portar a terme el que es va denominar la [[Revolució Cultural|''Revolució Cultural'']] el [[1966]]. Açò li permetia a Mao estar per sobre de la jerarquia del partit, donant poder directament als guàrdies rojos, grups de joves defensors de l'ortodòxia ideològica, que van arribar a crear els seus propis tribunals. La Revolució Cultural va cercar impulsar el camí cap al socialisme, i denunciar els qui s'hi oposaven al mateix. Per a això van adoptar mesures de tot tipus, des de la destrucció de l'art considerat burgès, assalts a persones vestides a la manera occidental, interrupció de cerimònies religioses, etc. Una mesura de gran importància va ser la pegada de cartells, en els quals denunciaven el qualque consideraven errors de diferents membres destacats del partit.

Va ser durant aquest període quan Mao va triar a [[Lin Biao]] com el seu successor. No està clar si Lin estava planejant un colp d'estat o un intent d'assassinat ade Mao, el que sí que se sap és que va morir en un accident aeri quan el seu avió sobrevolava Mongòlia en intentar fugir del país amb rumb a Moscou. Posteriorment, es va anunciar que Lin havia planejant la destitució de Mao, i fins i tot el seu assassinat en dues ocasions, i va ser expulsat pòstumament del partit. Per a aquesta època, Mao havia perdut la confiança de molts dels dirigents del partit.

El [[1969]], es va celebrar l'el IX Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina, en el qual Mao va anunciar que la Revolució Cultural havia acabat, si bé sovint es considera que la revolucióRevolució culturalCultural es va estendre fins a la defunció de Mao enel 1976. En els últims anys de la seua vida, Mao va experimentar seriosos problemes de salut deguts possiblement al mal de Parkinson, així com problemes pulmonars i cardíacs com a conseqüència del tabac. Durant aquests anys, Mao va romandre passiu mentre diverses faccions dins del Partit Comunista lluitaven per a assolir el poder després que Mao morira.

Mao va morir el [[9 de setembre]] de [[1976]] a l'edat de 82 anys i la lluita pel poder dins del partit es va intensificar. D'una banda estaven els esquerrans liderats per l'anomenada [[Banda dels Quatre]], dirigida per la vídua de Mao, [[Jiang Qing]], quique advocaven per la continuació de la política de mobilització revolucionària de masses. Per altra banda, estaven dos grups més moderats; un de liderat per [[Hua Guofeng]], el successor designat pel mateix Mao, que advocava per la tornada a la direcció centralitzada seguint el patró soviètic, i l'altre liderat per [[Deng Xiaobing]], que estava a favor de reformar completament l'economia de la Xina d'acord amb polítiques pragmàtiques, desenfatitzantdesenfasitzant el rol de la ideologia en la determinació de les polítiques econòmiques i socials.

Una de les raons per les quals Mao és més recordat és el ''culte a Mao'',<ref>(en anglès) [http://library.thinkquest.org/26469/cultural-revolution/cult.html Discovering China] a www.thinkquest.org</ref> el culte a la personalitat que es va crear al seu voltant. Mao es presentava com un enemic dels terratinents, homes de negocisnegociants i de les potències d'Occident, particularment elsdels Estats Units. Per D'altra banda, declarava ser aliat dels camperols i treballadors.

Encara que el culte a la personalitat topi amb els ideals del [[marxisme]], sembla que Stalin va començar a endegar un culte a la personalitat i, també, Lenin, encara que aquest va desitjar obertament que no esse'n construís cap monument abans de la seva mort.

Mao, vaen dir alel congrés del partit de Chengdu, manifestant-sees manifestà favorable alsal cultesculte a la personalitat, inclòs en personatges com [[Ióssif Stalin|Stalin]]:

"Hi ha dos tipus de culte a la personalitat. Un és sa, com és venerar homespersones com [[Karl Marx|Marx]], [[Friedrich Engels|Engels]], [[Lenin]] i [[Ióssif Stalin|Stalin]], perquè sostenen la veritat en les seves mans. L'altre és un culte a la personalitat fals, no analitzat i cec."

El [[1962]], Mao va proposar la creació del Moviment d'Educació Socialista, el qual havia de protegir alsels camperols de les temptacions del feudalisme i el capitalisme que pensava que estaven començant a sorgir en les àrees rurals.

El culte a Mao va ser vital pelper al llançament de la Revolució Cultural. La joventut xinesa havia crescut sota el règim comunista i se'ls havia inculcat l'amor cap a Mao. Aquesta és la raó per la qual en aquesta revolució es van convertir en els seus principals seguidors.

A l'octubre de [[1966]] es van publicar les [[Cites del President Mao|''Cites del president Mao'']], llibre recopilat per Lin Biao, amb cites i dites de Mao. Als membres del partit, se'ls exigiria dur sempre damunt aquest llibre. Al llarg dels anys la imatge de Mao apareixia a tot arreu, en totes les llars, oficines i comerços. Les seves dites apareixien en publicacions escrites de qualsevol naturalesa.

[[Fitxer:Mao Zedong Porträt am Eingang zur Verbotenen Stadt.jpg|thumb|Retrat de Mao Zedong a la [[Plaçaplaça de Tiananmen]] de [[Pekín]]]]

Mao no és només un president de la Xina, és la figura que retorna o crea l'orgull nacional al poble xinès. Pacifica i unifica el seu país i s'erigeix com una figura pseudodivinitzada del [[maoisme]]. La seva imatge es difon sistemàticament des d'enclavaments significatius com places o encapçalaments de locomotores. El seu retrat substitueix divinitats antigues en llocs tan casolans com les cuines. Es veneren escultures i es produeix tot tipus d'objectes amb la seva efígie, com per exemple clauers, i s'imposa el seu vestit que influencia la moda d'occident amb el "coll Mao".

El primer dia d'octubre, se celebra la creació de la República Popular Xina, dia en què es canvia la pintura que penja a la tribuna de la plaça de [[Tiananmen]]. Aquestes pintures estan fetes copiant la que va pintar [[Zhang Zhenshi]] el [[1950]], Chairman Mao Zedong, 91 x 69&nbsp;cm. El 3 de juny del [[2006]], el quadre Chairman Mao Zedong s'havia de posar a subhasta, però davant l'allau de crítiques que es desfermaren per internet, es va suspendre la subhasta el 28 de maig del 2006. La darrera notícia d'aquest afer és que l'antic propietari dónadonà la pintura al [[Museu xinès]].

El periodista [[Yu Dongyue]], que es va manifestar amb dos amics aen la revolta de [[1989]], va ser acusat perde tirar pintura al retrat de Mao Zedong de la plaça de Tiananmen,; la premsa recull que van ser els mateixos manifestants quequi el van entregarlliurar a la policia. Yu Dongyue va passar 14 anys a la presó. Diferents organitzacions han denunciat tractes vexatoris i tortures durant el seu empresonament.

* [http://www.cnn.com/SPECIALS/1999/china.50/inside.china/profiles/mao.tsetung/ Perfil de Mao] a la CNN (en anglès).

* [http://art-bin.com/art/omaotoc.html Cites de Mao] (en anglès).