Casa del Marqués de Benicarló: diferència entre les revisions

Antiga seu del comanador de l'[[Orde de Montesa]], durant el segle XVIII el seu abandó va provocarprovocà el deteriorament fins que el 1776 l'Orde va decidirdecideix permutar-la per un magatzem a Joaquim Miquel. El nou propietari, en esteaquest lloc, va edificaredificà una nova casa.

Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va serfou desitjat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va serfou obert expedient de compra en els anys 1867-1868, que quasi finalitzat, es va tancartancà pels canvis polítics provocats per la [[revolució de 1868]].<ref>[[#Cid|Cid López 2000]].</ref> En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada ena adquirir la propietat, en esteaquest cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local; amb tot, l'actual crisi ha posposat la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.<ref>[[#Oms|Oms 2.009]].</ref><ref>[[#Clares|Clares 2.009]].</ref>

Edifici cantoner, enclavat en una propietat rectangular d'uns 750 m² que donadóna a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, amb un jardí en la part posterior.

La façana principal, simètrica, permet apreciar la jerarquia interior de l'edifici: planta baixa, entresolentresòl, pis principal i segon pis. La porta, amb llinda i brancals de carreus amb una senzilla motluramotllura, està rematada per un escut amb les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dosdues obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que donadóna a una capellapetita menudacapella, a la dreta; i al damunt, dos balconspetits menutsbalcons. Del pis principal surten tres balcons amb tornapuntes, i al damunt, tres [[ull de bou|ulls de bou]], pel segon pis. La façana lateral seguixsegueix el mateix esquema, amb finestres, balconspetits menutsbalcons, balcons i ulls de bou, que corresponen amb les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, esteaquest esquema se simplifica.<ref name="PC156">[[#Perez|Pérez de los Cobos 2004]]: pp. 156-158.</ref>

En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura donadóna accés a dependències laterals, les de l'entresolentresòl mitjançant una galeria amb balustrada, i permet l'entrada de carruatges fins a la part posterior, passant entre dosdues escales simètriques, i altres estances, entre elles, la cuina de diari.<ref name="PC156"/>

En la planta principal destaquen les tres estances que donen a la façana principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, amb un sòl cobert amb ceràmica valenciana del segle XVIII, amb motius vegetals. I una estança que donadóna al carrer Salines, la cuina, amb totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del segle XVIII amb motius vegetals i figures, productes i eines pròpies de la cuina d'aquells temps, amb una concepció especular de l'espai, on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada.<ref>[[#Maura|Maura 2007-2008]].</ref><ref name="PC156"/>