Casa del Marqués de Benicarló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Errors ortogràfics corregits d'acord amb la nova regla d'accentuació i ús preferent de lèxic benicarlando, també normatiu.
Es desfà la revisió 19332971 per tornar a l'edició normalitzada més estesa com estava originalment
Etiqueta: Desfés
Línia 26:
 
== Història ==
Antiga seu del comanador de l'[[Orde de Montesa]], durant el segle XVIII el seu abandó va provocarprovocà el deteriorament fins que el 1776 l'Orde va decidirdecideix permutar-la per un magatzem a Joaquim Miquel. El nou propietari, en esteaquest lloc, va edificaredificà una nova casa.
 
[[Fitxer:Lateral Casa del Marqués de Benicarló.jpg|thumb|left|upright=0.8|Façana lateral]]
Línia 32:
La casa, en el transcurs del temps, ha tingut diversos noms: ''Casa dels Miquel'', ''Casa Gran'' i, des de 1905, ''Casa del Marqués'', per haver-hi obtingut el propietari, Juan Pérez San Millán y Miquel, el títol de Marqués de Benicarló.<ref>[[#Gil|Gil Saura 2004]]: p. 464.</ref>
 
Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici va serfou desitjat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i va serfou obert expedient de compra en els anys 1867-1868, que quasi finalitzat, es va tancartancà pels canvis polítics provocats per la [[revolució de 1868]].<ref>[[#Cid|Cid López 2000]].</ref> En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada ena adquirir la propietat, en esteaquest cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local; amb tot, l'actual crisi ha posposat la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.<ref>[[#Oms|Oms 2.009]].</ref><ref>[[#Clares|Clares 2.009]].</ref>
 
== Arquitectura ==
Edifici cantoner, enclavat en una propietat rectangular d'uns 750 m² que donadóna a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, amb un jardí en la part posterior.
 
La façana principal, simètrica, permet apreciar la jerarquia interior de l'edifici: planta baixa, entresolentresòl, pis principal i segon pis. La porta, amb llinda i brancals de carreus amb una senzilla motluramotllura, està rematada per un escut amb les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dosdues obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que donadóna a una capellapetita menudacapella, a la dreta; i al damunt, dos balconspetits menutsbalcons. Del pis principal surten tres balcons amb tornapuntes, i al damunt, tres [[ull de bou|ulls de bou]], pel segon pis. La façana lateral seguixsegueix el mateix esquema, amb finestres, balconspetits menutsbalcons, balcons i ulls de bou, que corresponen amb les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, esteaquest esquema se simplifica.<ref name="PC156">[[#Perez|Pérez de los Cobos 2004]]: pp. 156-158.</ref>
 
En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura donadóna accés a dependències laterals, les de l'entresolentresòl mitjançant una galeria amb balustrada, i permet l'entrada de carruatges fins a la part posterior, passant entre dosdues escales simètriques, i altres estances, entre elles, la cuina de diari.<ref name="PC156"/>
 
En la planta principal destaquen les tres estances que donen a la façana principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, amb un sòl cobert amb ceràmica valenciana del segle XVIII, amb motius vegetals. I una estança que donadóna al carrer Salines, la cuina, amb totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del segle XVIII amb motius vegetals i figures, productes i eines pròpies de la cuina d'aquells temps, amb una concepció especular de l'espai, on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada.<ref>[[#Maura|Maura 2007-2008]].</ref><ref name="PC156"/>
 
== Referències ==