Diminutiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Enllaços externs: format biblio |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
Un '''diminutiu''' és un [[mot]] [[derivació (lingüística)|derivat]] que dona un significat de més petit, generalment fet amb un sufix afegit al [[mot primitiu]]. Per exemple «gosset» és un «gos petit» i per tant un diminutiu. En principi no hi ha límit quant a les paraules que poden adoptar aquest matís, per exemple: noms «gosset», adjectius «grassonet», adverbis «a propet», etc.
El diminutiu també es pot usar per a demostrar afecte o proximitat, per això és més freqüent en la parla entre pares i fills o les parelles. Segons el context pot tenir un valor [[apreciatiu]] o [[despectiu]]. De vegades la paraula amb [[sufix]] per [[bifurcació semàntica]] obté una significació diferent de l'[[lexema|arrel]]. El seu [[corol·lari]] és l'[[augmentatiu]]. A cops un mot que a l'inici o en llatí era un diminitiu perd aquesta valor i passa al català com a mot primitiu: [[fesol]], [[perola]], [[flabiol]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Martí i Mestre|nom = Joaquim|títol = Gramàtica històrica catalana|data = 2006|editorial = Universitat de València|lloc = València|pàgines = 259|isbn = 9788437064123|cognom2 = Jiménez|nom2 = Jesús|volum = Volum 31 de '' Biblioteca Lingüística Catalana''}}</ref> De vegades el mot amb sufix obté una significació diferent del mot arrel, i esdevé un lexema ''[[sui generis]]'', com per exemple «cotxet» en el sentit de «vehicle destinat a portar-hi un infant o dos»,<ref>{{GDLC|00037061|2. Cotxet}}</ref> o la ironia fa que un sufix diminutiu «-et» pren una valor augmentativa: «Quin cotxet t'has comprat, de set places!»{{Sfn|Lloret|any = 2015}} En altres casos, el diminitiu obté un significat propi, quasi dissociat del mot primitiu: [[targeta]] (tarja).<ref>{{GDLC|targeta}}</ref>
| |||