Catarisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
→Orígens: etimologia |
||
Línia 38:
Davant d'aquesta situació, segons exposa Paul Labal, molts càtars francesos, flamencs o renans, emigraren a Occitània i Llombardia, on l'Església càtara hi podia actuar amb llibertat. En aquests territoris, les circumstàncies polítiques i eclesiàstiques del moment hi impediren l'actuació dels mecanismes socials que a França, Renània i Flandes havien avortat l'arrelament de l'heretgia.
=== Etimologia ===
L'origen del mot ''càtar'' encara és en disputa. Una de les teories és que ve del terme grec ''katharos'', que vol dir pur, una apel·lació inventada que s'atribueix al canonge renà [[Eckbert von Schönau]] el 1163. Una altra teoria, amb el suport de l'historiador [[Jean Duvernoy]], és que des de l'aparició del catarisme a Renània van rebre el nom de ''cati'' (en llatí), ''Ketter'' (en alemany) o, en francès de l'època, ''catiers'', fent referència en el nom a les acusacions que eren adoradors del [[diable]], que prenia la forma de [[gat]]. Atès que aquest era un terme pejoratiu i [[Insult|insultant]], els càtars normalment es referien entre ells com a ''bons homes'' o ''bones dones''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Dalmau|nom=Antoni|títol=Els càtars|url=http://www.worldcat.org/title/catars/oclc/263441677|edició=|llengua=Catalan|data=2005|editorial=UOC|lloc=Barcelona|pàgines=10-11|isbn=8497883276}}</ref>.
=== La situació a Occitània i gran part del nord de Catalunya (antic Rosselló) ===
| |||