Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
A Catalunya, cap a 1840, la decisió dels fabricants tèxtils d’augmentar la mida de les peces fabricades sense modificar la remuneració dels treballadors va comportar l’inici de les protestes obreres. Per coordinar les accions de protesta i negociar amb els patrons es van elegir comissions de representants. D’aquest moviment de protesta van néixer, el 1840, la Societat de Teixidors (encarregada de les reivindicacions laborals) i l’Associació Mútua de Teixidors de Barcelona (amb un caràcter de [[societat mutualista]]).
La societat de teixidors impulsà la constitució de la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus de Barcelona. Totes aquestes societats foren prohibides (per pressió dels empresaris) mitjançant un decret de la Regència Provisional de Madrid de 9 de desembre de 1841. Malgrat aquest decret, la intervenció de l'Ajuntament de Barcelona va fer que la prohibició no fos aplicada. El 16 de gener de 1843 en un ban del [[Capità General de Catalunya]] -[[Antonio Seoane Hoyos]]- la prohibició va ser reafirmada i la societat de teixidors dissolta.
El primer sindicat català lluitava per la millora dels jornals, per establir borses de treball, una cotització setmanal per part dels associats, el boicot al treball dels no associats i la vaga com a eina de lluita principal. Van fundar un sistema de socors per als acomiadats i, fins i tot uns anys més endavant, van crear tallers de fabricació pròpia, per pal·liar la manca de feina en moments de crisi.
| |||