Postmodernitat: diferència entre les revisions

La '''postmodernitat''' és un conjunt de moviments [[art]]ístics, [[cultural]]s i [[filosòfic]]s apareguts a partir del [[segle XX]] com a resposta als paradigmes de la [[modernitat]], unala ideologia heretada des de l'[[edat moderna]] i que inclou el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]], l'existència d'una [[veritat]] única, [[absolut (filosofia)|absolut]]a i universal, el [[cientifisme]], el [[patriarcalisme]], l'[[androcentrisme]] i en general el punt de vista centrat en l'[[home]] blanc ric del [[món occidental]] actual, a més del [[capitalisme]] i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització. En oposició, el postmodernisme pretén no tenir cap [[metanarrativa]] central ni un [[cànon estètic]] únic. Inclou el moviment ''[[New Age]]''.<ref name="accio">Tania Alba, Enric Ciurans, Magda Polo, ''L'accionisme. En els límits de l'art contemporani'', Edicions Universitat de Barcelona, [[2014]]. ISBN 9788447537693 {{ca}}</ref>

A voltes la postmodernitat es designa també com a «postmodernisme», però aquest terme és mal format i confusibleconfusionari.<ref>{{ref-publicació|publicació = l Talp| nom = Fredric|cognom = Jameson|nom2 = Pol (traductor)| cognom2 = Sureda|article = La postmodernitat, o la lògica cultural del tardocapitalisme |url = http://webs.racocatala.cat/eltalp/jameson1.htm|data = febrer del 2008}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.182|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>

Els postmoderns cerquenbusquen un pensament molt analògic, sempre cercant exemples paral·lels, molt fenomenològic. Pensament plural. Defensen valors com la tolerància, el pluralisme, el pacifisme, l'absència de passió en les anàlisis, [[cosmopolitisme]], [[internacionalisme]], democràcia representativa, economia de l'abundància. En principi, rebutgen el lliure mercat i defensen la intervenció en l'economia, però també acaben defensant l'enriquiment màxim encara que passi pel lliure mercat.