Ducat de Jülich: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
+ |
||
Línia 1:
{{estat desaparegut
El '''Ducat de Jülich''' era a l'inici un comtat que al segle XIV va ser convertit en '''marcgraviat de Jülich''' i tot seguit en '''ducat de Jülich'''. Fou una jurisdicció feudal del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] a l'entorn de la ciutat de [[Jülich]]. Estava limitat al nord per [[comtat de Gueldre|Gueldre]]; al nord-est pel [[comtat de Clèveris|comtat i després ducat de Clèveris]]; al sud-oest pel [[ducat de Limburg]]; i a l'est per l'[[Arquebisbat de Colònia]]. La ciutat imperial d'[[Aquisgrà]] estava a la frontera occidental del ducat. Les ciutats principals eren Jülich, [[Düren]], [[Aldenhoven]], [[Zülpich]] i [[Dalen]]. ▼
|nom_oficial = Herzogtum Jülich
|nom_complet = Ducat de Jülich
|nom_comú =
| status = Estat
| status_text =
| empire = Sacre Imperi Romanogermànic
|forma_de_govern = Principat
|any_inici = 1003
|any_fi = 1794
|esdeveniment_inici =
|esdeveniment_fi =
|data_inici =
|data_fi =
|p1 = Ducat de Baixa Lorena
|bandera_p1 =
|p2 = Jülichgau
|bandera_p2 =
|p3 =
|bandera_p3 =
|p4 =
|bandera_p4 =
|p5 =
|bandera_p5 =
|s1 = Departament del Roer
|bandera_s1 = Flag of France (1794-1815).svg
|s2 =
|bandera_s2 =
|imatge_bandera =
|bandera =
|imatge_escut = Arms of Flanders.svg
|símbol =
|mapa = Locator Duchy of Jülich (1560).svg
| mapa_descripció = Mapa del Ducat de Jülich cap al 1560
|capital = [[Jülich]]
|esdeveniment1 = Elevat a marcgraviat
|data_esdeveniment1 = [[1336]]
|esdeveniment2 = Elevat a ducat
|data_esdeveniment2 = [[1356]]
|esdeveniment3 = S'uneix al [[Comtat de Berg]]
|data_esdeveniment3 =[[1423]]
|esdeveniment4 = S'uneix al [[Comtat de la Mark]] i al [[Ducat de Clèveris]]
|data_esdeveniment4 = [[1521]]
|esdeveniment5 = S'uneix al [[Palatinat-Neuburg]]
|data_esdeveniment5 = [[1614]]
|esdeveniment6 = Annexionat a [[Primera República Francesa|França]]
|data_esdeveniment6 = 1794
|lema_nacional =
|himne_nacional =
|fitxer-himne-nacional =
|idioma = [[Ripuarisch]]
|moneda =
|títol_líder = Comte <br /> Marcgravi <br /> Duc
|líder1 = [[Gerard I de Jülich|Gerard I]] (primer)
|líder2 = [[Carles Teodor de Baviera|Carles Teodor]] (últim)
|líder3 =
|any_líder1 =
|any_líder2 =
|any_líder3 =
|dades_any1 =
|dades_superficie1 =
|dades_població1 =
|dades_any2 =
|dades_población2 =
|membre_de =
}}
▲El '''Ducat de Jülich'''
== Història ==
Cap a la fi de l'[[Imperi Carolingi |època carolíngia]], Jülich era un [[
▲Cap a la fi de l'[[Imperi Carolingi |època carolíngia]], Jülich era un [[feu]] administrat per comtes imperials que esdevingué hereditari a partir de la segona meitat del segle XI. L'[[1128]], un fill del comte, [[Alexandre de Jülich|Alexandre]] va esdevenir [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]]. El comtat de Jülich va ser una dependència del [[ducat de Baixa Lorena]] fins al segle XIII, quan el comte [[Gerard V]] va ser creat [[príncep immediat]] de l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]]. El comte [[Guillem V]] va ser elevat a marcgravi el [[1336]] per l'[[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] [[Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Lluís IV]], i després a duc el [[1356]] per l'emperador [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles IV]]. El seu fill [[Guillem VI de Jülich|Guillem VI]] va adquirir per matrimoni el [[comtat de Gueldre|ducat de Gueldre]] i el seu altre fill [[Gerard IV]] el [[ducat de Berg]]. [[Adolf I de Jülich]] va heretar el 1423 totes aquestes possessions. [[Guillem VIII]], darrer descendent de la dinastia, va deixar el ducat a la seva filla Maria, esposa de [[Joan el Pacífic]], duc de Clèveris. Aquest últim va reunir el [[1521]] els ducats de Clèveris, Berg i Jülich mentre el Gueldre va anar a una branca diferent.
La casa de Clèveris es va extingir el [[1609]] amb el duc [[Joan Guillem de Clèveris|Joan Guillem]], i es va produir la guerra de successió de Jülich, que va oposar les cinc germanes d'aquest príncep, i les cases de [[Saxònia]], del [[Palatinat-Neuburg]] i de [[Brandenburg]]. La casa de Saxònia fonamentava les seves pretensions sobre una expectativa de successió atorgada el [[1483]] per l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] al duc [[Albert III de Saxònia|Albert l'Intrèpid]]. L'[[Elector de Brandenburg]], [[Joan Segimon de Brandenburg|Joan Segimon]], gendre de [[Maria Eleonor de Clèveris|Maria Eleonor]], germana gran de Joan Guillem, i el comte de [[Palatinat-Neuburg|Neuburg]], [[Felip Lluís del Palatinat-Neuburg|Felip Lluís]] marit d'[[Anna de Clèveris|Anna]], segona germana del mateix príncep, van ocupar el país i van acabar signant un tractat a [[Dortmund]] pel qual van convenir administrar el ducat en comú. L'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]] va voler anul·lar aquest tractat i va ordenar el segrest del ducat. Per mantenir els seus drets, els dos prínceps van implorar el socors de la unió protestant, i es van aliar amb [[Enric IV de França]]. La intervenció de França es va retardar pel seu assassinat per [[François Ravaillac|Ravaillac]]. El [[1612]] van sorgir discussions entre l'elector i el comte de Neuburg. Finalment, el [[1614]], un tractat signat a [[Xanten]], sota la mediació d'[[Anglaterra]] i de [[França]] establia que la successió havia de ser repartida en dos lots, que es van sortejar. L'elector de Brandenburg va rebre el ducat de Clèveris, el [[comtat de la Mark]] i el [[comtat de Ravensberg]]; el comte de Neuburg els ducats de Jülich i de Berg. Després de noves lluites, aquest tractat va ser confirmat el [[1666]].
A l'extinció de la casa de Neuburg (1742), el ducat de Jülich va passar a la branca palatina de [[Sulzbach-Rosenberg|Sulzbach]], més tard hereva de l[[Electorat de Baviera]]. Va pertànyer a aquesta línia fins al 1801, data en què va ser incorporat a França ([[departament del Roer]] o Ruhr). Pel [[Congrés de Viena]] (1815), va caure en mans de [[Prússia]], excepte algunes parts incorporades a la [[Limburg (Països Baixos)|província de Limburg]] del [[Regne Unit dels Països Baixos]].
== Comtes de Jülich ==
* [[
* [[1029]]-[[1081]] : [[Gerard
* [[
▲* [[1070]]-[[1118]] : [[Gerard III de Jülich|Gerard III]], comte de Jülich, fill.
* [[1118]]-[[1135]] : [[Gerard IV de Jülich|Gerard IV]], comte de Jülich, fill.
* [[1136]]-[[1176]] : [[Guillem I de Jülich|Guillem I]], comte de Jülich, fill.
Linha 30 ⟶ 93:
* [[1297]]-[[1329]] : [[Gerard V de Jülich|Gerard V]] (1241 † 1328), germà, fill de Guillem IV i de Matilde de Gueldre
: casat amb Elisabet de Brabant, fille de Godofreu de Brabant, comte d'Aarschot.
* [[1329]]-[[1336]] : [[Guillem V de Jülich|
: casat amb Joana d'Holanda.
Linha 80 ⟶ 143:
=== Casa de Wittelsbach ===
*[[1609]]-[[1614]] : [[Felip Lluís de Neuburg|Felip Lluís]] (1547 † 1614), comte palatí de Neuburg
: casat el 1574 amb [[Anna de Clèveris
*[[1632]]-[[1653]] : [[Wolfgang Guillem de Neuburg|Wolfgang Guillem]] (1578 † 1653), fill
* [[1653]]-[[1690]] : [[Felip Guillem del Palatinat|Felip Guillem]] (1615 † 1690), duc de Neuburg el 1666, elector palatí el 1685, fill
* [[1690]]-[[1716]] : [[Joan Guillem
* [[1716]]-[[1742]] : [[Carles III Felip del Palatinat|Carles Felip]] (1661 † 1742), germà
* [[1742]]-[[1794]] : [[Carles Teodor de Baviera|Carles Teodor]] (1724 † 1799), comte palatí de Sulzbach, elector de Baviera el 1777, cosí
*1794 : Annexionat a [[Primera República Francesa|França]]
*1815 : Annexionat a [[Regne de Prússia|Prússia]] (com a [[província de Jülich-Clèveris-Berg]])
Linha 95 ⟶ 158:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.lwl.org/westfaelische-geschichte/portal/Internet/ku.php?tab=pro&ID=49 Edictes de Jülich, Clèves, Berg i gran ducat de Berg, 1475-1815 (Coll. Scotti) en línia]
* Louis Charles Dezobry i Théodore Bachelet, ''Dictionnaire de Biographie et d'Histoire'', París, 1863
Linha 104 ⟶ 166:
[[Categoria:Comtats del Sacre Imperi|Jülich]]
[[Categoria:Ducats del Sacre Imperi|Jülich]]
[[Categoria:Geografia història de Renània-Palatinat]]
[[Categoria:Geografia història de Rin del Nord-Westfàlia]]
| |||