Icens: diferència entre les revisions

Cèsar esmenta a les tribus que se li van rendir després de la seva victòria sobre els ''cantiaci'' ([[Kent]]): els ''[[ceni magni]]'', els ''[[segontiaci]]'', els ''[[ancalites]]'', els ''[[bibroci]]'' i els ''[[Cassi (família)|cassi]]''. D'aquesta tribus els ''cassi'' foren probablement els ancestres dels [[catuvel·lanslauns]], i els ''segontiaci'' podrien ser un poble del nord de Gal·les (on un establiment romà es va dir ''[[Caernarfon#Història|Segontium]]'') però els altres no han estat identificats, si bé cal pensar que els ''ceni magni'' (grans cens) series els icens.

El primer rei icenicè conegut (per les monedes) és Can Duro (Duro podria ser un títol) que va governar fins vers el [[25]] i el va succeir Antèdios que el [[43]] es va fer client de Roma. Al mateix temps apareixen monedes d'un altra rei, Aesus, segurament oposat als romans, als quals Antedios fou favorable. Un altre rei apareix vers el [[45]], segurament també oposat als romans, que per les monedes se sap que es deia Saenus, que fou un dels líders de la revolta del 47, i segurament va morir a la lluita que va seguir amb els romans. En aquesta lluita el propretor P. Ostorius, després de fortificar les valls d'Autona (Aufona) i Sabrina, va atacar, derrotar i reduir als icens. Després va atacar als [[cangi]] que vivien molt lluny, prop de la mar d'[[Irlanda]]. Segurament els romans van imposar ([[48]]) al rei proromà Prasutag (''Prasutagus'' o ''Prasto''). La seva dona fou la famosa [[Boadicea]].