L''''Electorat''' de Baviera''' ({{Lang-de|Kurfürstentum Bayern}}) va ser un electorat independent hereditari del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel [[Regne de Baviera]].<ref name="Pivka1980"> [https://books.google.com/books?id=zPGyD3DYO9sC&pg=PA3].  Osprey Publishing. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-85045-373-7|ISBN 978-0-85045-373-7]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Osprey+Publishing&rft.isbn=978-0-85045-373-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DzPGyD3DYO9sC%26pg%3DPA3" id="cxCITAREFOtto_Von_PivkaNovember_1980" tabindex="0"> </span></ref>
La dinastia [[Wittelsbach]] que governava el [[Ducat de Baviera]] era la branca menor (més jove) de la família que també governava l'[[Electorat del Palatinat]]. El cap de la branca major era un dels set [[Príncep elector|prínceps electors]] del Sacre Imperi Romanogermànic d'acord amb la [[Butlla d'or de 1356]], però Baviera va ser exclosa de la dignitat electoral. El 1621, l'Elector Palatí [[Frederic V del Palatinat|Frederic V]] va ser posat sota [[ban imperial]] pel seu paper en la [[revolta de Bohèmia]] contra l'emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]], i la dignitat electoral i el territori de l'[[Alt Palatinat]] vavan ser conferitconferitn al seu cosí lleial, el duc [[Maximilià I de Baviera]]. Encara que la [[Pau de Westfàlia]] portaria un nou títol electoral al fill de Frederic V, amb excepció d'un breu període durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], els descendent de Maximilià continuarien sostenint la dignitat electoral original fins a l'extinció de la seva línia en 1777. En aquest punt, les dues línies van ser unides en [[unió personal]] fins a la fi del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1805, després de la [[Pau de Presburg]], el llavors elector [[Maximilià I Josep de Baviera|Maximilià IV Josep]], va ser elevat a la dignitat de [[Regne de Baviera|rei de Baviera]], i el Sacre Imperi Romanogermànic va ser abolit a l'any següent.
== Geografia ==
L{{'}}''Electorat de Baviera'' comprenia la major part de les actuals regions de l'[[Oberbayern|Alta Baviera]], la [[Niederbayern|Baixa Baviera]] i l'[[Alt Palatinat]]. Abans del [[1779]] també incloïa l'[[Innviertel]], que avui forma part d'[[Àustria]]. Tanmateix, dins d'aquest vast territori hi va haver nombrosos enclavaments i jurisdiccions independents, com ara els principats del [[Palatinat-Neuburg]] i del [[Palatinat-Sulzbach]], corresponents a branques de la família [[Dinastia Wittelsbach|Wittelsbach]], els bisbats de [[Bisbat de Passau|Passau]], de [[Bisbat de Ratisbona|Ratisbona]] i de [[Bisbat de Freising|Freising]] o la ciutat imperial lliure de [[Ratisbona]].
