Diferència entre revisions de la pàgina «Gottfried Wilhelm Leibniz»

cap resum d'edició
m ({{Infotaula persona}})
{{Infotaula persona}}
'''Gottfried Wilhelm Leibniz''' o '''Leibnitz''' [AFI: &#716;g&#778;&#596;tf&#640;it &#716;v&#805;&#618;l&#614;&#603;lm &#712;la&#865;&#618;&#815;bn&#618;t&#865;s o &#712;la&#865;&#618;&#815;pn&#618;t&#865;s] ([[Leipzig]], [[Ducat de Saxònia]], [[Sacre Imperi]], [[1 de juliol]] de [[1646]] - [[Hannover]], [[Ducat de BrunswickBrunsvic-LuneburgLüneburg]], [[Sacre Imperi]], [[14 de novembre]] de [[1716]])<ref>{{GEC|id=0036849|nom=Gottfried Wilhelm Leibniz| consulta=3 setembre 2014}}</ref> fou un [[filòsof]], [[científic]], [[matemàtic]], [[lògica|lògic]], [[diplomàtic]], [[jurista]], [[bibliotecari]] i [[filòleg]], alemany de llinatge [[sòrabs|sòrab]], que va escriure en llatí, francès i alemany.
 
El [[1676]] va desenvolupar el [[càlcul diferencial]], independentment d'[[Isaac Newton]], i la notació utilitzada actualment és la seva. Inventà la [[calculadora de Leibniz]]. Fundà l'[[Acadèmia Prussiana de les Ciències|Acadèmia de les Ciències de Berlín]]. Leibniz ocupa un lloc rellevant tant en la [[història de la filosofia]] com en la [[història de les matemàtiques]].
Cap a començament del 1673, quan l'Elector es va adonar que França no implementaria la seva part del pla de conquesta d'Egipte ideat per Leibniz, va enviar el seu nebot, acompanyat per Leibniz, amb una missió prop al govern anglès a [[Londres]]. Va ser aleshores que Leibniz va conèixer [[Henry Oldenburg]] i [[John Collins (matemàtic)|John Collins]]. La [[Royal Society]] va nomenar Leibniz membre extern de la seva societat després que els fes una demostració d'una màquina de calcular que havia estat dissenyant i construint des del 1670. Era la primera màquina que podia fer les quatre operacions bàsiques. La missió va acabar sobtadament en morir l'Elector. Per aquest motiu Leibniz va tornar ràpidament a Paris i no a Mainz, tal com s'havia planejat.
 
Les sobtades morts de les dues persones per qui treballava Leibniz ocorregudes el mateix hivern van comportar que hagués de buscar una nova base per a la seva carrera. Una invitació per part del duc de [[BrunswickDucat de Brunsvic-Lüneburg|BrunswickBrunsvic]] el 1669 per a visitar Hannover va resultar providencial. Leibniz va declinar la invitació, però va començar a mantenir correspondència amb el duc des del 1671. El 1673, el duc li va oferir el càrrec de conseller, cosa que Leibniz va acceptar no de gaire bon grat dos anys més tard, quan va quedar clar que no podia obtenir cap feina a París, ni a la cort imperial d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsbourg]].
 
=== Casa de Hannover, 1676–1716 ===
Leibniz va poder ajornar la seva arribada a [[Hannover]] fins a final de 1676, després de fer un altre viatge cap a Londres, on probablement li van ensenyar alguns dels treballs de [[càlcul diferencial]] no publicats de [[Newton]]. Aquest fet es va considerar la prova que sostenia l'acusació que Newton va fer dècades més tard, segons la qual Leibniz li hauria plagiat el càlcul. En el trajecte de Londres a Hannover, Leibniz es va aturar a [[La Haia]], on es va reunir amb [[Leeuwenhoek]], el descobridor dels [[microorganismes]]. També va passar diversos dies d'intensos debats amb [[Spinoza]], qui acabava de concloure la seva obra mestra, l'''Ètica''. Leibniz respectava la capacitat intel·lectual de Spinoza, però va quedar molt afectat per les conclusions que contradeien l'ortodòxia cristiana i jueva.
 
El 1677, va ser promocionat, tal com va demanar, a conseller privat de Justícia, una posició que va mantenir durant tota la seva vida. Leibniz va servir a tres governants consecutius de la Casa de BrunswickBrunsvic com a historiador, conseller polític, i com a bibliotecari de la biblioteca ducal. Va treballar en les diverses qüestions polítiques, històriques i [[teologia|teològiques]] relatives a la Casa de BrunswickBrunsvic; els documents resultants formen una part valuosa de la documentació història del període.
 
Entre les poques persones al nord d'Alemanya que acceptaven Leibniz es trobaven l'Electora [[Sofia del Palatinat|Sofia de Hannover]] (1630–1714), la seva filla Sofia Carlota de Hannover (1668–1705), consort de [[Frederic I de Prússia]] i el seu declarat deixeble, i [[Carolina d'Ansbach]], consort del seu nét, el futur [[Jordi II del Regne Unit|Jordi II d'Anglaterra]]. Leibniz era conseller, amic i corresponent de cadascuna d'aquestes dames. Elles li donaven suport, més que no pas els seus consorts i el futur rei [[Jordi I d'Anglaterra]].<ref>Per veure un estudi recent de la correspondència entre Leibniz i Sofia Charlotte, vegeu [http://www.philosophy.leeds.ac.uk/GMR/homepage/sophiec.html MacDonald Ross] (1998).</ref>
 
La població de Hannover només era d'unes 10.000 persones, i el seu provincianisme molestava Leibniz. Amb tot, ser un cortesà important a la Casa de [[BrunswickDucat de Brunsvic-Lüneburg|BrunswickBrunsvic]] era tot un honor, especialment si es té en compte la meteòrica pujada del prestigi d'aquesta casa durant el temps en què Leibniz va estar lligat amb ella. En 1692, el duc de BrunswickBrunsvic va esdevenir Electorelector hereditari del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. L'[[Acta d'establiment de 1701|Acta d'Establiment de 1701]] va designar successora de la Corona Britànica l'Electora Sofia i els seus descendents protestants. Leibniz va tenir un paper important en les iniciatives i negociacions fent camí cap a aquesta llei, encara que a vegades no va tenir gaire èxit. Per exemple, un document que va publicar de manera anònima a Anglatera, intentant promoure la causa BrunswickBrunsvic, va ser censurat pel [[Parlament britànic|Parlament Britànic]].
 
La Casa de BrunswickBrunsvic va tolerar l'enorme esforç que Leibniz va fer amb la seva dedicació a tasques intel·lectuals no relacionades amb les seves funcions com a cortesà, activitats com ara el perfeccionament del càlcul infinitesimal, escriure sobre altres temes matemàtics, la lògica, la física, la filosofia i el manteniment d'una vasta correspondència. Va començar a treballar en càlcul el 1674, i la primera evidència escrita que ha quedat en els seus quaderns és del 1675. Cap al 1677 ja havia pensat un sistema coherent però no el va publicar fins al 1684. Les notes més importants de Leibniz es van publicar entre el 1682 i 1692. Habitualment es publicaven en un diari que havien fundat Otto Mencke i ell el 1682, l'''[[Acta Eruditorum]]''. Aquest diari va tenir un paper clau en donar una empenta a la seva reputació matemàtica i científica, que, a la vegada, va ampliar la seva eminència en diplomàcia, història, teologia i filosofia.
 
L'[[Elector Ernest Augustus]] va encarregar Leibniz la redacció de la història de la Casa de BrunswickBrunsvic, començant des del temps de [[Carlemany]] o anterior, amb l'esperança que el llibre resultant en fes costat a les ambicions dinàstiques. De 1687 a 1690, Leibniz va viatjar molt per Alemanya, Àustria i Itàlia, buscant i trobant materials als arxius per aquest projecte. Tanmateix, van passar algunes dècades sense que aparegués cap història, de manera que l'Elector següent estava força molest per la dilació de Leibniz. Aquest no va acabar mai el projecte, d'una banda per la quantitat de produccions que feia en altres camps i, d'altra, perquè s'obsessionava a escriure un llibre erudit i molt rigorós basat en fonts d'arxius, mentre que aquells que li havien encarregat la tasca s'haurien conformat amb un llibre popular breu, que fos una mica més que una [[genealogia]] amb comentaris, que podia ser completat en uns tres anys. Mai no van saber que Leibniz realment havia fet una bona part de la tasca que se li havia assignat: quan finalment al {{segle|XIX}} es va publicar el material que Leibniz havia escrit i compilat per a la seva història de la Casa del BrunswickBrunsvic, ocupava tres volums.
El 1711, John Keill, escrivint a la revista de la [[Royal Society]] i amb el presumpte beneplàcit de Newton, va acusar Leibniz d'haver plagiat el càlcul de Newton. Així va començar la Controvèrsia sobre la "prioritat del càlcul", fet que va enfosquir la resta de la vida de Leibniz. La Royal Society va dur a terme una investigació formal (en la qual Newton va prendre part encobertament), per donar resposta a una demanda de retracció feta per Leibniz; i va mantenir les tesis de Keill. Des del 1900 aproximadament, els historiadors de les matemàtiques tendeixen a absoldre Leibniz de plagi, ja que troben importants diferències entre les versions del càlcul infinitesimal de Leibniz i Newton.
 
El 1711, mentre viatjava pel nord d'Europa, el [[Pere I de Rússia|Tsar de Rússia Pere el Gran]] va parar a Hannover i va trobar Leibniz, qui va quedar interessat per Rússia per la resta de la seva vida. El 1712, Leibniz va començar dos anys de residència a [[Viena]] on se'l va nomenar conseller de la Cort Imperial dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Quan la reina Anna d'Anglaterra va morir el 1714, l'Elector Georg Ludwig va ser coronat rei ([[Jordi I de la Gran Bretanya]]), sota els termes de la Llei d'Establiment de 1701. Tot i que Leibniz havia fet molt per aconseguir l'èxit d'aquest esdeveniment, no va ser la seva hora de glòria. Tot i la intercessió de la princesa de Gal·les, [[Carolina d'Ansbach]], Jordi I li va prohibir trobar-se amb ell a Londres, fins que almenys hagués completat un volum de la història de la família BrunswickBrunsvic que el seu pare havia encarregat gairebé trenta anys abans. D'altra banda, incloure Leibniz en la seva cort hauria posat en una situació delicada Jordi I envers Newton, que era vist com el guanyador del conflicte de "prioritat del càlcul", i gaudia de gran prestigi en els cercles oficials anglesos. Per acabar, la seva gran amiga i protectora l'Electora [[Sofia del Palatinat|Sofia]], va morir el 1714.
 
Leibniz va morir a Hannover el 1716; per aquestes dates havia perdut els favors tant de Jordi I (qui, en aquells moments, es trobava a prop de Hannover) com de qualsevol altre cortesà. Això va comportar que ningú assistís al seu funeral tret del seu secretari personal. Malgrat que Leibniz va ser en vida un membre de la Royal Society i de l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia de les Ciències de Berlín]], cap de les dues organitzacions va saber donar-li els honors que es mereixia. La seva tomba va restar sense nom durant més de cinquanta anys. [[Bernard le Bovier de Fontenelle|Bernard de Fontenelle]] va fer un elogi de Leibniz davant de l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]], que l'havia admès com a membre estranger el 1700. L'elogi va ser fet a instàncies de la [[Elizabeth Charlotte, la princesa Palatina|duquessa d'Orleans]], una neboda de l'Electora Sofia.
 
Leibniz mai no es va casar. A vegades es queixava de problemes monetaris, però la suma de diners que va deixar al seu únic hereu, el fillastre de la seva germana, demostrava que els BrunswicksBrunsvic li havien pagat amb escreix. En la seva tasca diplomàtica, ocasionalment, va aproximar-se a pràctiques poc escrupoloses, tal com era habitual en els diplomàtics del seu temps. En diverses ocasions, Leibniz va alterar manuscrits personals i va datar-los amb anterioritat a la realitat. Aquestes pràctiques van ser mals referents durant la controvèrsia del càlcul. D'altra banda, era encantador, educat, amb humor i imaginació,<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 40</ref><ref>Vegeu Wiener IV.60. Vegeu també un passatge curiós titulat "Leibniz's Philosophical Dream," publicat per primera vegada per Bodemann el 1895 i traduït a p. 253 de Morris, Mary, ed. i trans., 1934. ''Philosophical Writings''. Dent & Sons Ltd.</ref> i tenia molts amics i admiradors per tot Europa.
 
== Filòsof ==
 
=== Ecumenisme ===
Leibniz va dedicar un esforç intel·lectual i diplomàtic considerable per al que ara es coneix com a [[ecumenisme]], tractant de conciliar primer les esglésies [[Catòlica]] i [[Luterana]], i després la Luterana amb les [[Església Reformada|Esglésies Reformades]]. En aquest sentit, va seguir l'exemple dels seus primers patrocinadors, el Baró von Boineburg i el duc [[Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg|Joan Frederic]], tots dos criats en el Luteranisme i convertits al Catolicisme d'adults, que feien el qual podien per fomentar la unió de les dues religions, i que acollien molt favorablement els esforços que altres feien en aquest sentit. (La Casa de [[Ducat de Brunsvic-Lüneburg|BrunswickBrunsvic]] va continuar sent luterana perquè els fills del duc es van mantenir luterans i no van seguir al seu pare.) Aquests esforços van incloure la correspondència amb el bisbe francès [[Jacques-Bénigne Bossuet]], i varen involucrar a Leibniz en controvèrsies teològiques. Era evident que ell creia que l'aplicació cabal de la raó era suficient per tancar la bretxa causada per la [[Reforma Protestant]].
 
== Filòleg ==
 
== Personatge polifacètic ==
El seu polifacetisme queda il·lustrat per la següent relació d'activitats simultànies. Mentre feia la seva gran gira dels arxius europeus a la recerca de la història de la família BrunswickBrunsvic que mai no va completar, Leibniz es va aturar a [[Viena]] entre maig 1688 i de febrer 1689, on va fer molt treball jurídic i diplomàtic per als BrunswicksBrunsvic. Va visitar mines, i va parlar amb els enginyers, tractant de negociar els contractes d'exportació de plom de les mines ducals de les [[districte de Harz|muntanyes del Harz]]. La seva proposta que els carrers de Viena s'il·luminessin amb llums d'[[oli de colza]] es va posar en pràctica. Durant una audiència formal amb l'[[Sacre Imperi Romá Germànic|Emperador Austríac]] i en les notes posteriors, va advocar per la reorganització de l'economia austríaca, la reforma de la moneda de molts països de l'Europa central, la negociació d'un [[Concordat]] entre els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i el [[Seu Apostòlica|Vaticà]], i la creació d'una biblioteca de recerca imperial, un arxiu oficial, i fons d'assegurança pública. També va escriure i publicar un important document de [[mecànica]].
 
Leibniz també va escriure un article curt, publicat per primera vegada per [[Louis Couturat]] el 1903,<ref>tard traduït com Loemker 267 i Woolhouse i Francks 30</ref> que resumeix la seva opinió sobre [[metafísica]]. El document no té data; que el va escriure mentre era a Viena es va determinar només el 1999, quan l'edició crítica en curs va publicar els escrits filosòfics de Leibniz pel període 1677-90. La lectura d'aquest article per Couturat va ser el punt de partida del pensament del {{segle|XX}} sobre Leibniz, especialment entre els [[filosofia analítica|filòsofs analítics]]. No obstant després d'un estudi minuciós de tots els escrits filosòfics de Leibniz fins al 1688-un estudi fet possible gràcies als afegits de 1999 a l'edició crítica -Mercer (2001) va proposar que estava en desacord amb la lectura feta per Couturat, el veredicte final està encara pendent.
 
== Escrits i edició ==
Leibniz va escriure principalment en tres idiomes: llatí, francès i alemany. Durant la seva vida va publicar moltes notes i articles acadèmics, però només dos llibres filosòfics, ''L'Art Combinatori'' i la ''[[Teodicea]]''. (Va publicar nombrosos articles, sovint anònims, en nom de la Casa de [[Brunsvic-Lüneburg]], especialment el "''De jure suprematum"'' una consideració sobre la naturalesa de la [[sobirania]]). Un llibre important va aparèixer pòstumament, ''[[Nouveaux essais sur l'entendement humain]]'' (Nou assaig sobre la intel·ligència humana), la publicació del qual Leibniz havia anul·lat a causa de la mort de [[John Locke]]. Només enel 1895, quan Bodemann va acabar la seva catalogació de manuscrits i de correspondència de Leibniz, es va mostrar l'enorme extensió del ''[[Nachlass]]'' (llegat) de Leibniz: prop de 15.000 cartes a més de 1.000 destinataris, a més de 40.000 altres articles. D'altra banda, força d'aquestes cartes són de longitud d'assaig. Gran part de la seva vasta correspondència, en particular les cartes de data posterior a 1685, roman inèdita, i gran part del que s'ha publicat ho ha estat tan sols en les últimes dècades. La quantitat, la varietat i el desordre dels escrits de Leibniz són el resultat previsible d'una situació que ell descriu en una carta de la següent manera:
 
<blockquote>No puc explicar-te quan extraordinàriament despistat i trasbalsat estic. Intento trobar diverses coses en els arxius; miro vells papers i busco documents no publicats. D'aquests espero donar una mica de llum sobre la història de la Casa de Brunswick. Rebo i responc a una enorme quantitat de cartes. Al mateix temps, tinc tants resultats matemàtics, pensaments filosòfics i altres innovacions literàries que no s'ha de permetre que desapareguin que sovint no sé per on començar.<ref>1.695 Carta a [[Vincent Placcius]] en Gerhardt.</ref> </blockquote>
95.615

modificacions