Imperi Austrohongarès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Carniola - Canviant enllaç(os) per Ducat de Carniola
faltes
Línia 212:
|52 799 000
|}
La població estava repartida de manera desigual arreu de l'Imperi, amb una densitat de població de 78 hab/km². El 1914, la part austríaca de l'Imperi ([[Cisleitània]]) tenia 97 hab/km² y el [[Regne d'Hongria]] ([[Transleitània]]) 66 hab/km². El contrast era més gran entre les regions industrialitzades (Baixa AústriaÀustria, Bohèmia, Moràvia i la aprtpart austríaca de SièsiaSilèsia), que superaven els 120 hab/km², i les zones muntanyenques dels [[Alpes|Alps]] (Salzburg, Tirol i Vorarlberg) ielsi els [[Balcanes|Balcans]] (Bòsnia-HerzegovinaHercegovina i Dalmàcia), que no arribaven als 60 hab/km². Les regions centrals, dedicades sobretot a l'agricultura ([[Ducat de Carniola|Carniola]], [[CroaciaCroàcia]], [[EstiriaEstíria]] yi [[HungríaHongria]]), tenien densitats entre els 50 hab/km² i els 70 hab/km². En canvi, la costa adriàtica estava més poblada amb més de 100 hab/km², i les altres regions d'economíaeconomia mixta ([[Alta AustriaÀustria]], [[Bucovina]]) estaven entre els 70 yi losels 80 hab/km². La gran província de [[Reino de Galitzia y Lodomeria|GalitsiaGalítsia]] i [[Volínia|Lodomèria]], era la més de [[Cisleitània]], estava en torno a losl'entorn dels 100 hab/km².
 
== Conflictes nacionals ==
Línia 266:
 
== La Primera Guerra mundial ==
El [[28 de juny]] de [[1914]], l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]], nebot de l'emperador Francesc Josep i hereu del tron austrohongarès, va visitar la capital de Bòsnia, [[Sarajevo]], on [[Gavrilo PrinzipPrincip]], un serbi bosnià militant del grup nacionalista [[La Mà Negra]], el va assassinar.
 
Després del [[congrés de Berlín]], realitzat el [[1878]], la [[despesa militar]] austrohongaresa no havia arribat ni tan sols a duplicar-se, mentre que la d'[[Alemanya]] s'havia quintuplicat i la de [[Gran Bretanya]], [[Rússia]] i [[França]] s'havien triplicat. Anteriorment, l'Imperi austrohongarès havia hagut de cedir els seus territoris italians al Regne de [[Piemont]] en el transcurs del procés de la unificació d'[[Itàlia]]. D'altra banda, molts austrohongaresos consideraven imminent la cessió dels territoris eslaus del sud a Sèrbia, que havia aconseguit unes importants conquestes territorials en la [[Segona Guerra Balcànica|Segona Guerra balcànica]] de [[1913]], fet que va causar gran preocupació entre els cercles governamentals de Viena i Budapest. Alguns membres destacats del govern, com ara [[Conrad von Hötzendorf]], volien enfrontar-se a la creixent Sèrbia. Comptant amb el suport d'Alemanya, el govern austrohongarès va decidir anar a la guerra contra Sèrbia abans que aquest país pogués incitar a una revolta els eslaus del sud. Així doncs, usant l'assassinat de Sarajevo com a pretext, van presentar a Sèrbia una llista de deu exigències que, òbviament, el govern serbi no podia acceptar. Quan Sèrbia va anunciar que de les deu exigències només n'acceptava nou, Àustria-Hongria li va declarar la guerra.