Wetering: diferència entre les revisions

Com el terra es troba sovint davall del nivell de la [[marea]] alta, cal quasi sempre un sistema de [[resclosa de desguàs|rescloses de desguàs]] a l'endret on el watering desguassa al riu principal o al mar. Com que aquestes rescloses eren punts febles per temps de marejades fortes, va optar-se amb el progrés de la tecnologia per a molins i des de l'inici del segle XX, estacions de bombatge. Enginyers com el [[comtat de Flandes|flamenc]] [[Simon Stevin]] (1548-1620)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Keunen|nom=G. H.|article=Waterbeheersing en de ontwikkeling van de bemalingstechniek in West-Nederland. De historische ontwikkeling van poldermolens en gemalen tot heden|publicació=BMGN - Low Countries Historical Review|llengua=neerlandès|url=http://www.bmgn-lchr.nl/articles/abstract/10.18352/bmgn-lchr.3018/|volum=103|exemplar=4|data=1988-01-01|pàgines=571-606|doi=10.18352/bmgn-lchr.3018|issn=2211-2898}}</ref> i el [[ducat de Brabant|brabanço]] [[Venceslau Cobergher]] (1557-1634) van tenir un paper molt important en aquesta evolució tecnològica.

A Alemanya del nord, l'arquebisbe [[Frederic I de Bremen|Frederic I]] de [[Bremen]], en cerca de territoris nous, va iniciar el moviment de polderització i va convidar colons del [[comtat d'Holanda]] que amb la seva perícia també van importar el seu vocabulari que passà de les paraules [[baix alemany|baix alemanyes]] '''wettern, weddern, wetter'' i wedder''wedder'' i l'[[alemany]] '''wetterung''', fins i tot llur nom passà a la regió que van conquerir al mar i als aiguamolls: [[Hollerland]]. A [[Frísia Oriental]] s'utilitza la paraula '''Tief''' o '''Deep'"simon'' (baix alemany) per als weterings més pregons ''(Tief'' = pregó) navegables amb petites embarcacions.