Wetering: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 2:
Un '''wetering''' o '''watering''' és un [[Canal hidràulic|canal]] o un rec de [[desguàs]] als [[pòlder]]s marítims o fluvials a la zona costanera de [[Calais]] fins al riu [[Neisse]]. El mot és d'origen [[neerlandès]] i prové d'un verb obsolet ''weteren'' que significa desguassar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Veen|nom=P.A.F. van|enllaçautor=|cognom2=Sijs|nom2=Nicoline van der|enllaçautor2=|capítol=wetering, watering|títol=Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden {{nl}}  (Diccionari etimològic: l’origin dels nostres mots)|data=1997|editorial=Van Dale Lexicografie|lloc=Utrecht/Antwerpen|pàgina=971-972|isbn=90-6648-312-1|ref=}}</ref>
 
[[Fitxer:Altengammer Wettern.jpg|thumb|esquerra|Wettern al cementiri d'[[Altengamme]]]]Per fer un wetering es pot excavar un canal nou o aprofitar un curs d'aigua o un [[priel]] natural existent. Aquests darrers es reconeixen per la seva forma irregular, orgànica (com el [[Brookwetterung]] als [[Vierlande]]), mentrestant els primers són força rectes. Els waterings tenen un cabal baix i sense manteniment permanent s'enlloten fàcilment. Quan no és pol·luït, el [[llot]] de [[dragatge]] serveix d'[[adob]] natural. Per la seva importància en el paisatge, la paraula es tornarà a trobar en molts topònims.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aa|nom=Abraham Jacob|títol=Aardrijkskundig woordenboek der Nederlanden,|url=https://books.google.de/books?id=Z69UAAAAcAAJ&pg=PA157&dq=%22wetering%22+-wikipedia+-willem+-%22van+de+wetering%22&hl=nl&sa=X&ved=0ahUKEwiD1uu3h-_YAhVE2SwKHe4vDG8Q6AEISTAH#v=onepage&q=%22wetering%22%20-wikipedia%20-willem%20-%22van%20de%20wetering%22&f=false|format=E-book gratuït|llengua=neerlandès|data=1846|editorial=bij Jacobus Noorduyn|lloc=Gorinchem|pàgines=''passim''}}</ref> i [[Patronímic|patrònims]].
 
Com el terra es troba sovint davall del nivell de la [[marea]] alta, cal quasi sempre un sistema de [[resclosa de desguàs|rescloses de desguàs]] a l'endret on el watering desguassa al riu principal o al mar. Com que aquestes rescloses eren punts febles per temps de marejades fortes, va optar-se amb el progrés de la tecnologia per a molins i des de l'inici del segle XX, estacions de bombatge. Enginyers com el [[comtat de Flandes|flamenc]] [[Simon Stevin]] (1548-1620)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Keunen|nom=G. H.|article=Waterbeheersing en de ontwikkeling van de bemalingstechniek in West-Nederland. De historische ontwikkeling van poldermolens en gemalen tot heden|publicació=BMGN - Low Countries Historical Review|llengua=neerlandès|url=http://www.bmgn-lchr.nl/articles/abstract/10.18352/bmgn-lchr.3018/|volum=103|exemplar=4|data=1988-01-01|pàgines=571-606|doi=10.18352/bmgn-lchr.3018|issn=2211-2898}}</ref> i el [[ducat de Brabant|brabanço]] [[Venceslau Cobergher]] (1557-1634) van tenir un paper molt important en aquesta evolució tecnològica.