En la música occidental, i des del moment en què es comença a forjar la [[tonalitat]] com a sistema que organitza les relacions jeràrquiques entre les notes en una determinada composició i l'[[harmonia]] com a sistema musical que organitza la simultaneïtat de sons, els acords principals s'organitzaren superposant notes disposades en intervals de [[tercera (música)|tercera]]. D'aquesta manera, els intervals bàsics i principals són els [[acord tríada|acords tríades]]. La superposició d'una altra tercera dóna lloc als [[acord de sèptima|acords de sèptima]] que són sempre [[dissonància|dissonants]].
Els acords *ensurimi* es denominen usant el nom de la nota més greu (disposant les notes per terceres) i tenint en compte el tipus de terceres que s'utilitzen en la seva configuració.
Les notes que configuren l'acord es poden ordenar de maneres diverses, sempre de greu a agut, ja sigui perquè interessa que la nota més greu no sigui la [[fonamental]] o que dóna nom a l'acord, ja sigui perquè interessa que la més aguda sigui una de concreta, perquè interessa que hi hagi una determinada distància o amplitud, entre les diferents notes, per necessitats de la conducció de les veus, o per altres raons relatives a l'[[harmonia]] o bé al [[contrapunt]]. Segons quina sigui la nota més greu l'acord es troba en un estat diferent, mentre que la nota més aguda afecta a la disposició.
