Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Millora d'estil i enllaços
Línia 3:
 
== Descripció ==
El castell s'emplaçava sobre una petita [[Terrassa marina|elevació]] de roca conglomerada del [[quaternari]], al marge dret del riu Ebre, en un punt que forma un estrenyiment. Del castell medieval només resta la base d'una torre, un portal ogival que formava part de la muralla fluvial i el fossat interior, car la pedra fou emprada per a altres construccions.<ref name="comunicacions">{{ref-web|url=http://usuaris.tinet.cat/jjdm/c8.html|títol=El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre|consulta=23/6/2012|llengua=|obra=I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA|editor=CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE|data=}}</ref>
 
El recinte interior estava protegit per dos fossats concèntrics: El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]] i el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]]. El fossat interior, datat del segle X, està excavat en la roca conglomerada, aprofitant un petit barranc i té una amplada aproximada de 9 metres que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. Per la part interior d'aquest fossat es conserva el pas de ronda, d’1,40 m d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat està molt desfigurada, ja que al segle XIX es destruí bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser. En aquest punt hi ha la base d'una torre.
Línia 15:
== Història ==
[[Fitxer:Amposta_IMG_7087.JPG|thumb|esquerra|350px| El fossat interior]]
Les restes més antigues documentades arqueològicament són un petit llenç de muralla i set sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X., Enen aquell moment hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, per posteriorment, al segle XI remodelar el recinte per situar-hi un [[hisn]], centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.
 
El castell és nombrat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, per a que hi bastís un castell un cop conquerida la zona, però aquests propòsits no progressaren degut a que l'empresa militar no va ser reeixida.
Línia 25:
Durant la [[guerra civil catalana]], Amposta pren partit contra [[Joan II d'Aragó]], i el castell, després d'un setge fluvial i terrestre de vuit mesos, fou conquerit i parcialment destruït el 21 de juny de 1466 per les tropes reials comandades pel príncep [[Ferran el Catòlic|Ferran]].<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref>. Finalment, en una incursió [[Pirateria berberesca|turca]] el 1518, el castell és enderrocat definitivament.
 
Durant la tercera guerra carlina encara complí funció [[Fortificacions carlines d'Amposta|defensiva]], de la qual es conserva [[Fortificacions carlines d'Amposta|un mur i unes espitlleres]].
 
== Referències ==