Home de Neandertal: diferència entre les revisions

Protagonitzà una rica cultura material anomenada [[mosterià]] i mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist negativament en comparació amb ''[[Homo sapiens]]''. En la imaginació popular apareix com un ésser [[simi]]esc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que ''Homo sapiens'' i el seu [[cervell]] és lleugerament més voluminós de mitjana (1.500 cm cúbics). Els progressos de l'[[arqueologia]] [[prehistòric]]a i de la [[paleoantropologia]] des de la [[dècada del 1960]] han revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció.

 

=== La vall de l'home nou ===

El nom ''neandertal'' deriva del de [[vall de Neander|Neandertal]], una petita vall situada al territori de les ciutats d'[[Erkrath]] i [[Mettmann]], entre [[Düsseldorf]] i [[Wuppertal]] ([[Alemanya]]). Al mes d'agost del [[1856]], en el marc de l'explotació d'una pedrera, uns obrers buidaren una petita cavitat d'aquesta vall, la cova de Feldhofer. Hi descobriren esquelets i un fragment de [[crani]] que enviaren a [[Johann Carl Fuhlrott]], institutor d'[[Elberfeld]] i apassionat per la [[història natural]].<ref>Groenen, M. ''Pour une histoire de la préhistoire'', Ed. J. Millon, (1994) ISBN 2-905614-93-5</ref><ref>Trinkaus, E. i Shipman, P. ''Les Hommes de Neandertal'', Seuil, (1996) ISBN 2-02-013178-1</ref>

Com que en aquells temps el nom de la vall encara s'escrivia ''Neanderthal'', l'home que s'hi descobrí rebé el nom [[llatí]] d'''Homo neanderthalensis''; quan més tard una [[reforma ortogràfica]] de l'[[alemany]] eliminà totes les [[h]] "supèrflues", les normes de la [[nomenclatura científica]] impediren modificar la forma llatina, de manera que encara avui en dia s'escriu ''Homo neanderthalensis'', amb "h". En [[català]], s'utilitza gairebé exclusivament la forma sense "h", que és la que recomana l'[[Institut d'Estudis Catalans]].<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=neandertal&operEntrada=0 Entrada "neandertal" al Diccionari de la Llengua Catalana]</ref> La forma ''Neanderthal'' encara està molt estesa en [[anglès]], i provoca una pronunciació que es contradiu amb el nom alemany original.

 

Fuhlrott comprengué ràpidament l'interès del descobriment i arribà a Neandertal per intentar, en va, descobrir més ossos o vestigis associats. S'havia adonat que es tractava d'ossos antics, però sobretot increïblement primitius, pertanyents a un home nou, d'una "conformació natural desconeguda fins ara".<ref>Fuhlrott, C.J. (1859) - « Menschliche Ueberreste aus einer Felsengrotte des Düsselthals. Ein Beitrag zur Frage über die Existenz fossiler Menschen », ''Verhandl. Naturhist. Ver. Preuss. Rheinlande Westphalen'', 16, p. 131-153.</ref><ref>Fuhlrott, C.J. (1865) - ''Der fossile Mensch aus dem Neanderthal und sein Verhältniß zum Alter des Menschengeschlechts'', Duisburg, 78 S. 2 Abb.</ref>

 

De fet, els ossos descoberts a Neandertal no eren els primers vestigis descoberts d'humans de Neandertal; [[Philippe-Charles Schmerling]] ja havia descobert un crani d'infant a [[Engis]] ([[Bèlgica]]) el 1830 i un crani d'adult havia estat trobat a [[Gibraltar]], al jaciment de Forbe's Quarry, el [[1848]]. Mentre que el primer era un crani d'exemplar jove en el qual els trets característics dels humans de Neandertal eren menys evidents, el segon hauria hagut de portar al reconeixement de l'existència d'una espècie humana fòssil. Possiblement encara era massa aviat, com ho demostren les dificultats a l'hora de reconèixer que els ossos recollits a Neandertal corresponien a un humà fòssil.

 

Al voltant de 600.000 anys enrere, ''[[Homo heidelbergensis]]'' o ''[[Homo rhodesiensis]]'', segons les diferents teories, va sortir d'Àfrica i va ocupar parts d'Europa i Àsia. Aquesta migració fou provocada per un període d'escalfament climàtic, conegut com a ''període [[interglacial Günz-Mindel]]''. Aquest període va suposar un escalfament de la Terra, recessió de les glaceres i un enduriment de la vida al continent africà. Aquesta època càlida fou seguida per una època glacial ([[Glaciació de Mindel]]), que va separar la població africana de les branques que havien emigrat cap a Europa.

 

Els primers trets característics de l'home de Neandertal i que el diferencien del seu predecessor, l'''[[Homo heidelbergensis]]'', apareixen a Europa fa uns 350.000 anys, com els exemplars trobats a l'[[Avenc dels Ossos]], al [[jaciment arqueològic d'Atapuerca]], que ja mostren la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars pronunciats. A partir de 130.000 anys enrere, el neandertal clàssic ja habitava a Europa i altres parts de Pròxim Orient i Àsia.

 

L'home de Neandertal es caracteritza per la seva gran capacitat cranial (1.300-1.600 cm³), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels humans moderns que viuen en climes freds. Les formes dels neandertals d'Europa occidental són més robustes i es coneixen com a ''neandertal'' ''clàssic''. Els neandertals d'altres llocs tendeixen a ser menys robustos. Estudis genètics demostren que tenien la pell pàl·lida, els ulls clars, i el pèl-roig era molt comú, característiques relacionades amb els climes freds. Aquestes característiques també es poden trobar en "l'humà actual", però això no significa, necessàriament, que hagin estat heretades de l'home de Neandertal, ja que ''Homo sapiens'' també les va incorporar durant la seva evolució.

 

[[Fitxer:Carte Neandertaliens classiques.svg|thumb|Mapa dels jaciments principals de neandertal clàssic]]

 

Els primers neandertals van viure en l'època [[Glaciació de Mindel|glacial Mindel]] durant més de 100.000 anys, i a causa d'aquest fet no s'han conservat gaires restes, i és difícil saber-ne quelcom sobre aquest període. Països on s'han trobat restes estan majoritàriament a Europa per sota del paral·lel 50, que era la línia on aproximadament s'acabava la glacera, incloent-hi el sud del [[Regne Unit]],<ref name="dargie2007p9">{{ref-llibre|títol=A History of Britain |nom=Richard |cognom=Dargie |any=2007 |pàgines=9 |oclc=124962416 |isbn=9780572033422 |editorial=Arcturus |lloc=Londres}}</ref>

[[Europa central]], els [[Balcans]],<ref>{{cite press release |title=Ancient tooth provides evidence of Neanderthal movement |publisher= Durham University |date= 11 febrer 2008 |url=http://www.dur.ac.uk/news/newsitem/?itemno=6163 |accessdate= }}</ref> [[Ucraïna]] i l'oest de [[Rússia]], i fora d'Europa a [[Zagros]] (Iran) i a [[llevant]] (Pròxim Orient).

Una altra espècie, tot i que és un tema molt debatut, és la de l'[[home de Flores]], que habità l'illa de [[Flores (Indonèsia)]] fa uns 94.000 anys fins, tan sols, 12.000 anys enrere. Això significa que hi havia quatre espècies conegudes d'''[[Homo]]'' cohabitant al mateix temps.

 

De l'alimentació sabem que els neandertals menjaven tant vegetals (fruites, plantes diverses…)<ref name=sidron/> com una gran varietat d'animals, i coneixien l'ús de plantes medicinals.<ref name=sidron/> De la seva dieta càrnia, en tenim un registre evident gràcies a les restes òssies. Aquestes han demostrat recentment que menjaven no sols grans animals com ara [[cavalls]], [[búfals]], els [[Cérvol|cérvols]] (i de manera extraordinària [[elefant]]s, [[rinoceront]]s, [[hipopòtam]]s i lleons) sinó també animals petits com ara [[conills]], [[ocells]] o [[tortugues]], fet que indica el més que probable ús de trampes de caça, una tecnologia complexa que fins fa poc es creia pròpia només de l'''[[Homo sapiens]]''.<ref name="Sàpiens">Maria COLL i Ruth BLASCO : "Neandertals a taula"; ''Sàpiens''; Sàpiens Publicacions; número 100; febrer 2011; ISSN 1695-2014; p. 28-35</ref> Com ells, també utilitzaven el foc per tal de coure aquests aliments. Els neandertals també menjaven [[peix]], [[foca]], [[dofí]] i [[marisc]], quan vivien en zones costaneres, com demostren les restes trobades a Gibraltar.<ref name="Smithsonian National Museum of History">{{format ref}} http://humanorigins.si.edu/evidence/human-fossils/species/homo-neanderthalensis</ref>

 

Molts dels exemplars de neandertal trobats presenten un gran nombre de traumatismes, especialment comuns a les [[costelles]], [[fèmur]], [[peroné]], [[columna vertebral]] i [[crani]]. En moltes ocasions, els traumatismes estan curats i presenten molt poca o cap infecció, suggerint que els lesionats eren cuidats i alimentats per altres membres de la tribu. Com és el cas d'un exemplar trobat a la cova de Shanidar, a l'[[Iraq]], amb la cama dreta esclafada, el turmell i el peu trencat, un fort cop al cap, que probablement el va deixar cec d'un ull i el braç dret tallat per sota del colze. Les ferides foren curades i seguí vivint amb la tribu. El gran nombre de fractures, trobades a les restes de neandertals, és comparable a les que pateix un professional del ''[[rodeo]]''. Aquest fet, i la mancança d'armes llancívoles o projectils, fan pensar que l'home de Neandertal feia servir el cos a cos per caçar grans mamífers. Cal destacar que els traumatismes són comuns tant en els mascles com en les femelles, és a dir, no hi havia divisió de tasques segons el sexe,<ref name="britarch"/> quelcom que els diferencia de l''<nowiki/>'[[homo Sapiens]]''.

 

Les restes arqueològiques pertanyents al [[paleolític mitjà]], i per tant neandertals, mostren uns estris diferents, una tecnologia més simple i menys diversa, als trobats al [[Paleolític Superior|paleolític superior]], pertanyents a l'''[[Homo Sapiens]]''. Això no obstant, els humans de Neandertal no eren inferiors als ''Homo Sapiens''. Els humans de Neandertal no eren simples versions primitives de l'humà actual. A la seva època, eren tan "moderns" com els [[homes de Cromanyó|humans de Cromanyó]] (''H. Sapiens''), ja que la seva tecnologia es basava en pedres treballades, destrals de cacera; a més, enterraven els morts col·locant-hi damunt un bloc de pedra treballada.<ref name=temp/>

 

Els neandertals foren els primers homínids a fabricar roba. Les agulles que feien servir eren fetes d'os o de pedra, tot i que molt rudimentàries, més un punxó que no pas les agulles d'os fetes per l'''[[Homo Sapiens]]''. Els neandertals feien servir rascadors per a netejar la pell, després hi feien forats amb el punxó, i finalment les “cosien” fent servir tires de pell.<ref name="Smithsonian National Museum of History"/>

 

* '''Model d'evolució multiregional:''' en el qual es planteja que des de l'aparició de l'humà anatòmicament modern, aquest tingué una trajectòria pròpia segons la geografia en la qual se situava, originant diferents espècies. Segons la teoria, llavors, en aquesta evolució en paral·lel de canvi gradual, les espècies simplement anirien substituint-se al llarg del temps mitjançant transformacions diverses. Actualment, aquesta teoria està pràcticament descartada i molt criticada pels investigadors per la seva falta de rigor i proves que en demostrin la certesa.<ref name=temp>Cadenes, N. 2009. Neandertals més a prop: Preguntes i (algunes) respostes. ''El Temps'', 1282 (Gener, 2009):13-29</ref>

 

*Una recerca científica publicada el febrer de 2012 en la revista científica ''Molecular Biology and Evolution'' suggerí que la majoria dels neandertals europeus moriren fa uns 50.000 anys i que posteriorment un petit grup recolonitzà Europa abans que els humans moderns apareguessin a Europa. Aquest estudi es va fer analitzant l'[[ADN]] dels neandertals del nord d'Espanya i comprovant que la variabilitat genètica d'aquests darrers neandertals era extremadament baixa.<ref>[http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-neandertales-estuvieron-al-filo-de-la-extincion-antes-de-la-llegada-de-los-humanos-modernos Notícies CSIC]</ref>

 

{{Referències}}

 

{{Projectes germans|Viquiespècies=Homo neanderthalensis}}

* Espècies d'homínids a The Talk.Origins Archive: [http://www.talkorigins.org/faqs/homs/species.html#neandertals Neandertals] {{en}}.