Diferència entre revisions de la pàgina «Voltor comú»

12 bytes afegits ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
(Robot normalitza infotaula d'ésser viu)
 
== Distribució ==
Viu a les [[serralada|serralades]] [[Àfrica|africanes]] del nord del [[Sàhara]], a la major part de la [[península Ibèrica]], a [[Sardenya]], [[Sicília]], [[Calàbria]], el sud-est d'[[Europa]] i des del [[Caucas]], [[Palestina]] i [[Anatòlia]] fins a l'[[Àsia Central]]. Als [[Països Catalans]], encara que escàs i en perill d'[[extinció]], encara n'hi ha algunes parelles als [[Pirineus]], [[Camarasa]] i als [[Ports de Beseit]], i és ocasional a les [[Illes Balears]]. Als [[Ports de Beseit]] i al [[Prepirineus|Prepirineu]], el [[Parc Zoològic de Barcelona]] té establerts sengles canyets on diposita animals morts pel fet que amb la desaparició de ramats i amb la mecanització del camp ha minvat el nombre de despulles i, conseqüentment, el nombre de voltors comuns. A l'[[estiu]], quan els ramats pugen a les muntanyes del [[Pirineu]], els voltors comuns es dispersen en aquella direcció.
 
== Hàbitat ==
Al matí, quan es formen els corrents tèrmics ascendents, salten des de les parets enmig d'un terrabastall impressionant i es van enlairant en amplis [[cercle]]s fins que ja no se'ls pot distingir. És un bon planador, de vol majestuós, que ha de romandre molta estona a l'aire per tal de descobrir l'[[aliment]]. Aquesta activitat la realitza en comunitat, per poder abastar més territori; aleshores, quan un individu localitza quelcom o percep moviment sospitós de [[còrvid]]s, inicia un vol de descens característic que avisa els altres. Després, davant de la despulla, mengen per torns, seguint un ordre [[jerarquia|jeràrquic]]. És en aquest moment que se'ls pot veure efectuant saltets a terra, on es mouen amb més dificultat que no pas volant.<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgines 32-33. ISBN 843150434X.</ref>
 
El voltor comú és una au planadora més que voladora, perquè tot just mou les ales a l'aire, romanent planat en les altes corrents durant les hores de més calor del dia.<ref Name = Nicolai> {{ref-llibre| autor = Nicolai, J. | títol = Rapinyaires | any = 1990 | llengua = espanyol | pàgines = 80 | lloc = León, Espanya | editorial = Edicions Everest | isbn = 84-241-2638-6}} </ref> Prefereix aixecar-se sobre corrents ascendents que es corresponen amb fenòmens aerològics com la convectivitatconvecció tèrmica, ascendència dinàmica o termodinàmica, la convergència de brises, la restitució, l'ona de muntanya o les falques d'aire fred de caràcter meteorològic que aixequen grans masses d'aire calent, passant hores volant entre altures de 1.800 a 3.500 metres sobre el nivell del mar, encara que en dies excepcionals puguin arribar als 6.000 metres sobre el nivell del mar i recorrent des de 50 quilòmetres a 300 quilòmetres depenent de la potencialitat convectiva del dia, a la recerca d'[[animal]]s morts (especialment grans [[mamífer]]s) per a alimentar-se. Quan planeja, sol manternirmantenir les ales una mica per sobre de l'horitzontalitat i els plans de sustentació una mica arquejats.
 
== Estat de conservació ==
2.798

modificacions