El nom ''pirita'' deriva del [[Grec anticpiritaantic|grec]] πυρίτης (''pyritēs'') que vol dir "de foc" o "en el foc",<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Dpuri%2Fths1 πυρίτης], Henry George Liddell, Robert Scott, ''A Greek-English Lexicon'', on Perseus</ref> i també de πύρ (''pyr'') que vol dir foc.<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Dpu%3Dr πύρ], Henry George Liddell, Robert Scott, ''A Greek-English Lexicon'', on Perseus</ref> A l'[[antiga Roma]], el nom s'aplicava a diferents minerals i roques que generaven [[Espurneig|espurnes]] a l'impactar contra l'[[acer]]; [[Plini el Vell]] va descriure un d'aquests minerals; molt probablement el que avui s'anomena pirita.<ref>James Dwight Dana, Edward Salisbury Dana, [https://books.google.com/books?id=lHS7AAAAIAAJ&pg=PA86 Descriptive Mineralogy, 6th Ed.], Wiley, New York (1911) p. 86.</ref> A l'època de [[Georgius Agricola]], cap al [[1550]], el terme havia esdevingut un terme genèric per a anomenar qualsevol mineral del grup de la pirita.<ref>[[Herbert Clark Hoover]] and [[Lou Henry Hoover]], translators of [[Georgius Agricola]], [De Re Metallica], The Mining Magazine, London (1912; Dover reprint, 1950); p. 112.</ref>
