Grec medieval: diferència entre les revisions

En els segles V i VI es va produir una progressiva hel·lenització de l'Imperi d'Orient, que va causar el definitiu desplaçament del [[llatí]] pel [[grec]] com a llengua de l'administració imperial. No obstant això, els habitants de l'[[Imperi bizantí]] no van deixar mai de considerar-se romans (ρωμαίκοι''romaikoi''), i van donar al seu estat el nom de ''(anatoliké) Romaiké Autokratoría'' (Ανατολική Ρωμαϊκή Αυτοκρατορία), subratllant així la seva condició d'hereus de l'[[Imperi Romà]] i la legitimitat de les seves reivindicacions territorials sobre Occident.

 

Durant l'època medieval, el principal centre cultural del món grec no va ser [[Atenes]], sinó [[Constantinoble]]. La capital de l'Imperi és el centre lingüístic tant del llenguatge literari com de les formes populars de la llengua oral. A la pràctica es va donar una situació de diglòssia entre la ''Koiné literària'', que presenta trets arcaics, equivalents als de l'aticisme hel·lenístic, i la ''Koiné popular'', evolució de la koiné grega. De la mateixa manera que els intel·lectuals d'Occident van utilitzar el llatí clàssic per a la seva obra literària, els bizantins van tendir a usar arcaismes amb elements de l'aticisme. [[Pau Silenciari]] va escriure durant el regnat de [[Justinià I|Justinià]] la seva ''Descripció de Santa Sofia'' (''Έκφρασιν του Ναού της Αγίας Σοφίας''), utilitzant els hexàmetres homèrics que van ser caracteritzats com "un idioma fosc i poètic". Els historiadors [[Procopi (historiador)|Procopi]] i Critobulus van imitar a [[Tucídides]], i fins i tot [[Anna Comnena]], al segle XII, té un estil marcadament aticisme.

 

* La vocal '''υ''' a la combinació '''υν''' es transforma en '''μ''' (εύνοστος> έμνοστος, χαύνος> χάμνος, ελαύνω> λάμνω).

* Les consonants nasals '''μ''' i '''ν''' deixen de pronunciar-se quan van seguides de consonants [[consonant fricativa | fricatives]] sordes (νύφη, άθος, πεθερός).

 

==Bibliografia ==