Caganer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
pais valencia valencia paisos catalans espanya |
valencia València |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Caganer al pessebre.jpg|thumb|Caganer amagat a un racó del pessebre]]
El '''caganer''' és una figura dels [[pessebre]]s de [[Catalunya]],
Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/caganer}}</ref>
Línia 7:
L'origen sembla que se situa en el pas del [[segle XVII]] al [[segle XVIII|XVIII]], en ple [[Barroc]], un moviment [[cultura]]l i [[art]]ístic que es caracteritzava per un [[realisme]] exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen als pessebres catalans a finals del [[segle XVII]], encara que no es van fer populars del tot fins al [[segle XIX|XIX]]. Ara, de bon principi la figura del ''caganer'' no era exclusiva del pessebre.<ref name="ICUB"/>
En l'àmbit catalanoparlant es troba a Catalunya,
Origen del caganer: Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l'arribar: “Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria.
|