Nacions celtes: diferència entre les revisions

La cultura Canegrate (segle XIII aC) pot representar la primera onada migratòria de la població [[protocelta]].<ref>[[Venceslas Kruta]]: ''La grande storia dei celti. La nascita, l'affermazione e la decadenza'', Newton & Compton, 2003, ISBN 88-8289-851-2, ISBN 978-88-8289-851-9</ref> de la part nord-oest dels Alps que, a través dels [[ports alpins]], ja havia penetrat i es va instal·lar a la vall del [[riu Po|Po]] occidental entre [[llac Maggiore]] i [[llac Como]] ([[cultura Scamozzina]]). Per això s'ha proposat que una presència proto-celta més antiga es remunta al començament de l'[[Edat de Bronze]] mitjana (XVI-XV aC), Quan Itàlia nord-occidental sembla estretament lligada a la producció d'artefactes de bronze, incloent els ornaments, als grups occidentals de la [[Cultura dels túmuls]] ([[Europa central]], 1600 aC - 1200 aC).<ref>"The Golasecca civilization is therefore the expression of the oldest [[Celts]] of Italy and included several groups that had the name of Insubres, Laevi, Lepontii, Oromobii (o Orumbovii)". (Raffaele C. De Marinis)</ref> Material cultural La Tène apareix a una gran àrea de la península italiana,<ref>{{ref-web|url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/mefr_0223-5102_1996_num_108_2_1954|títol=Manufatti in ferro di tipo La Tène in area italiana : le potenzialità non sfruttate}}</ref> l'exemple més al sud del qual és el nucli celta de [[Canosa di Puglia]].<ref>{{ref-llibre|cognom1=Piggott|nom1=Stuart|títol=Early Celtic Art From Its Origins to its Aftermath|data= 6 maig 2008|editorial=Transaction Publishers|isbn=978-0-202-36186-4|pàgina=3}}</ref>

Itàlia és la llar del [[lepòntic]], la llengua cèltica més antiga testificada (des del segle VI aC).<ref name=Schumacher>{{ref-llibre|cognom1=Schumacher|nom1=Stefan|cognom2=Schulze-Thulin|nom2=Britta|cognom3=aan de Wiel|nom3=Caroline|títol=Die keltischen Primärverben. Ein vergleichendes, etymologisches und morphologisches Lexikon|any=2004|editorial=Institut für Sprachen und Kulturen der Universität Innsbruck|lloc=Innsbruck|isbn=3-85124-692-6|pàgines=84–87|llengua=alemany}}</ref> Antigament parlat a [[Suïssa]] i al centre-nord d'[[Itàlia]], des dels [[Alps]] a [[Úmbria]].<ref>{{ref-llibre|cognom1=Percivaldi|nom1=Elena|títol=I Celti: una civiltà europea|data=2003|editorial=Giunti Editore|pàgina=82}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Kruta|nom=Venceslas|enllaçautor=Venceslas Kruta |títol=The Celts|any=1991|editorial=Thames and Hudson|pàgines=55}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Stifter|nom=David|títol=Old Celtic Languages|any=2008|pàgines=12|url=http://www.univie.ac.at/indogermanistik/download/Stifter/oldcelt2008_1_general.pdf}}</ref><ref>MORANDI 2004, pp. 702-703, n. 277</ref> Segons el ''Recueil des Inscriptions Gauloises'' s'han trobat més de 760 inscripcions gal·les al llarg de l'actual [[França]] (amb la notable excepció d'[[Aquitània]]) i a [[Itàlia]],<ref>Peter Schrijver, "Gaulish", in ''Encyclopedia of the Languages of Europe'', ed. Glanville Price (Oxford: Blackwell, 1998), 192.</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1=Landolfi|nom1=Maurizio|títol=Adriatico tra 4. e 3. sec. a.C.|data=2000|editorial=L'ERMA di BRETSCHNEIDER|pàgina=43}}</ref> la qual cosa demostra la importància de l'herència celta a la península.