|
Després de publicar "To the Top of the Continent", on es relatava la proesa, incloses fotografies del cim, diversos exploradors asseguraven conèixer on havien estat preses. Això els va dur l'any [[1910]] a organitzar una expedició per tal de desmentir la versió del doctor. Seguint la ruta descrita per ell, van arribar al punt en qüestió i van fer les mateixes fotografies que va publicar Cook. Encara eren a prop de 30 km del cim.
Alhora, un grup de muntayistesmuntanyistes que iniciarenenceten l'ascensió pel sud tornaren assegurant haver-hi arribat, van dir que com a prova havien deixat una senyerabandera lligada a un pal d'unsde prop de 4 metres.
L'any [[1912]] Brown i Parker, que ja van formar equip en l'expedició en contra del doctor, ho van tornar a provar-ho, amb l'ajut d'un tercer home: Merle LeVoy. Després d'una dura ascensiópujada, i donadesateses les adverses condicions climatològiques, van prendre la decisió de tornar al camp de base quan gairebé havien fet el cim. Entre els diversos entrebancs amb què es van trobar-se, cal destacar que en començar a baixar van poder experimentar l'esgarrifosa sensació de viure un dels més grans [[terratrèmol]]s coneguts de la història moderna: el que va acompanyar l'erupció volcància de [[Katmai]].
Posteriorment el missioner [[Hudson Stuck]] ho va intentar també.
Ell, Walter Harper i Robert Tatum van prendre la mateixa ruta (nord) que van seguir Brown i Parker. Després de força setmanes d'ascensió van partir cap al cim. Després de passar pel punt on es van quedar Brown i Parker, van aconseguirarribar s coronar-lo. No hi van trobar cap màstilpal de fusta. En canvi es varen adonar-se que la muntanya tenia un segon cim menor situat més cap al sud. Després d'examinar-lo amb uns prismàtics s'adonarem que, efectivament, hi havia un pal clavat a la neu.
La muntanya és escalada regularment avui en dia, amb un 50% d'expedicions exitosesreeixides, tot iencara que té els seus riscos: 100 morts fins a l'any 2003.<ref>Glickman, Joe, [http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0DE5DC1439F937A1575BC0A9659C8B63&sec=travel&pagewanted=2 Els homes contra "el gran"], [[New York Times]], [[24 d'agost]] de [[2003]]</ref>
La majoriamajor part dels escaladors fan servir la ruta Buttress, seguida per primer cop l'any 1951 per Bradford Washburn després d'una extensiva anàlisi aèria de la muntanya. Les ascensions habitualment triguen entre 2 i 3 setmanes.
=== Cronologia ===
| 