Ducat de Bretanya: diferència entre les revisions

Durant aquest període els bretons organitzaren una mena de ducat semi-independent, sota supervisió dels monarques [[Dinastia Merovíngia|monarques merovingis]]. [[Sant Gweltaz]] (493-570) va compondre ''De excidio Britanniae'' (La ruïna de Bretanya), on explica les causes de l'emigració massiva dels celtes i parla de les primeres organitzacions britàniques a l'Armòrica. [[Domnonea]] fou governada d'antuvi per un tal Riwal, oncle de [[Sant [[Tudal]]. Quan els seus successors, poc se sap que sigui realitat i no pas ficció, com el seu descendent Judaël i la seva esposa Prizel, que tingueren tres fills: Judicaël, Josse i Winok, que es repartiren el regne.

[[Judicaël]] fou proclamat rei, però es retirà a un monestir aviat i fou substituït pel seu germanastre Haëloc, molt sanguinari. Però Judicaël tornà del monestir i el destituí; aleshores combinà la pietat amb les lluites carnisseres contra els francs, cosa que provocà una ambaixada d'Eloi, conseller del rei [[Dagobert]], que negocià el [[tractat de Clichy]]. Finalment, va morir el 652 i no se sap qui el succeí.

Cap al 500 foren atacats per [[Clodoveu I]], però en llurs incursions de respostes atacarien [[Orleans]] i [[Berry]]. [[Alain I]] Judual fou nomenat cabdill dels bretons del 540 al 594, però aquests es dividien en diversos comtats independents, i un d'ells, Kanao de Gwened, el 559 va acollir Crhamme, fill de [[Clotari I|Clotari]]. Aquest es va enfrontar al seu pare a [[Sant-Maloù|Saint-Malo]], però fou vençut i Clotari, en represàlia, va ocupar tot el comtat de Gwened. Tanmateix, el 577 el comte [[Waroc'h]] (577-593) de Broërec ([[Ar Mor-Bihan]]) va recuperar Gwened, expulsà els francs de [[Khilperic I de Nèustria|Khilperic I]] fins a [[Rennes|Roazhon]] i el 579 es proclamaria rei, tot i que oferí una aliança als francs amb pagament d'un tribut. Però el 590 els francs recuperaren [[Gwened]].

Es creu que del 594 al 612 hi governaria [[Hoel III]], que va coincidir l'any 600 amb el nomenament de l'irlandès Similià com a bisbe de [[Naoned]], alhora que [[Gradlon]] es proclamava rei de [[Cornualla]] (Kernev). Del 612 al 632 fou nomenat duc [[Salaun II]], qui a la seva mort fou enterrat a la ciutat de Roazhon. Els seus successors, Judhael (del 632 al 638) i Alan II (del 638 fins a potser el 690) es van veure eclipsats per la formació del gairebé mític Regne de [[Domnònia]], que ocupava l'actual [[Bretanya]], [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] i [[Devon]], i era relacionat amb totes les llegendes del [[cicle artúric]] (encara que sembla que Artur era anterior i potser era gal·lès). També alguns afirmen que la capital del regne, ''Condate'' (Roazhon), també era la capital d'[[Artur]].

A la mort d'Alan II, el ducat es dividí en nombrosos comtats independents, que a poc a poc anirien enfrontant-se entre ells i caurien sota la sobirania merovíngia, encara que d'antuvi els [[francs]] s'acontentaren només amb un vassallatge nominal. Alguns dels caps importants foren [[Cunobert]] (fl. 680), [[Bude II]] (fl. 700), Theodoric[[Teodoric II]] (fl. 720), Ròmul (fl. 740), [[Daniel Redeye]] (fl. 760), [[Arecstan]] (fl. 780) i [[Morvan]] (mort el 795),

El 786 l'emperador franc [[Carlemany]] va establir una [[Marca de Bretanya]] als voltants de l'Armòrica (a l'actual Alta Bretanya, zona gallòfonagal·lòfona), amb la qual assoliren autonomia dins el [[regne franc]], però ja el 799 se sublevarien per a independitzar-se dels francs i fundarien l'efímer [[Regne de Bretanya]].