Piano preparat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 61:
En 1937, Cage va afirmar que hi hauria desacord entre la consonància i la dissonància i aviat, entre el soroll i la música. Conclou que el compositor ha d’experimentar sons sempre. Va ser reconegut i recolzat per els avantguardistes.
=== '''Altres compositors de piano preparat.''' ===
'''Els compositors del segle XX''' han intentat experimentar l’alteració de les cordes del piano, abans i després de John Cage. Això ha provocat comparacions entre el resultat del so del piano preparat i el d’una orquestra de cambra, conjunts de percussió i el gamelan. Desde 1960 the piano preparat ha crescut en popularitat internacional i en 1980 ja s’havien escrit més de tres-cents peces.
Linha 77 ⟶ 76:
Diversos músics de jazz, com per exemple el pianista americà '''Cecil Taylor''' va col·locar objectes de metall en els martells.
'''[[Marco Mezquida]]''', (Menorca, 1987), és un pianista i compositor menorquí convençut que l’arpa del piano és un instrument potencialment molt ric per poder ampliar el registre sonor i produïr una vibració, la qual fa que, en casos, soni distorsionat o en clavecí, etc. Els objectes que col·loca són objectes que sonin, que no facin malbé les cordes, que no pesin gaire o que es puguin posar i treure ràpidament, per exemple: papers, panderetes, caixes xineses, fustes vàries, algunes claus...
'''Referències'''
| |||