Universitat Autònoma de Barcelona: diferència entre les revisions

El [[6 de juny]] de [[1968]] es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques.<ref>{{Ref-web|url=http://www.uab.cat/iDocument/328/51/Decret_llei_5_1968.pdf|títol=Decret Llei 5/1968, de 6 de juny sobre mesures urgents de reestructuració universitària|consulta=|llengua=|editor=|data = }} </ref> El mateix juliol de 1968 el Dr. [[Vicent Villar Palasí]] és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que l'agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L'activitat docent de la UAB s'inicia l'octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s'instal·la al [[Monestir de Sant Cugat del Vallès]], i la Facultat de Medicina, que s'estableix a l'[[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau]], el qual recupera la condició d'hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB. El curs següent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciències, a l'Hospital de Sant Pau, i de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l'[[Escola d'Idiomes de Barcelona]] (actualment l'EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l'any 1971, l'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets l'any 1972 i l'Escola Universitària de Mestres ''Sant Cugat'' l'any 1973.<gallery mode="packed">

Fitxer:Monestir de Sant Cugat - Vista general.JPG|[[MontestirMonestir de Sant Cugat del Vallès]]

Des dels inicis, la UAB va intentar posar els fonaments d'un model d'universitat respectuós amb els principis bàsics d'[[autonomia]], [[participació]] i [[compromís social]]. Aquest model va topar, però, amb l'autoritarisme del règim dictatorial de l'època, que el 1973 va suspendre els Estatuts, va fer cessar del càrrec de rector el Dr. Villar Palasí i va nomenar rectors, successivament, el Dr. [[Vicent Gandia Gomar]] i el Dr. [[Josep Cabré Piera]]. Tanmateix, les conviccions amb què la UAB havia iniciat els seus primers passos expliquen la redacció del [[Manifest de Bellaterra]] l'any 1975, el primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. [[Josep Laporte]] és nomenat rector a proposta del Claustre de la UAB. El 1979 s'aproven els segons estatuts de la universitat.

Des del punt de vista acadèmic, els mandats del rector [[Lluís Ferrer Caubet]] vénen marcats per l'adaptació a la [[Llei Orgànica d'Universitats|Llei orgànica d'universitats]],<ref>(LOU, 2001)</ref> d'una banda, i pel [[procés de Bolonya]], de l'altra. L'adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els estatuts actuals de la UAB.<ref>{{Ref-web|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=321873&language=ca_ES&action=fitxa|títol=Decret 237/2003, del 8 d'octubre, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona|consulta=|llengua=|editor=|data = }} </ref> Pel que fa al procés d'adaptació cap a l'[[Espai Europeu d'Ensenyament Superior|espai europeu d'educació superior]], la UAB aposta pel procés de convergència des de l'inici com a oportunitat per a la internacionalització de la UAB, i va fomentar la mobilitat dels estudiants. Va intentar impulsar la internacionalització inaugurant un ''International Welcome Point'' el gener de 2007.

El ''Campus de Sabadell'', que està situat a 10 minuts del centre de la ciutat, és una de les seus de &nbsp;l'[http://www.uab.cat/enginyeria/ Escola &nbsp;d'Enginyeria] &nbsp;i de &nbsp;la [http://www.uab.cat/economia-empresa/ Facultat d'Economia i Empresa]. Es va inaugurar el [[1993]] &nbsp;amb la necessitat &nbsp;de reforçar la presència estratègica de la Universitat Autònoma de Barcelona a la ciutat de [[Sabadell]], però és el [[juliol]] de [[2006]] quan l'Equip de Govern de la Universitat aprova la consolidació d'un campus orientat a la [[tecnologia]], l'[[empresa]] i el món laboral, potenciant l'ampliació de l'oferta acadèmica i la participació de grups de recerca

* 1980-1985: [[Antoni Serra Ramoneda]]<ref>{{Ref-web|url=www.aqu.cat/doc/doc_10014599_1.pdf|títol=Antoni Serra Ramoneda|consulta=|llengua=|editor=|data = }} </ref>

* [[PepJosep Puig i Boix]], enginyer industrial i militant ecologista.

* [[Alba (sincrotró)|Sincrotró ALBA]] ubicat al [[Barcelona Synchrotron Park]] conegut localment com a Parc de l'Alba.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Departament de Territori i Sostenibilitat|article=ACORD GOV/132/2015, de 4 d'agost, pel qual es ratifica l'acord de modificació dels Estatuts del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i se n'aprova el text íntegre.|publicació=DOGC|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=700101&language=ca_ES|exemplar=6929|data=06-08-2015|pàgines = }} </ref>

El Servei de Biblioteques de la UAB<ref>{{Ref-web|url=http://www.uab.cat/biblioteques|títol=Biblioteques - Biblioteques UAB|consulta=2017-05-15|nom=Universitat Autonoma de|cognom=Barcelona|llengua=ca}}</ref> &nbsp;proporciona recursos informatius i serveis de màxima qualitat d’acord amb els objectius d’excel·lència de la &nbsp;'''UAB''' &nbsp;en l’educació, la recerca, la innovació i la transferència de coneixement. Consta de sis biblioteques al campus de Bellaterra, una al campus de Sabadell i quatre a les unitats docents en conveni amb els hospitals. És membre del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya ([[CSUC]]) i de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas ([[REBIUN]]).

El DDD, &nbsp;[[Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona]],<ref>{{Ref-web|url=http://ddd.uab.cat/|títol=Dipòsit Digital de Documents de la UAB|consulta=2017-05-15|llengua=ca}}</ref> &nbsp;és l’eina a partir de la qual es recopila, gestiona, difon i preserva la producció científica, docent i institucional de la universitat alhora que recull documents digitals que formen part de les col·leccions de les biblioteques de la UAB o que les completen.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona neix el 1979. Com a [[editorial]] universitària, la seva activitat està centrada en el suport a la docència mitjançant la publicació de materials didàctics dirigits a les titulacions impartides a la mateixa universitat, en la contribució a la difusió de l'activitat científicotècnica, a través de la publicació de llibres, revistes científiques i tesis doctorals, així com en la promoció dels vincles i les transferències del coneixement entre la universitat i la societat, a través de la publicació de diverses obres de caràcter cultural. Les principals línies de treball del Servei de Publicacions estan centrades a promoure la publicació de llibres en format electrònic i en impulsar el llançament de noves col·leccions de caràcter divulgatiu.<ref>{{Ref-web|url=http://publicacions.uab.cat/principal/principal.asp|títol=Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona|consulta=2017-08-03|llengua=|editor=Universitat Autònoma de Barcelona|data = }} </ref>

El [[Parc de Recerca UAB]] (PRUAB) és una fundació sense ànim de lucre creada el 2007 per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el [[Consejo Superior de Investigaciones Científicas]] (CSIC) i l’[[Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària]] (IRTA). La seva missió és impulsar i millorar les activitats de transferència de tecnologia i coneixements dels seus membres, promoure l'activitat emprenedora mitjançant la creació de noves empreses basades en la recerca i, en general, facilitar la interacció entre la recerca, el món empresarial i la societat. Dona servei als departaments i grups de recerca de la UAB, així com als centres i instituts ubicats al campus de Bellaterra. Tots ells porten a terme la seva activitat al voltant de sis eixos temàtics bàsics: [[Biotecnologia]] i [[Biomedicinabiomedicina]]; [[Tecnologiestecnologies de l’Alimentaciól’alimentació]] i [[Sanitatsanitat Animalanimal]]; [[Ciènciaciència de Materialsmaterials]] i [[Energiaenergia]] ([[nanotecnologia]] i [[microelectrònica]]), [[Tecnologiestecnologies de la Informacióinformació]] i la Comunicaciócomunicació; [[Ciènciesciències Socialssocials]] i [[Humanitatshumanitats]]; i [[Medimedi ambient]] i [[Canvicanvi Climàticclimàtic]]. Pretén ser una eina eficaç de transferència de coneixements i de tecnologia, capaç de comunicar-se i respondre a les necessitats del personal investigador, dels emprenedors i de les empreses.

* El '''Consell de Govern''': és l'òrgan suprem de govern col·legiat de la Universitat i, com a tal, estableix les seves línies estratègiques i programàtiques, així com les directrius, normatives i procediments per a la seva aplicació, en els àmbits de l'organització dels ensenyaments, recerca, recursos humans i econòmics i elaboració de pressupostos. Exerceix, així mateix, les funcions que li atribueix la legislació estatal i autonòmica i els Estatuts de la Universitat i assisteix, a més, el rector en l’exercici de les seves funcions. Els acords del Consell de Govern esgoten la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Està format pel rector, el secretari general, el gerent, quinze membres de la comunitat universitària designats pel rector i quinze membres elegits pels degans, directors d'escola, directors de departament i d'institut universitari de recerca entre els degans.<ref>{{Ref-web|url=http://www.uab.cat/doc/Reglament_Consell_Govern|títol=Reglament Consell de Govern|consulta=|llengua=|editor=|data= }} </ref>

greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona|consulta=|llengua=|editor=|data = }} </ref>