Poema simfònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m he millorat els arguments Etiquetes: Substitució editor visual |
m millorat |
||
Línia 1:
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:43, 15 feb 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Un poema simfònic és una composició orquestral d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions. A diferència de les simfonies o concerts (que tenen estructura de forma sonata), el poema simfònic és d'estructura lliure o segueix l'estructura del text literari en què s'ha inspirat. Generalment consta d'un sol moviment i està escrit per a orquestra.
Compositors destacats
Hector Berlioz: precursor del gènere amb la Simfonia Fantàstica (tot i anomenar-se Simfonia Fantàstica, no té estructura de Simfonia, és un poema simfònic) i Harold en Italie
Claude Debussy amb el El mar.
César Franck
Franz Liszt
Camille Saint-Saëns
Jean Sibelius: Kullervo.
Richard Strauss: Així parlà Zaratustra (1896), Una vida d'heroi, Don Juan (1889), Les aventures de Till Eulenspiegel (1895).
Ígor Stravinski
Bedřich Smetana: Má vlast ("La meva pàtria").
| |||