Farinelli (castrat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 19657775 de 212.95.213.194 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
|||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:CarloBroschi.JPG|thumb|Farinelli, de [[Corrado Guiaquinto]]]]
'''Carlo Broschi''',
== Biografia ==
Farinelli, seguint la tradició familiar (era nebot de [[Giovanni Batista Farinelli]]), va ser enviat a un conservatori en el qual exercitava la seva veu i prenia lliçons de composició i d'improvisació, d'aquí que Farinelli personalitzés les peces que li donaven compostes.
Sota la instrucció de [[Nicola Porpora]], Farinelli va adquirir una gran bellesa a la veu i es va fer famós al sud d'Itàlia. El [[1722]] va realitzar la seva primera aparició a [[Roma]], amb l'òpera ''[[Eumene]]'', composta pel seu mestre; Farinelli va despertar un gran entusiasme amb aquella obra. A les òperes, regularment tenia papers de dones, com per exemple el paper d'Adelaida a l'obra ''[[Adelaide (òpera)|Adelaide]]'' de [[Nicola Porpora]]. [[Fitxer:AmigoniFarinelli02.JPG|thumb|left|Farinelli amb la Creu de Calatrava, de [[Jacopo Amigoni]]]]
El [[1724]] va anar a [[Viena]] i a [[Venècia]]. El [[1726]] va cantar a [[Milà]] i el [[1727]] va cantar a [[Bolonya]], on va conèixer [[Antonio Maria Bernacchi|Bernacchi]], qui el va ajudar molt durant la seva instrucció a recórrer quasi totes les ciutats d'[[Itàlia]] amb molta fama i èxit.
El [[1734]] va anar a [[Londres]] per donar suport a l'òpera ''[[Arianna in Nasso]]'', de [[Nicola Porpora]], que competia amb [[Händel]]. Tot i l'ajut de Farinelli, Porpora no va tenir èxit. A [[Anglaterra]] també va triomfar, començant amb l'obra ''Artaserse'',<ref>{{ref-llibre|cognom=Gordon|nom=David|títol=Musical visitors to Britain|pàgines=p. 54|lloc=Londres|editorial=Routledge|any=2005|isbn=0713040521|coautors=Gordon, Peter|llengua=anglès|edició=1a ed.}}</ref> i s'hi va quedar durant 3 anys. Tot seguit va partir cap a [[França]] per cantar davant del rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]].
L'any [[1737]] va viatjar a [[Espanya]] per ajudar el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] a superar la depressió que patia. Tot i que Farinelli només tenia pensat quedar-s'hi uns mesos, finalment s'hi va quedar 25 anys. Durant tots aquests anys, el cantant havia de cantar les mateixes cançons al rei (es tracta d'una de les primeres notícies de [[musicoteràpia]]). Durant la seva estada a Espanya va adquirir reputació d'empresari i fins i tot va prendre part en alguns assumptes públics.
Poc després que el rei [[Ferran VI d'Espanya|Ferran VI]] fos coronat, Farinelli va ser nomenat director dels teatres de [[Madrid]] i d'[[Palau d'Aranjuez|Aranjuez]]. El 1750 se li va donar el rang de cavaller i va ser condecorat amb la [[Creu de Calatrava]].
[[Fitxer:Farinelli+Metastasio.png|thumb|250px|Farinelli amb [[Metastasio]], de [[Jacopo Amigoni]]]]
Quan [[Carles III d'Espanya|Carles III]] el va succeir, a causa de les diferències polítiques, Farinelli es va retirar a [[Bolonya]] amb tota la fortuna que havia obtingut, i allí va passar els seus últims dies amb [[Pietro Metastasio]], que va morir pocs mesos després que ell, el 15 de juliol de 1782.
Farinelli no només va cantar, sinó que també va tocar [[instrument de teclat|instruments de teclat]] i la [[viola d'amore]]. I també va donar classes de cant, tenint entre els seus alumnes al compositor [[Francesco Sinico]].<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 56, pàg. 1051'' (ISBN 84 239-4556-1)</ref> A més a més, ocasionalment també va compondre: va escriure el text i la música d'un "adéu" a Londres, una ària per a Ferran VI i algunes sonates per a [[orgue]].
| |||