Diferència entre revisions de la pàgina «Antonio Isasi-Isasmendi»

cap resum d'edició
{{infotaula de persona}}
'''Antonio Isasi-Isasmendi''' ([[Madrid]], [[22 de març]] de [[1927]] - [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], [[28 de setembre]] de [[2017]]) fou un director de cinema, guionista i productor espanyol. El seu cognom era en realitat "de Ysasi-Ysasmendi", però el va modificar per raons artístiques.
 
Membre de diversos jurats internacionals, va presidir els de Berlín, Sant Sebastià i Màlaga. Entre els premis rebuts en mèrit al seu treball, figuren cinc com a Millor Director de l'Any, tres com a Millor Pel·lícula, quatre del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, cinc Sant Jordi de la Crítica de Barcelona i tres Ciutat de Barcelona. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya li va concedir en la seva XIV edició el Goya d'Honor per la seva destacada aportació al cinema. És posseïdor de l'Encomienda d'Isabel La Catòlica i està distingit, així mateix, com Oficial de l'Orde del Mèrit Civil. Se li ha atorgat la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts corresponent a l'any 2007.
 
La seva filla, l'actriu María Isasi, nascuda en 1975, és fruit de la seva relació amb la també actriu [[Marisa Paredes]].
== Biografia ==
 
Fill d’actriu, el primer contacte que va tenir Antonio Isasi-Isasmendi amb el cinema va ser als 14 anys aproximadament quan va haver de doblar la veu d’un personatge secundari a la pel·lícula ''Little Lord Fauntleroy'' de John Cromwell (1936). Després d’aquesta experiència va estar dos anys treballant com a meritori per al muntador Ramon Biadiu. Amb setze anys va començar a treballar com a segon ajudant de muntatge a la pel·lícula ''Altar Mayor'' de Gonzalo Delgrás (1944). El mateix any va passar a ser primer ajudant de muntatge a ''El clavo'' de Rafael Gil (1944). Tot i aquest progrés, un error a la feina va suposar el seu acomiadament.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Batlle Caminal|nom=Jordi|títol=Antonio Isasi-Isasmendi: El cineasta de l'acció|url=|edició=Primera|llengua=Català; castellà|data=2005|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=17-18|isbn=8498090016}}</ref>
Va començar a treballar en el món del cinema com muntador, guionista, productor i director. Amb la seva pròpia productora realitza diverses pel·lícules de difusió internacional entre les quals destaquen ''Scaramouche'', coproduïda per França i Itàlia; ''Istanbul 65'', per França, Alemanya i Itàlia; ''They came to rob Las Vegas'', amb EUA i ''The summertime killer'', amb França i Itàlia.
 
Sense feina, va anar a buscar-ne a les oficines d’[[Ignasi F. Iquino]] i allà el van agafar com a ajudant de muntatge. Al cap de poc temps, però, ja era muntador en cap de l’empresa. A partir d’aquest moment va començar a escriure alguns guions, un d’ells amb [[Julio Coll]], ''Apartado de correos 1001'' de Juli Salvador (1950). Amb els diners que ja havia estalviat va decidir comprar-se una càmera i va començar a rodar documentals. Aquesta etapa incial com a director es va culminar al rebre el premi Ciutat de Barcelona pel documental ''Barcelona és bona...''. Després del premi, les ofertes per a fer pel·lícules es van anar encadenant una darrera de l’altra.<ref name=":0" />
''El gos'' va ser altra de les coproduccions internacionals destacades en la seva carrera, obra basada en la novel·la homònima d'[[Alberto Vázquez-Figueroa]]. Films que, en la seva majoria, són distribuïts en el món per [[Warner Bros]], [[Columbia Pictures]] o Embassy, entre d'altres.
 
Va començar a treballar en el món del cinema com muntador, guionista, productor i director. Amb la seva pròpia productora realitza diverses pel·lícules de difusió internacional entre les quals destaquen ''Scaramouche'', coproduïda per França i Itàlia; ''IstanbulEstambul 65'', per França, Alemanya i Itàlia; ''They came to rob Las Vegas, 500 millones'', amb EUA i ''TheUn summertimeverano killerpara matar'', amb França i Itàlia. ''El gos'' va ser altra de les coproduccions internacionals destacades en la seva carrera, obra basada en la novel·la homònima d'Alberto Vázquez-Figueroa.
D'aquesta manera va aconseguir fer un cinema internacional des d'Espanya, estrenant algunes de les seves pel·lícules amb seixanta còpies en els cinemes de [[Nova York]] i traduint alguns dels seus títols a 13 idiomes distints per a la seva difusió mundial.
 
Els seus films van ser distribuïts en el món per [[Warner Bros]], [[Columbia Pictures]] o Embassy, entre d'altres. D'aquesta manera va aconseguir fer un cinema internacional des d'Espanya, estrenant algunes de les seves pel·lícules amb seixanta còpies en els cinemes de [[Nova York]] i traduint alguns dels seus títols a 13 idiomes distints per a la seva difusió mundial.
En 1988 dirigeix ''L'aire d'un crim'', basada en la novel·la Premi Nacional de Literatura de l'escriptor Juan Benito i candidata al Goya al millor guió adaptat en la 3a edició dels Premis Goya. Sota les seues ordres treballen actors de la talla de Lee J. Cobb, Elke Sommer, [[Karl Malden]], [[Raf Vallone]], [[Jack Palance]], Olivia Hussey, Jason Miller, Lea Massari, Gérard Barray, Horst Buchholz, [[Klaus Kinski]], [[Fernando Rey]] o [[Francisco Rabal]], entre d'altres.
 
En 1988 dirigeix la seva última pel·lícula, ''L'El aire d'de un crimcrimen'', basada en la novel·la Premi Nacional de Literatura de l'escriptor Juan Benito i candidata al Goya al millor guió adaptat en la 3a edició dels Premis Goya. Sota les seues ordres treballen actors de la talla de Lee J. Cobb, Elke Sommer, [[Karl Malden]], [[Raf Vallone]], [[Jack Palance]], Olivia Hussey, Jason Miller, Lea Massari, Gérard Barray, Horst Buchholz, [[Klaus Kinski]], [[Fernando Rey]] o [[Francisco Rabal]], entre d'altres.
Membre de diversos jurats internacionals, va presidir els de Berlín, Sant Sebastià i Màlaga. Entre els premis rebuts en mèrit al seu treball, figuren cinc com a Millor Director de l'Any, tres com a Millor Pel·lícula, quatre del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics, cinc Sant Jordi de la Crítica de Barcelona i tres Ciutat de Barcelona. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya li va concedir en la seva XIV edició el Goya d'Honor per la seva destacada aportació al cinema. És posseïdor de l'Encomienda d'Isabel La Catòlica i està distingit, així mateix, com Oficial de l'Orde del Mèrit Civil. Se li ha atorgat la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts corresponent a l'any 2007.
 
== Filmografia ==
Usuari anònim