* Gaèlic escocès: en alguns dialectes, les parades en síl·labes accentuades són expressades després de les nasals, p. Ex. [kʰaht] "un gat", [əŋ ɡaht] "el gat".
Els efectes de Sandhi com aquests (o altres processos fonològics) solen ser l'origen històric de la mutació morfosintàctica. Per exemple, la mutació fricativa anglesa descrita a continuació s'origina en una alternança al·lòfona de l'anglès antic, on una fricativa sonora es va produirprodueix entre vocals (o altres consonants sonores), i una paraulasorda sensees veuprodueix apareguéal inicialmentprincipi o finalmental final, i també quan estavaés aladjacent costata deles consonants sense veusordes. Els antics infinitius anglesos anglesos acabaven en - (i)an i els substantius plurals (d'una classe de declinació molt comuna) acabaven en -as. Així, ''hūs'' 'la casa' tenia [s], mentre que hūsas 'les cases' i hūsian 'a la casa' tenien [z]. Després que la majoria de les terminacions es perdessin en anglès, i que el contrast entre les fricatives amb veusonores i les sense veusordes fonemizadas va desaparèixer (en gran part a causa de l'afluència de préstecs francesos), l'alternança es va morfologitzar.
