Mutació consonàntica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 104:
|}
L'escocès segueix els mateixos principis per indicar la lenició.
Les llengües britòniques tenen les següents mutacions:
* la lenició, també coneguda com afebliment ja que és en l'idioma gaèlic un debilitament general de l'articulació, però els efectes produïts són diferents: transforma les oclusives sordes en sonores, d'una banda, les oclusives sonores i ''m'' en fricatives sonores; en gal·lès les líquides també es muten; en còrnic tardà i en molts de dialectes bretons, també s'hi observa una neolenició de constitució més tardana, que transforma les fricatives sordes en sonores, però no sempre en els mateixos contexts.
* la provecció, també anomenada enduriment o enfortiment, converteix les oclusives sonores en sordes; és específica del bretó i el còrnic a l'inicial, però totes les llengües britòniques la coneixen com a alternança morfològica interna.
* l'espirantització, és el pas de l'oclusiva sorda a la fricativa (sorda al principi, però pot arribar a ser sonora per neolenició).
* la nasalització, és el pas de l'oclusiva a la nasal; és especialment productiu en gal·lès, i n'hi ha traces en bretó i còrnic.
[[Categoria:Lingüística]]
[[Categoria:Fonètica]]
| |||