Mutació consonàntica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 204:
* т /t/ → ч /tɕ/, д /d/ → ж /ʐ/
* з /z/ → ж /ʐ/, с /s/ → ш /ʂ/, ц /ts/ → ч /tɕ/
* ск /sk/ → щ /ɕː/: плеск → плещет "esquitxades" / "(ell) esquitxa", ст /st/ → щ /ɕː/: свистеть → свищу "xiular" / "Jo xiulo".
=== Finès ===
En finès (així com en llengües relacionades com l'estonià i de més lluny el sami), les consonants finals dels radicals muten (generalment es denomina gradació en la literatura anglosaxona i alternança consonàntica en francès). Només hi ha un tipus de mutació, afebliment, que afecta els fonemes oclusius p t k (i, en menor mesura, a g i b).
{|align="center" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"
|-
|valign="top"|
{|align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="2" style="border:1px solid #AAAAAA;border-collapse:collapse;background:#F8F8F8"
|-align="center" bgcolor="#EEEEEE"
! Radical !! Forma afeblida
|-align="center"
| ''pp'' || ''p''
|-align="center"
| ''tt'' || ''t''
|-align="center"
| ''kk'' || ''k''
|-align="center"
| ''p'' || ''v''
|-align="center"
| ''t'' || ''d''
|-align="center"
| ''k'' || ''v'', zéro
|-align="center"
|''bb''
|''b''
|-align="center"
|''gg''
|''g''
|}
|
|valign="top"|
{|align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="2" style="border:1px solid #AAAAAA;border-collapse:collapse;background:#F8F8F8"
|-align="center" bgcolor="#EEEEEE"
! Radical !! Forma afeblida
|-align="center"
|''mpp''
|''mp''
|-align="center"
| ''mp'' || ''mm''
|-align="center"
|''ntt''
|''nt''
|-align="center"
| ''nt'' || ''nn''
|-align="center"
|''nkk''
|''nk''
|-align="center"
| ''nk'' || ''ng''
|-align="center"
|''lp''
|''lv''
|-align="center"
| ''lt'' || ''ll''
|-align="center"
|''lk''
|''l, lj''
|-align="center"
|''rp''
|''rv''
|-align="center"
| ''rt'' || ''rr''
|-align="center"
|''rk''
|''r, rj''
|-align="center"
|''ht''
|''hd''
|-align="center"
|''hk''
|''h, hj''
|}
|}
[[Categoria:Lingüística]]
| |||