Lai (gènere literari): diferència entre les revisions

El '''lai''' és un tipus de cançó que va aparèixer alel segle XII al Nord d'Europa, especialment a França i Alemanya, i que es va desenvolupar entre els segles XIII i XIV. La seva primera manifestació que en coneixem són ''Els Lais de [[Marie de France|Maria de França]]'' compostos per Maria Dede França prop delvers 1160. El lai com a gènere literari es troba dintre de la [[matèria de Bretanya]]. Es tractava, doncs, d'un poema musical curt en octosíl·labeslabs apariatapariats inspirat en les llegendes celtes que servia de conclusió o entreacte entre les trames d'un relat. El lai comparteix aquesta retòrica i sentit de la brevetat amb altres gèneres coetanis com el fabliau, l'exemplum o el ''dit''.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Simó|nom = Meritxell|títol = Prosa|url =|edició = 2ª Edició|llengua = Catalá|data = 2015|editorial = FUOC|lloc =|pàgines =|isbn =}}</ref> <ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom = Cifuentes Pérez|nom = Elisa|article = El lai bretón como género literario: una breve aproximación|publicació = Thélème: Revista Complutense de Estudios Franceses|url =|data = 2002|pàgines = 171-178}}</ref>

En el ''Roman de Brut'' (1155) de [[Robert Wace|Wace]] es troba la primera aparició de la parauleparaula ''lai'' dintre de la literatura francesa. En aquest petit text, Wace fa servir el terme per descriure una melodia instrumental sense veu:

Originalment el lai consistia en una composició musical sense acompanyament vocal que era només interpretatinterpretada per un únic instrument. Servia per a mantenir viu el record d'un esdeveniment que va succeir a una Bretanya remota, una 'aventure' o anècdota que va donar lloc al lai (segons ho descriu Maria de França). En un principi, el públic era capaç de diferenciar el que era el lai (en un sentit musical) i el 'conte' o anècdota que acompanyava la interpretació musical, però el temps va fer que els dos termes es barregessinconfonguessin. <ref name=":1" />

Etimològicament,Sobre l'origen de la paraula ''lai'' no éshi concloent,ha hipòtesis etimològiques concloents; hi ha autors que l'emmarquen dintre del món Cèltic (''laúd'', ''loíd'', ''laoídth''): es trobava en les antigues sagues irlandeses, compostos per una banda Bretócompostes per rememorar un fet o una aventura notable en forma de cant mig líric i mig narratiu. D'altres autors apunten a una connexió amb la paraula cèltica ''laid'' (composició musical).<ref name=":0" /><ref name=":1" />

Al nostre context, per referir-nos als relats breus escrits en octosíl·labeslabs apariats, fem servir el terme lais''lai narratiusnarratiu'', per distingir aquests de les distintes realitzacions literàries que existeixen dintre dels lailais:

'''1''' '''El Lai Narratiu''' (Lais courtoinscourtois): Aquest tipus de lai consistia en un relat breu de caràcter episòdic i que es caracteritzava per la seva poca amplitud d'acció, la qual cosa ho diferenciava del Romance''roman''. Alguns estudis sostenen que mai van ser cantats. Els lais bretons van ser les primeres representacions dels lais narratius on és evident la influència de les llegendes cèltiques. Solien tractar sobre una història d'amor dintre dels canonscànons de l'amor cortès, un gènere molt representatiu del segle XXII. En la seva narració podem distingir l'existència de dos mons: el que representa la societat cortès del segle XXII i el del 'Més enllà' de caràcter fantàstic i sobrenatural. Un eixample representatiu és el ''Lai de l'ombre''.

El lai com a gènere literari va anar evolucionant cap a una estètica realista, deixant de banda els elements fantàstics que el conformaven per adoptar un tractament i to paròdic de la realitat, fet que va determinar la seva desaparició al barrejar-se amb altres gèneres com el ''fabliau'' o el ''dit''. <ref name=":1" />