Pàgina nova, amb el contingut: «'''Maria Adrian''' o '''Adrien''' (Lió, circa 1776—24 de desembre de 1793) fou una costurera francesa que defensà la ciutat de Lió durant...».
'''Maria Adrian''' o '''Adrien''' ([[Lió]], circa [[1776]]—[[24 de desembre]] de [[1793]]) fou una costurera francesa que defensà la ciutat de Lió durant el setge de la [[Convenció Nacional]] el [[1793]] en qualitat d'artillera.
Nasqué vers l'any [[1776]] a Lió ([[Regne de França|França]]), on va residirresidí i hi exerciaexercí com a [[Modista|costurera]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Guillon de Montleón|nom=Aimé|títol=Mémoires pour servir à l'histoire de la ville de Lyon pendant la Révolution|url=https://books.google.es/books?id=8ZoPAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=francès|data=1824|editorial=Baudouin Frères, Libraires|lloc=París|pàgines=337-338|isbn=}}</ref> És coneguda per haver estat una de les defensores de la seva ciutat durant l'any [[1793]], durant la [[Revolució Francesa]], quan la ciutat de Lió decideix alçar-se contra la [[Convenció Nacional]] i recolzar els [[Girondí|girondins]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Balleydier|nom=Alphonse|títol=Histoire politique et militaire du peuple de Lyon pendant la Révolution française, 1789-1795|url=https://books.google.es/books?id=kNAWAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=francès|data=1846|editorial=Martinon, Libraire-Éditeur|lloc=París|pàgines=320-325|isbn=}}</ref> Durant aquell any la ciutat fou assetjada pels exèrcits revolucionaris.<ref name=":0" /> Formà part de la companyia Port-du-Temple, de la qual n'era capità el seu germà.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Portallier|nom=Antonin|títol=Tableau général des victimes & martyrs de la Révolution, en Lyonnais|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k41509h?rk=21459;2|edició=|llengua=francès|data=1911|editorial=J. Thomas|lloc=Saint-Etienne|pàgines=2|isbn=}}</ref> Abillada com un home, va servir com a [[Artilleria|artillera]] en la defensa de la ciutat oposant-se al setge.<ref name=":0" /> La ciutat finalment acabà rendint-se. A causa de la seva posició contrària al nou règim, com tants altres ciutadans lionesos, fou arrestada i empresonada. Al desembre del mateix any fou jutjada. Segons Alphonse Balleydier, se li preguntà el seu nom i cognoms, l'edat i els motius per atacar la seva pàtria, si bé ella esgrimí que en realitat l'estava defensant i esmentà, així mateix, el nom de [[Charlotte Corday]].<ref name=":1" /> El jutge la condemnà a mort, una decisió que sembla que conduí a una escena violenta entre els magistrats, entre el president Parrein, més compassiu, i un altre anomenat Brunière.<ref name=":2" /> A pesar d'això, finalment fou condemnada, el [[24 de desembre]] de [[1793]] fou executada,<ref name=":0" /> i mentre era conduïda a la [[guillotina]] cridà nombroses vegades «Visca el rei!».<ref name=":2" />
